Donald Tusk, en campanya
Donald Tusk està definitivament en campanya. El polonès va encendre ahir la cimera de caps d’estat i de govern dels Vint-i-vuit carregant contra les quotes per reallotjar els refugiats que arriben a Europa. Tusk va proposar deixar aquest mètode “ineficaç” per centrar-se en la prevenció de les arribades. Alemanya, França, Grècia o Itàlia es van desmarcar amb vehemència del president del Consell. No és la primera vegada que les propostes migratòries de Tusk incomoden París o Berlín. Però diplomàtics, analistes i més d’un funcionari comunitari es demanen si el polonès ha deixat de pensar com un representant de la Unió per començar a actuar com a líder de l’oposició del seu país.
Quan Tusk es desmarca de la política migratòria que han defensat la Comissió Europea i Berlín no ho fa per solidaritat amb l’extrema dreta de Jaroslaw Kaczynski sinó per reforçar aliances amb la resta de governs dels països de Visegrad i per alinear-se amb una opinió pública polonesa que es declara reticent al sistema de quotes -tot i que un 56% dels polonesos, segons l’últim Eurobaròmetre, estaria a favor que “el seu govern ajudi els refugiats”.
Tusk representa, des de l’inici, la línia dura del Consell. La visió menys solidària d’aquesta UE que no ha trobat la manera de corresponsabilitzar tots els estats membres davant l’arribada de centenars de milers de migrants. Dimarts el comissari d’Immigració, el grec Dimitris Avramopoulos, va titllar les propostes de Tusk d’“inacceptables” i “antieuropees”. El xoc entre el Consell i la Comissió en aquest terreny no només reflecteix la divisió interna que hi ha entre estats sinó que ha debilitat directament la UE com a conjunt, incapaç de posicionar-se amb claredat i contundència a favor d’una actuació conjunta per a l’acollida dels refugiats.
A principis de novembre, un tuit combatiu de Tusk contra l’executiu ultraconservador de Llei i Justícia (PIS) ja es va interpretar des de Varsòvia com una declaració de guerra del president del Consell, a qui acusen de conxorxa per intentar tornar a la política nacional. “És molt inusual que un líder europeu ataqui un estat membre d’aquesta manera”, assegura l’analista polonès Aleks Szczerbiak.
Tusk, reelegit amb l’única oposició de Varsòvia, resumia en aquest tuit tota una lletania d’acusacions que l’oposició fa al govern del PIS i deia que més que una estratègia política del partit de Kaczynski semblava un “pla del Kremlin”. La comparació amb Moscou va fer mal a Varsòvia.
El mandat de Tusk acabarà el 2019, un any abans de les eleccions poloneses. Un horitzó massa llarg per intentar convertir el debat comunitari en plataforma política personal. Les enquestes continuen donant una victòria clara al PIS, mentre una part de la societat polonesa encara no ha oblidat les acusacions de corrupció i abús de poder que van marcar el final dels que van protagonitzar aquell miracle econòmic i polític que va situar Polònia entre els grans de la UE. Però Tusk sembla que ja pensa en l’endemà.