Trump recepta repressió per acabar amb les protestes contra la violència policial

WashingtonSi algú esperava un Donald Trump a l'alçada dels esdeveniments, un president capaç de presentar-se davant la nació amb humilitat, disposat a escoltar els manifestants, reunir-se amb els col·lectius afectats o dirigir-se als conciutadans per intentar calmar els ànims, és que ha viscut en un altre planeta en els últims tres anys i mig. Amb els carrers de més de cent ciutats del país presos per policia i manifestants, amb destrosses de mobiliari i saquejos de botigues en alguns casos, després d'una setmana de protestes per l'assassinat de George Floyd, Trump no decep, encara que sigui als més radicals d'entre els seus seguidors.

El problema, segons el president, és que els governadors "són febles" i els manifestants, als quals va definir com "terroristes", els estan fent quedar "com una colla d'imbècils". La recepta de Trump: "arrestar la gent" i "tancar-la 10 anys a la presó". D'aquesta manera, ha assegurat, "mai tornareu a veure aquestes coses". A més, ha equiparat el llançament de pedres amb els trets d'una pistola.

Un pla mestre

El mandatari ha desenvolupat el seu pla mestre per recuperar el control de la situació en una reunió telemàtica amb diversos governadors del país, el contingut del qual s'ha filtrat a la premsa. I la seva administració s'ha posat mans a l'obra immediatament. El fiscal general, William Barr, havia ordenat diumenge a l'Agència Federal de Presons que enviés equips antiavalots tant a Miami com a la capital, Washington, per reforçar les corresponents policies locals i estatals.

Trump ha arribat a presumir que "la gent no havia vist mai abans" tot el desplegament de forces de l'ordre a Washington, on dilluns a la matinada s'han produït els incidents més greus fins al moment, just a l'hora en què entrava en vigor el toc de queda decretat per l'alcaldessa Muriel Bowser. La Casa Blanca recepta repressió i el president ha posat "al capdavant" el cap de l'estat major conjunt, el general Mark Milley, el màxim responsable militar de l'exèrcit nord-americà.

"Un missatge a la nació des del Despatx Oval no detindrà els antifeixistes", ha explicat la portaveu presidencial Kayleigh McEnany com a resposta a les veus que insisteixen en la necessitat que Trump es dirigeixi a país. El que va començar com el motor de fons d'aquestes manifestacions i ho segueix sent, la fúria de la comunitat afroamericana per la repressió policial i el racisme institucional, és per al president una qüestió estrictament d'ordre públic vinculada als moviments d'extrema esquerra. En la seva crida als governadors, Donald Trump els ha animat fins i tot a aprovar lleis que prohibeixin la crema de banderes i impliquin "un càstig fort".

Un cop més, la Casa Blanca aplica una vara de mesurar diferent als uns i als altres. Fa exactament un mes, Trump sol·licitava a la governadora demòcrata de Michigan, Gretchen Whitmer, que "cedís una mica" per "apagar el foc" de les protestes d'extrema dreta contra les ordres de confinament per la pandèmia. Els manifestants, fortament armats en alguns casos, van intentar assaltar el Capitoli d'aquest estat. Tot i això, el president els va qualificar de "molt bona gent" amb la qual Whitmer s'havia de "veure, parlar-hi i arribar a un acord". Un consell que, de moment, no s'aplica el mateix Donald Trump en aquesta ocasió i que sí que ha començat a posar en pràctica el seu presumpte rival a les eleccions del novembre, l'exvicepresident Joe Biden.

El demòcrata va visitar diumenge el centre de les protestes per la mort de George Floyd a Wilmington, Delaware, estat en el qual resideix. Allà va parlar amb diversos ciutadans, un dels quals va arribar a pregar-li que els "salvés" de Donald Trump. Aquest dilluns s'ha reunit amb líders d'aquesta comunitat en una església de majoria afroamericana abans de mantenir una reunió virtual amb alcaldes de ciutats afectades pels disturbis. Després d'escoltar les experiències dels congregats amb la violència policial, Joe Biden s'ha compromès a "enfrontar el racisme institucional" i a crear un cos de supervisió policial en els primers 100 dies del seu mandat si és elegit al novembre. Prèviament, el president havia tuitejat que Biden i els demòcrates "estan treballant per treure els anarquistes de la presó".

Lluny del to d'agitació de Trump, l'expresident Barack Obama ha publicat a les xarxes la seva reflexió sobre els esdeveniments en curs, que considera que guarden relació no només amb l'"assassinat de George Floyd" sinó amb "el persistent problema de justícia desigual" als Estats Units. Obama, primer president afroamericà de la història del país, ha definit com a "legítimes" les manifestacions i "inspiradors" els manifestants, pacífics "de manera aclaparadorament majoritària".

Als que han utilitzat la violència, l'exmandatari els ha retret "posar en risc gent innocent" i "desviar [l'atenció] d'una causa més gran". I a tots ells els ha recomanat que participin en les cites electorals, especialment les locals, en què es decideixen molts dels càrrecs policials i la participació sol ser molt baixa. "Hem de mobilitzar-nos per conscienciar i hem d'organitzar-nos per votar".