Dins del camp de les famílies de Boko Haram

MaiduguriMés enllà dels alts murs de formigó d’un campament fortificat, les autoritats nigerianes mantenen tancat un grup especial de detinguts: són les esposes i fills dels comandants de Boko Haram. Els guàrdies estan aturats davant la porta. Filferros coronen les parets. Membres de les milícies civils amb fusells AK-47 penjant de les seves espatlles patrullen al voltant del centre de reclusió. A dins hi ha 56 dones i nens que fa mesos que estan retinguts després d’haver estat alliberats pels militars nigerians o han aconseguit fugir del captiveri de la secta jihadista que actua al nord-est del gegant país africà.

El governador de l’estat de Borno, encarregat d’aquesta presó, no veu en aquest col·lectiu supervivents, ni tan sols víctimes dels terroristes, sinó que considera que són seguidors i simpatitzants de Boko Haram, que va néixer prop d’allà el 2002 com una secta religiosa i contrària al centralisme nigerià del govern d’Abuja. “No podem deixar-les en llibertat”, explica el governador, Kashim Shettima, que justifica la decisió perquè han patit “un rentat de cervell”.

Shettima prefereix referir-se al complex com a casa de seguretat més que presó. Afirma, en aquest sentit, que totes les mesures de seguretat serveixen per salvaguardar l’exterior de les presoneres i alhora protegeix les dones de l'odi que es respira a l'exterior cap als milicians.

La sospita generalitzada

En aquesta guerra contra Boko Haram, qualsevol persona que ha conviscut amb els milicians queda demonitzat.Tan se val que siguin menors d’edat i que hagin estat segrestats i mantinguts a la força al costat dels milicians. Són un perill públic.

Al capdavall, les autoritats argumenten que Boko Haram ha fet servir nenes de vuit anys, mares o àvies com a terroristes suïcides –algunes van drogades o són amenaçades, així que es pot considerar que ho fan forçades. El governador Shettima revela que hi ha dones que van ser esposes dels milicians però obvia que moltes afirmen que també van ser casades a la força. A una nena de nou anys un terrorista se la va endur per convertir-la en la seva dona.

“Mataven o feien mal a la gent”, explica una dona que va ser durant el seu captiveri l’esposa d’un comandant de Boko Haram i que per por de represàlies prefereix mantenir l'anonimat. “Són molt dolents”, diu referint-se als milicians.

El govern local de Maiduguri no és l’única autoritat que manté tancades dones expresoneres del grup jihadista. En l’ofensiva contra Boko Haram, la policia i els militars nigerians han detingut una xifra desconeguda de persones que consideraven sospitoses i han empresonat dones i nens durant setmanes. Sovint, les forces de seguretat arresten veïns que fugen del seu poble davant de la imminent arribada dels terroristes.

Programes de ‘neteja’

En aquests centres com el de Maiduguri s’han posat en marxa programes de 'neteja' per a aquestes dones i nens que consisteixen a convèncer-los que hi ha vida més enllà de Boko Haram, fora de la violència del grup i de l’horror de la secta.

Boko Haram, considerat com el grup terrorista més mortífer, fins i tot més que l’Estat Islàmic, té atemorits els tres estats del nord-est nigerià, una zona empobrida que no ha tingut l’atenció del govern central ni li ha arribat cap dels guanys provinents dels rics beneficis de l’economia del petroli. Allà ha calat foc a les aldees, ha decapitat homes, ha segrestat dones, nens i nenes en edat escolar i ha obligat més de 2,5 milions de persones de quatre països a abandonar les seves llars. La violència els ha deixat a la intempèrie, patint una “emergència sanitària”, sense menjar ni serveis bàsics ni accés a la medicina.

Al complex emmurallat, els imams hi entren per adoctrinar els detinguts amb un islam moderat, en lluita contra la predicació radical dels combatents de Boko Haram. Els representants del ministeri d’Assumptes de la Dona i diversos grups d’ajuda locals i internacionals ofereixen revisions mèdiques, vacunen i fan anàlisis de sang i d’embaràs. Un psicòleg també els ofereix assessorament.

Retrets dels veïns

La notícia del centre tancat s’ha estès a través dels nombrosos campaments formals i informals de Maiduguri, on s’han instal·lat els residents de zones rurals que han fugit de l’amenaça jihadista. Creuen que el complex de filferros i alts murs és una bona alternativa a les seves cases de cartó. Als camps els aliments són sovint escassos i el sanejament és deficient, es queixen. Fins i tot n’hi ha que denuncien que les dones simpatitzants de Boko Haram són premiades per les autoritats estatals i tenen millor tracte.

Sense pistes de les nenes de Chibok

És difícil avaluar si aquestes dones tenen cap compromís o simpatia cap a Boko Haram. Els investigadors que han passat un temps considerable en el complex parlant amb elles i observant-les asseguren que han sentit com algunes han mostrat el seu suport als milicians. “Aquestes dones sovint es van unir a Boko Haram per millorar les seves vides”, reconeix Hilary Matfess, una investigadora associada de l’Institut d’Anàlisi de Defensa, que va visitar el centre aquest estiu. “És difícil de diferenciar la voluntat i el consentiment”, conclou.