Les dones cada cop tenen menys fills, però ¿això és un problema?

Dossier Gir demogràfic Desplega

1

Les dones cada cop tenen menys fills, però ¿això és un problema?

2

“No vull tenir fills per no contribuir al canvi climàtic”

3

"Els homes seran vistos com un problema a finals de segle, o abans"

4

¿Els immigrants són el factor clau per augmentar la natalitat als països desenvolupats?

BarcelonaUn estudi científic del 2017 deia que la manera més eficaç de lluitar contra el canvi climàtic era tenir un fill menys. Més eficaç encara que fer-se vegà o vendre's el cotxe. Hi ha persones, poques però n'hi ha, que han decidit conscientment no tenir fills per ajudar el planeta. Però potser no caldrà cap sacrifici. Després de més de mig segle d'explosió demogràfica i d'alarma per la sobrepoblació mundial, ara sembla que el problema és just el contrari: el declivi poblacional. "No ens estem preparant per al que ens ve a sobre. Igual que la pujada accelerada de la població mundial ha tingut efectes disruptius al món, la davallada de població serà tant o més ràpida i disruptiva", assegura Darrell Bricker, investigador d'Ipsos i coautor amb John Ibbitson del llibre Empty planet (Planeta buit).

L'ONU ara pronostica que la població mundial es reduirà a finals de segle i cada cop més estats fan sonar l'alerta per despoblació. Just quan el món supera el llindar dels 8.000 milions d'habitants, governs com el del Japó, Corea del Sud, Itàlia i fins i tot la Xina posen en marxa polítiques per elevar la natalitat. Les dones cada cop tenen menys fills, una tendència que està sent més dràstica del que preveien els demògrafs, i que, segons els experts, seguiran tard o d'hora tots els països del món. "Empty planet és un llibre sobre l'empoderament femení, que és una bona notícia, però els efectes que això està tenint en la població són enormes, no diem que sigui bo o dolent, però diem que serà molt disruptiu", explica Bricker per telèfon des de Toronto.

Per què frenarà l'explosió demogràfica?

Si fa uns anys l'explosió demogràfica global semblava no tenir fi, ara l'ONU ja preveu que la població mundial arribarà al seu pic l'any 2080 amb 10.400 milions, i després començarà a decréixer. Bricker assegura que les dades de l'ONU es queden curtes: un estudi de Lancet pronostica que el pic poblacional serà el 2060 amb 9.700 milions d'habitants. Sigui com sigui, el declivi de la població mundial està clar.

“El canvi de projecció el vam fer l’any 2016, i el principal motiu va ser la Xina, que va donar noves dades de fecunditat molt baixes”, explica a l’ARA el director de la Divisió de Població de l’ONU, John Wilmorth. La tendència es va confirmar el 2020 amb el nou cens públic del gegant asiàtic, i aquest gener la Xina anunciava que el 2022 ha perdut població per primer cop en 60 anys. El país acull una sisena part de la població mundial. Després de dècades de “política de fill únic”, ara el govern xinès té problemes per fomentar la natalitat, més encara en plena crisi econòmica. Però la Xina no és l’únic país que perd població. Fins i tot l’Índia, que aquest any s’espera que superi la Xina com a estat més poblat del món, “també va per aquest camí”, diu Wilmorth. Només l’Àfrica Subsahariana manté una alta natalitat durant tot aquest segle, però la seva tendència és també a la baixa.

Tots els països desenvolupats han acabat ja la transició demogràfica, que els va fer passar de 6 fills de mitjana a tenir-ne 2, gràcies a la caiguda de la mortalitat infantil i a la millora econòmica en general. Molts països en vies de desenvolupament també han fet aquesta transició o estan en procés, però tots la faran. "Però per què passem de 2 a tenir-ne 1,5 o menys de mitjana, de manera sostinguda? Aquí hi ha més explicacions que tenen a veure amb el gènere", apunta Clara Cortina, sociòloga especialista en demografia de la UPF. El nombre clau és el 2,1, que és l'índex de fecunditat (nombre mitjà de fills que té cada dona) que es considera com la taxa de reposició: per sobre d'aquesta taxa la població creix i per sota decreix. El que ha sorprès els demògrafs és la caiguda sostinguda i radical per sota d'aquesta xifra, que ja afecta el 70% dels països del món.

Per què les dones ja no tenen fills?

A Corea del Sud, el país amb una taxa de fecunditat més baixa del món (0,8), moltes dones s'han declarat en vaga de naixements. No tenir fills és una decisió conscient i voluntària que prioritza la seva carrera professional. "En societats tan tradicionals com aquesta, la dona educada i amb aspiracions sap que si té un fill quedarà anul·lada, i decideix no tenir-ne", apunta Cortina, però assenyala que aquest "efecte rebot contra el patriarcat" pot ser una explicació al Japó o Corea, però no en altres països del món. A Espanya, per exemple, la generació de dones nascuda a finals dels 70 és la primera en què fins a una quarta part (més del 25%) no tindrà mai cap fill. "Però els estudis i enquestes demostren que en la majoria dels casos sí que haurien volgut tenir-ne", diu Cortina.

