Donald Trump i Kim Jong-un es veuen les cares en una "cimera històrica"

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, s'han donat la mà finalment aquest matí a Singapur (matinada hora catalana), en una trobada històrica i sense precedents entre els líders dels dos països enemics. En acabar, han signat una declaració conjunta i el mateix Kim Jong-un ha dit que "el món veurà un gran canvi" en les relacions dels dos països després d'aquesta reunió.

Trump ha assegurat que els dos líders havien "desenvolupat un lligam molt especial" durant la trobada. "És un nou començament" en les relacions dels dos països, que seran "molt diferents a com han sigut en el passat", ha dit Trump, que ha insistit que la seva reunió amb Kim "ha funcionat molt millor del que ningú podria haver imaginat, molt millor del que ningú va predir". "La gent quedarà impressionada i estarà molt contenta perquè avui hem redreçat un problema molt gran", ha afegit.

De moment, però, no s'ha fet públic el contingut de la declaració conjunta. Es preveu que Trump tingui un contacte amb la premsa una mica més tard, a les quatre de la tarda (les 10 del matí hora catalana). "És un negociador molt intel·ligent" i "un home amb molt de talent que estima molt el seu poble", ha afegit després Trump de nou davant de la premsa, alabant el líder de Corea del Nord.

Els dos mandataris s'han trobat a les 9 del matí hora de Singapur (les 3 de la matinada hora catalana) i han mantingut una reunió bilateral a soles, abans d'iniciar una segona reunió bilateral amb els seus equips ampliats. Després ha començat un dinar de treball a l'Hotel Capella de l'illa de Sentosa.

Davant de les càmeres, Trump s'ha mostrat confiat que la reunió "serà tremendament exitosa". "Em sento molt bé, crec que tindrem un gran èxit. Resoldrem un gran problema", ha dit.

Per la seva banda, Kim Jong-un ha destacat l'enorme esforç que s'ha fet per "arribar aquí". "El passat semblen plomes per als nostres braços i els vells prejudicis han actuat com a obstacles en el nostre camí, però els hem superat i avui som aquí", ha afirmat el líder nord-coreà.

Donald Trump va aterrar diumenge a Singapur més aïllat que mai en l’escenari internacional. Després de dinamitar els vincles amb els aliats tradicionals dels EUA –retractant-se inesperadament, i en un tuit, de l’acord que havia signat a la cimera del G-7–, el president nord-americà es reuneix amb Kim Jong-un per forjar un apropament sense precedents amb el seu històric enemic. Una política exterior insòlita i tan volàtil com el temperament de l’excèntric multimilionari que ocupa el Despatx Oval.

"La impredictibilitat de Trump ha tingut algun costat positiu. La seva autoproclamada actitud d’‘home boig’ pot haver jugat un paper per portar Corea del Nord a la taula, i la política de 'màxima pressió' [com anomena la Casa Blanca les sancions] ha donat resultats impressionants", escriuen Victor Cha i Katrin Fraser per al 'think tank' Council of Foreig Relations. Però més enllà d’això, la falta de preparació tècnica amb què Trump s’enfronta avui al seu cara a cara amb Kim Jong-un preocupa els analistes.

"¿Els EUA tenen una estratègia per a Corea del Nord o aquests girs no són res més que els capricis d’un president temperamental?", es pregunten. Cha, de fet, va assessorar l’administració Obama sobre Corea del Nord i havia de ser ambaixador a Seül, però Trump va retirar la seva candidatura. El president nord-americà s’ha desfet de molts experts i tècnics amb experiència en Corea del Nord perquè havien treballat amb Obama, i d’altres han marxat pel seu propi peu, de manera que "Trump volarà a cegues en la seva reunió amb Kim Jong-un, actuant només amb els seus instints i sense l’assessorament d’experts experimentats" en la regió, denuncia Cha.

El mateix Trump ha presumit d’aquesta falta de preparació. Dissabte va dir que simplement pel seu "toc i sensibilitat" ell sabrà "al primer minut" si la reunió anirà bé o malament. Però les cartes amb què juga aquesta partida són les mateixes que tenien els seus predecessors: "La pastanaga de l’ajuda econòmica i el bastó de la desnuclearització", resumeix l’analista del Cidob Irene Martínez. "L’únic que afegeix Trump [a aquesta equació] és la incertesa", alerta.

El principal objectiu nord-americà és que Corea del Nord es desfaci del seu programa nuclear. Però la tan pregonada "desnuclearització" no només té significats diferents per a Washington i Pyongyang, sinó que també "té un significat molt diferent del que tenia als anys 90 o el 2005", quan es va intentar també des de la Casa Blanca negociar amb el règim nord-coreà, assenyala Martínez: "Als 90 només hi havia plans [nuclears], el 2005 la situació era com la de l’Iran avui, que tenien la capacitat i havien començat a desenvolupar-la, però avui parlem d’un desmantellament", perquè el règim ja té la bomba atòmica i és "a pocs mesos" –segons Cha– d’aconseguir míssils capaços d’arribar a territori continental dels EUA (Kim Jong-un diu que ja en té, però la comunitat internacional encara no li dona credibilitat).

Davant d’aquest escenari, Martínez alerta del perill que suposa anar a una cimera com la d’avui sense expertesa tècnica i recorda que "Corea del Nord ja va enganyar l’administració Bush", molt més preparada, quan va signar un acord per aturar l’enriquiment de plutoni i va seguir enriquint urani.

Els objectius de Kim Jong-un en la trobada d’aquest dimarts són molt més clars, començant per la supervivència del règim i el reconeixement que li dona com a potència nuclear una reunió d’alt nivell amb el president dels EUA. Kim Jong-un intentarà aconseguir la cooperació econòmica i energètica que han ofert sempre els governs dels EUA, però també busca signar un acord de pau a la península Coreana –tal com va acordar Kim Jong-un amb el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, en la seva cimera del 27 d’abril– com a via per expulsar les tropes nord-americanes de Corea del Sud, "ja que en un escenari de pau deixarien de tenir sentit", apunta Martínez.

A canvi, pot estar disposat a fer passos per desescalar el seu programa militar nuclear, però serà difícil que renunciï del tot a una capacitat que, al cap i a la fi, l’ha portat a seure a taula amb el líder de la primera potència mundial.

Cha i Freser, de fet, alerten del risc que la cimera d’avui vagi malament (el mateix Trump ha repetit que si no intueix l’èxit marxarà): "Acordant reunir-se amb Kim, Trump ha elevat la seva popularitat mediàtica, però també sense voler ha elevat les possibilitats d’una guerra. Si la seva última aposta diplomàtica no té resultat, l’administració pot sortir-ne més determinada que mai a utilitzar la via militar", diuen.

Una predicció, però, que Martínez posa en quarantena, convençuda que hi ha moltes més possibilitats d’una escalada militar amb l’Iran (per la pressió de lobis jueus, saudites i l’èxode iranià als EUA) que no pas amb Corea del Nord, ja que una guerra no interessa a cap dels seus aliats a la zona, començant per Seül i Tòquio.

Amb tot, la cimera es podrà considerar un èxit simplement si en surt un compromís de seguir negociant. Trump ho té relativament fàcil per penjar-se una medalla en la seva extravagant política exterior. Cal veure si el seu temperament i el seu "toc i sensibilitat" l'hi permeten.