Com s’organitzen les dones per avortar fora de la llei a l’Argentina

BarcelonaDones activistes ajuden a avortar a l’Argentina, malgrat que és il·legal, publicant a les xarxes socials els seus números de telèfon perquè qui ho necessiti hi pugui recórrer. Són les anomenades socorristes. En total n’hi una unes 300. Aquestes dones asseguren que no donen a l’abast per atendre el gran nombre de peticions que reben de dones que volen avortar. Fins i tot han format una organització que es diu Socorristas en Red, que disposa d’una pàgina web en què detallen els passos que cal seguir per interrompre un embaràs a casa.

Amb un simple whatsapp es pot aconseguir l’ajuda d’una d’aquestes socorristes, que, com bé diu el seu nom, preten socórrer les dones que no poden accedir a un hospital per avortar, ja que, segons la llei argentina, interrompre l’embaràs en aquest país és un delicte que està castigat amb penes de fins a 4 anys de presó. Només és legal en cas de violació o si perilla la salut de la dona o el fetus. Malgrat això, cada any es registren fins a 450.000 avortaments a l’Argentina, segons un estudi fet el 2005.

El Misoprostol és el fàrmac que les socorristes recomanen per avortar a casa sense supervisió d’un metge. Una quantitat de 12 pastilles en menys de 24 hores és suficient per a l’expulsió del fetus, detalla la pàgina web de Socorristes en Red. La mateixa Organització Mundial de la Salut va publicar un llibret-manual en què mencionava aquest medicament com una possible alternativa per interrompre l’embaràs en els països on la llei és molt restrictiva i impedeix avortar a les dones.

Circuit clandestí

Ruth Zurbriggen, fundadora de Socorristas en Red, explica que els passos que cal seguir per aconseguir el Misoprostol és el més difícil de tot el procés per avortar, ja que és imprescindible tenir una recepta mèdica per comprar el medicament a la farmàcia.

Els metges només firmen la recepta si la gestació ha sigut a causa d’una violació o en el cas que perilli la vida de la dona o del fetus. L’única solució per obtenir aquesta recepta mèdica és contactar amb el circuit subterrani i il·legal construït per les socorristes, un mecanisme que, segons explica Zubriggen, és més propi de l’“enginyeria feminista” que no pas d’un circuit sanitari públic.

Hi coexisteixen tres entitats al circuit: les farmàcies, els metges i les mateixes socorristes. La xarxa de les anomenades farmàcies “amigables” venen el Misoprostol sense recepta mèdica, quan les socorristes ho demanen. El grup de “metges pel dret a decidir”, que estan en contacte amb les socorristes, atenen casos de dones que pateixen complicacions durant l’avortament i necessiten atenció mèdica urgent. En total, aquesta xarxa de professionals han ajudat a avortar fora de la llei fins a 23.000 dones en els últims quatre anys a l’Argentina

Zurbriggen, que va ser pionera com a socorrista treballant a Neuquén, una ciutat situada a l’interior de l’Argentina, declara: “Cuidem la vida i la salut de les que volen avortar”, perquè, argumenta, les dones no recorrin a pràctiques casolanes que poden resultar mortals. Fins a 1.129 dones han mort a l’Argentina per avortaments insegurs en els últims 15 anys.

Un buit legal

Les socorristes treballen de manera voluntària i el seu rol consisteix a fer “guàrdia telefònica”, que significa estar pendent del mòbil per si hi ha alguna complicació mentre una dona avorta a casa amb un fàrmac, normalment acompanyada d’una amiga. Per això, les socorristes asseguren que elles no fan res il·legal. No practiquen avortaments, només informen de com fer-los i acompanyen amb les “guàrdies telefòniques”. “Nosaltres informem, i a l’Argentina no és un delicte informar”, argumenta Zurbriggen.

El 8 d’agost passat el Senat argentí va tombar la llei de despenalització de l’avortament, que hauria suposat un gran salt per a l’Amèrica Llatina, on la majoria de països castiguen l’avortament.

“Que mai més hàgim de tornar al penjador, el julivert o el te de ruda per avortar a l’Argentina”, diu amb vehemència Zurbriggen. Les dones argentines utilitzaven aquestes pràctiques vox populi i insegures per imitar l’operació quirúrgica del raspat de l’úter i així poder avortar clandestinament. “Assumim que estem desenvolupant un procés arriscat”, insisteix la socorrista, que assegura que també fan una lluita política contra el masclisme. “La negativa del Senat d’aprovar la llei [de legalització de l’avortament] va posar en evidència el poder estatal sobre el cos de les dones”, lamenta l’activista.

Experiències similars en altres països

De la mateixa manera que a l’Argentina les dones s’organitzen sota el nom de socorristes, arreu de Llatinoamèrica també hi ha altres col·lectius que acompanyen les dones que volen avortar fora de la llei. La majoria d’aquests grups s’anuncien públicament a Facebook. Per exemple, les anomenades parceras de Colòmbia o les comadres de Bolívia són alguns d’aquests col·lectius de dones activistes que han creat una xarxa per assistir les dones que decideixen interrompre el seu embaràs voluntàriament. “Un dret a la salut, a la llibertat i a la vida”, així defineix una activista mexicana la tasca d’acompanyament que fan.

El 90% de les dones que viuen a l’Amèrica Llatina no poden accedir a la sanitat pública per avortar, ja que la legislació no ho permet. Els cinc països centreamericans -el Salvador, Hondures, Nicaragua, Haití i la República Dominicana- prohibeixen totalment l’avortament, fins i tot en casos de violació o perill per a la vida de la mare o el fetus. Llatinoamèrica és, mundialment, un dels territoris més conservadors en aquest tema, on cada any ingressen a l’hospital fins a 760.000 dones per avortaments clandestins. Només a l’Uruguai aquesta pràctica és legal.