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB determinava que, si bé una part d’aquestes dones ho ha decidit voluntàriament i una altra era infèrtil biològicament, en molts casos no han tingut fills perquè ho van anar retardant i no van trobar la parella adequada o les condicions econòmiques i laborals adients. Segons Bricker, “el primer motiu pel qual les dones no tenen fills són raons mèdiques, el segon raons financeres i el tercer perquè no han trobat la parella per fer-ho”. Les raons mèdiques tenen a veure també moltes vegades amb el “retard en l’edat de maternitat”.

Per què la igualtat real podria elevar la natalitat?

Suècia va aconseguir recuperar la taxa de fecunditat del 2,1 quan va imposar les baixes de natalitat remunerades de nou mesos, i altres ajudes, a finals dels 70. Tot i que després han tornat a caure (ara estan en l’1,6), l’exemple suec i d’altres països nòrdics apunta algunes solucions. Unes polítiques públiques favorables, “no només en forma d’ajudes, sinó també de regulació que impedeixi que tenir un fill et penalitzi laboralment”, incentivaria la natalitat, diu Cortina. “Però, a més del factor de l'estat, hi ha el de la parella, que en molts països encara no assumeix de manera equitativa la càrrega dels fills”. Això, com demostren les enquestes, frena moltes dones a tenir un segon fill. “Com més equitativa en termes de gènere sigui una societat, tant per part de l’estat com del mercat laboral i dels homes, serà més fàcil que les dones puguin satisfer els seus desitjos reproductius, que estan al voltant dels 2 fills”, explica la sociòloga.

Per què l’economia vol una població creixent?

El canvi no és només qüestió de xifres, també d'envelliment poblacional. Al Japó, un 28% de la població té més de 65 anys. En molts països del món, les generacions en edat productiva es redueixen mentre creix la despesa social en pensions i atenció a la dependència. "Hi haurà una explosió de malalties com la demència, i també es redueix el nombre de consumidors, que són a les franges joves", remarca Bricker, que insisteix que "cal adaptar les societats al més aviat possible a tots aquests canvis".

L'economista Xavier Ferrer veu clar que molts països hauran d'apujar l'edat de jubilació, malgrat que el cas de França demostra els conflictes que això pot generar. "Amb l'augment de l'esperança de vida, molta gent gran passa fins a 30 anys jubilada i amb bona qualitat de vida. Seria bo, i molts ho voldrien, que allarguessin la vida laboral o bé que poguessin fer alguna activitat útil per a la societat", apunta Ferrer, membre del Col·legi d'Economistes de Catalunya. "El decreixement de població s'ha solucionat històricament amb migracions", apunta també l'expert. De fet, en molts països europeus, com Espanya, ha estat justament la immigració la que ha impedit que la població es redueixi. Davant del poc èxit de les polítiques de foment de la natalitat, el Japó assaja també amb la robòtica per suplir la força de treball que baixa o la demanda d'algunes tasques. Però Ferrer creu que "la tecnologia tampoc és la solució" pel seu elevat cost, que implica "la necessitat d'un impost específic que haurien de pagar les empreses i les famílies".

Per què calen més naixements si tenim sobrepoblació?

"No hi ha cap solució", remarca, fatalista, l'investigador canadenc Darrell Bricker, convençut que el declivi poblacional "potser és bo per al planeta, però no per a l'ésser humà". L'economista Ferrer, en canvi, continua pensant que "el creixement poblacional actual és insostenible, tant per al planeta a causa de la sobreexplotació de recursos, com per la disfunció que genera al món, on unes zones creixen més que d'altres". Però enmig d'opinions contradictòries, n'hi ha una que reclama canviar radicalment l'enfocament. "La població global no és un problema ecològic. Sabem empíricament que és possible assegurar una vida decent i aliments per a més de 10.000 milions de persones al planeta, dins dels límits ecològics, però requereix grans canvis del sistema econòmic: reduir la producció de carn, passar del cotxe privat al transport públic i reduir les desigualtats", diu Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB.

"Els països que estan preocupats per la seva baixa fecunditat ho estan precisament perquè els és difícil mantenir el creixement capitalista en el context d'una població en declivi –afegeix Hickel–. Durant 500 anys, el capitalisme ha buscat mantenir una població creixent, fins al punt de limitar els drets reproductius de les dones i la seva independència econòmica. Aquesta és una de les principals raons per les quals el capitalisme és patriarcal".