Internacional15/04/2020

Donald Trump congela els fons destinats a l'Organització Mundial de la Salut

Acusa l’organisme d’encobrir la Xina i provocar “vint vegades més contagis” a tot el món

Carlos Pérez Cruz
i Carlos Pérez Cruz

WashingtonAmb més de 600.000 casos positius detectats i superades les 25.000 víctimes mortals als Estats Units per complicacions derivades del covid-19, Donald Trump segueix repartint culpes i buscant responsables fora de la Casa Blanca. El president nord-americà ha ordenat que es congeli la contribució del seu país a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) durant un període màxim de 90 dies, en el qual es portarà a terme una "revisió" del paper d'aquest organisme abans de decidir si es talla definitivament l’aportació nacional. El principal contribuent a aquesta organització de les Nacions Unides, amb aproximadament un 15% del seu pressupost, interromp així la seva aportació enmig d'una pandèmia que suma ja gairebé 2 milions d'infectats i més de 125.000 morts a tot el món.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Antonio Guterres, secretari general de l'ONU, ha reaccionat en un comunicat en què assegura que "ara no és el moment de reduir els recursos per a les activitats de l'OMS ni de cap algra organització humanitària que està lluitant contra el virus". "Com ja he dit abans, ara és l'hora de la unitat i que la comunitat internacional treballi unida en solidaritat per aturar l'epidèmia i les seves terribles conseqüències". El filàntrop Bill Gates s'ha sumat al cor de crítiques amb un lapidari "és tan greu com sona".

Cargando
No hay anuncios

Donald Trump ha acusat l'OMS d’"encobrir la propagació del coronavirus" i d'oposar-se a la prohibició de l’entrada al país dels viatgers procedents de la Xina, una decisió que Trump va prendre el 31 de gener i que l'organització dies després va considerar que no era necessària. Del que no parla el president nord-americà, no obstant, és de la seva inacció durant un mes i mig en aspectes clau per a la contenció del virus. Ha criticat que "el retard [de l'OMS] a declarar una emergència de salut pública va fer que es perdés un temps valuós", tot i que la declaració de l’organisme es va fer el 30 de gener, un mes i mig abans que Trump decretés l'emergència nacional als Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

En un comunicat publicat el 23 de gener, l’OMS alertava ja que es detectarien casos "en qualsevol país" del món i advertia que "tots els països haurien de preparar-se per la contenció". A finals de febrer, el president nord-americà encara celebrava les expectatives de la borsa i anunciava que "en un parell de dies" hi hauria "prop de zero" casos detectats als Estats Units. Avui celebra la possibilitat que el seu país quedi per sota "del mínim, que és de 100.000 morts", segons les previsions de la Universitat de Washington.

Cargando
No hay anuncios

El president dels Estats Units assegura que "si l'OMS hagués fet la seva feina" la propagació del coronavirus "podria haver estat continguda", cosa que, segons ell, "hagués salvat milers de vides". Ha insistit en qualificar l’organització de "xinocèntrica" i en acusar Pequín de "falta de transparència", tot i que en l'hemeroteca de piulades de Donald Trump és senzill trobar els seus elogis a la Xina: per exemple, el 24 de gener agraïa al president Xi Jinping, precisament, els seus "esforços i transparència" en la lluita contra el virus.

Mentre l'administració Trump fa la seva investigació sobre el paper de l'OMS, el president ha anunciat que els fons destinats a aquesta organització es dedicaran a altres entitats de salut globals, tot i que no n’ha donat més detalls.

Cargando
No hay anuncios

Els Estats Units van fer l'any passat una contribució de 400 milions de dòlars a l'OMS, que té un pressupost de sis mil milions. Si es confirma que Washington deixa de pagar definitivament, seria només l'últim organisme internacional de què Trump es retira, després d'haver abandonat altres organismes i tractats internacionals: l'acord del clima de París, el Consell de Drets Humans de l'ONU, l'acord nuclear amb l'Iran, la UNESCO i l'acord transpacífic.