Donald Trump torna al banc dels acusats

BarcelonaAl mateix lloc del crim es farà el judici. L’hemicicle del Senat, escenari principal de l’assalt que els seguidors de Donald Trump van perpetrar al Capitoli el 6 de gener per mirar d’impedir que s’hi certifiqués la victòria de Joe Biden a les eleccions, serà on a partir de demà els cent senadors nord-americans jutjaran el paper que hi va tenir Donald Trump. Serà el seu segon impeachment -i el primer que afronta cap president dels EUA després d’haver deixat el càrrec-, aquesta vegada acusat “d’incitar a la insurrecció” per haver instigat els manifestants d’aquell 6 de gener a “lluitar” contra un suposat frau electoral del tot inventat. Però el resultat no diferirà gaire del de l’anterior impeachment : l’absolució. Després que fins a 45 senadors republicans votessin en contra de la simple tramitació de l’impeachment a la cambra alta, el 26 de gener, va quedar clar que els dos terços que es necessiten per poder condemnar el president, és a dir, almenys 17 senadors republicans que votin com els 50 demòcrates, continuen sent una utopia.

És aquest convenciment, que el nou impeachment tampoc tirarà endavant, el que fa que cap dels dos partits vulgui dedicar gaires dies a rememorar l’espectacle trumpià. Els demòcrates tenen pressa per tornar a l’agenda política de Biden i als republicans tampoc els interessa aprofundir més en els fets del Capitoli i en les acusacions falses de frau del seu expresident. Però, quan falta només un dia perquè comenci tot, encara no queda clar quant de temps ha de durar el procés o si es cridaran testimonis a declarar. Sembla que la intenció era que tot plegat durés només una setmana, però la petició d’última hora d’un dels advocats de Trump, jueu practicant, perquè es respecti el descans del sàbat, obligarà a aturar les sessions divendres a la tarda i fa molt difícil enllestir-ho tan de pressa.

S’espera que durant les sessions que arrenquen demà els demòcrates presentin imatges i potser noves dades sobre l’assalt al Capitoli. El relat dels últims dies de congressistes com Alexandria Ocasio-Cortez, que va explicar a Instagram els moments de terror que va passar amagada en un lavabo quan va creure que estava a punt de morir, fan preveure una forta intensitat emocional en els testimonis que s’exposaran per acusar Donald Trump d’incitar a la insurrecció. L’FBI encara està immers en una ingent investigació per identificar tots els implicats en l’assalt al Capitoli, que va deixar cinc morts. Fins ara hi ha hagut 235 detinguts.

Sense tuits de Trump

Però entre les coses que sí que se saben del procés que arrenca demà hi ha que l’acusat, Donald Trump, ha rebutjat comparèixer-hi per testificar, tal com havien sol·licitat els demòcrates. El seu compte de Twitter continua bloquejat per la xarxa, de manera que aquest cop ni tan sols podrà interferir en el procés per comentar -menysprear o amenaçar- els testimonis que hi puguin parlar, com va fer l’altra vegada. En aquell impeachment, que va arrencar el 2019 i que el va absoldre el 5 de febrer del 2020, Trump estava acusat d’abús de poder i d’obstrucció al Congrés per la trucada al president d’Ucraïna en què li demanava que tragués a la llum draps bruts del seu rival polític, l’actual president Joe Biden. Diplomàtics i extreballadors de la Casa Blanca van testificar a la Cambra de Representants, però el Senat no va cridar cap testimoni pel bloqueig dels republicans.

Aquest cop el procés a la cambra baixa ha sigut exprés: una setmana exacta després de l’assalt al Capitoli, el 13 de gener, la Cambra de Representants va aprovar l’article únic de l’impeachment a Trump, que es va enviar al Senat el 25 de gener.

Atès que l’acusat ja no és president, el judici no serà presidit pel cap del Tribunal Suprem, John Roberts, sinó pel senador demòcrata que més temps ha ocupat el càrrec, l’octogenari Patrick Leahy. Però el demòcrata Jamie Raskin serà el gran protagonista, perquè encapçala el grup de congressistes que actuen com a fiscals en el procés.

Al primer impeachment, el senador republicà Mitt Romney va ser l’únic que va votar per fer fora Donald Trump. Aquest cop podrien ser almenys cinc, o fins i tot vuit, però no els disset que caldrien, ja no per fer-lo fora, sinó per evitar que mai més pugui tornar a ser president.