Els talibans asseguren que les dones podran treballar, però segons les normes de la llei islàmica
Els fonamentalistes prometen que no hi haurà represàlies per als que van col·laborar amb forces estrangeres
BarcelonaEl portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa multitudinària a Kabul que formaran al país un "govern islàmic fort", en el qual tots els partits estaran inclosos i tothom podrà treballar, tant homes com dones. Però això sí, seguint "les normes de la llei islàmica". Quines són aquestes normes? Això no ho ha aclarit. "No podem detallar totes les normes. Cal esperar que es formi el nou govern i llavors sabrem què es pot fer i què no", ha contestat davant la insistència d'una periodista afganesa, que l'ha interpel·lat sobre si ella, per exemple, podria continuar treballant. El que sí que ha dit Mujahid, però, és que els talibans no han canviat la seva ideologia i que l'única diferència amb el passat és que ara tenen "més coneixement i experiència".
Malgrat això, el portaveu talibà ha volgut donar en tot moment una imatge de moderació. De fet, ha insistit en diverses ocasions que garantiran "l’amnistia" a totes les persones que van treballar per als estrangers o per al govern afganès. O sigui, que no hi haurà represàlies ni venjances. No ha donat una data per a la formació del nou govern, però ha assegurat que serà "molt aviat". "Estem sortint d'una guerra, doneu-nos temps", s'ha justificat.
També ha dit que els talibans volen "pau i estabilitat", "millorar l'economia" i "tenir bones relacions amb els països veïns". "Alliberar el territori de l'Afganistan ha estat molt difícil. Teníem forces invasores", ha argumentat per justificar la guerra que han protagonitzat durant les últimes dues dècades. Pel que fa al caos dels últims dies a Kabul i en altres ciutats afganeses, ho ha atribuït a oportunistes que han aprofitat la caiguda del govern afganès per robar i saquejar. "Volem garantir la seguretat. Quan vegeu com funciona el nostre govern i el compareu amb l'anterior [és a dir, amb el del president Aixraf Ghani, que va fugir diumenge de Kabul], notareu la diferència", ha destacat.
L'ús dels mitjans de comunicació
"Els talibans han canviat en el sentit que ara entenen la importància de l'ús dels mitjans de comunicació. És una cosa que han après d'Al-Qaida i d'Ossama bin Laden. Però pel que fa als drets humans, als drets de les dones o a la llibertat de premsa, és difícil veure que hagin canviat gaire", explica per telèfon des del Pakistan el periodista i escriptor Ahmed Rashid, autor del llibre Los talibán, i possiblement el més gran coneixedor d'aquest moviment islamista. "Van anunciar que les nenes podrien anar a l'escola fins al grau 12 [és a dir, fins als 18 anys], però no pas a la universitat. Per tant, no sabem què passarà perquè als anys 90 alguns comandaments talibans actuaven d'una manera en unes zones de l'Afganistan, i en d’altres, d'una altra", afegeix.
Des fet, de moment no hi ha cap canvi, almenys aparent, a les cadenes de TV afganeses. Després d'un dia d'aturada, aquest dimarts les presentadores de la cadena privada Tolo TV, que és la més progressista de l'Afganistan i també la que té més audiència, han tornat a aparèixer en pantalla amb un vel cobrint-los el cap però mostrant el seu rostre sense problemes. És a dir, com sempre ho han fet des que la cadena va començar a emetre, el 2004. Fins i tot una d'elles, Beheshta Argand, ha entrevistat al plató un portaveu talibà, i una altra, Hasiba Atakpal, ha sortit al carrer a informar. Uns carrers, per cert, on es veuen molt poques dones, segons explica la mateixa periodista. Gairebé totes estan tancades a casa per por.
Sota el règim talibà, entre el 1996 i el 2001, tots els mitjans de comunicació van quedar prohibits a l'Afganistan, només existia una emissora, Ràdio Xaria, en la qual els radicals informaven dels seus avenços militars i recitaven fragments de l'Alcorà. Així mateix, tampoc estava permès que la dona participés en la vida pública ni que la seva imatge aparegués enlloc. La televisió i les fotografies de persones, dones i homes, estaven prohibides.
Durant els vint últims anys de presència internacional a l'Afganistan les dones podien estudiar, treballar fora de casa i fins i tot ser diputades al Parlament. Amb tot, els seus drets eren limitats, ja que els homes de la seva família (el marit, pare o germans) tenien l'última paraula, és a dir, eren els que decidien què podien fer i què no. El burca va continuar sent una peça de vestir habitual, sobretot a les zones més insegures. A Kabul la majoria de dones es cobrien el cap simplement amb un vel quan sortien al carrer. Això sí, cap vestia màniga curta i molts menys mostraven les cames.
Traspàs de poder
D'altra banda, també aquest dimarts l'expresident afganès Hamid Karzai –que va encapçalar el govern entre el 2001 i el 2014– i el responsable de les negociacions amb els talibans, Abdul·lah Abdul·lah, han difós un vídeo a les xarxes socials en què asseguren que estan treballant "amb el respectable moviment islàmic dels talibans" per al traspàs del poder al país.
