Trump comunica al Congrés la retirada de l'OMS dels Estats Units

BarcelonaNi dos mesos ha trigat la Casa Blanca a fer oficial l'amenaça de retirar els Estats Units de l'OMS, quan encara ni el país ni el món han arribat al pic de la pandèmia del coronavirus, que ja deixa més de 540.000 morts i 11,7 milions de contagis. La sortida efectiva de l'agència sanitària serà exactament d'aquí un any, segons els protocols, i serà la primera en les set dècades de vida d'aquest organisme internacional. Ara bé, si el republicà perd les eleccions del novembre, el seu substitut podria revocar la decisió, segons fonts diplomàtiques citades per l'agència Efe.

"L'avís de la retirada dels Estats Units, que es farà efectiva el 6 de juliol del 2021, s'ha enviat al secretari general de l'ONU, que és el dipositari de l'OMS", ha dit un funcionari de la Casa Blanca, que ha demanat conservar l'anonimat. El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha confirmat que ha rebut la missiva.

El primer a donar la notícia ha sigut el senador demòcrata Bob Menéndez, que en un missatge a Twitter ha indicat que la Casa Blanca havia notificat al Congrés l'inici del procés de retirada. "Qualificar de caòtica i incoherent la resposta de Trump al covid no li fa justícia. Això no protegirà les vides nord-americanes ni els seus interessos; deixa els nord-americans malalts i els Estats Units sols", ha afirmat el representant de Nova Jersey. Una quarta part dels positius a tot el món s'han diagnosticat al país, que ja suma gairebé 131.000 decessos, segons el còmput de la Universitat Johns Hopkins.

La decisió d'aquest dimarts és l'últim pas que ha fet Trump per allunyar-se d'una OMS a qui ha retret la gestió vacil·lant amb el coronavirus i que s'ha refiat de totes les dades que aportava la Xina a l'inici del brot de Wuhan, sense recordar que ell mateix havia felicitat "el poble xinès" i el líder de Pequín, Xi Jinping, per la seva resposta davant de l'esclat del covid.

Però Trump, a qui se li han descontrolat els contagis alhora que animava els estats a reprendre l'activitat econòmica, ha volgut culpar l'OMS de tots els mals. A l'abril, el nord-americà va congelar temporalment els fons que Washington aporta a l'OMS i unes setmanes més tard va apujar el nivell de l'amenaça amb la retirada com a membre.

Fins llavors els Estats Units eren el donant més important de l'OMS, a la qual aportaven entre 400 i 500 milions de dòlars anuals, aproximadament el 15% del pressupost total de l'organisme que aporten els estats membres. Segons l'agència de l'ONU, sense la quota anual nord-americana es posen en perill les programes d'ajuda urgent.

Arran de la pandèmia, en què han fallat les previsions i mesures aconsellades, l'OMS ha anunciat una auditoria independent per determinar on hi ha els errors de vigilància i els seus responsables esperen que de la crisi sorgeixi una entitat més enfortida i renovada i, sobretot, amb més pressupost.

Quan es van sumar a l'OMS el 1948, els Estats Units van imposar "certes condicions per a la seva possible retirada", que inclouen una notificació prèvia d'un any i "el compliment total amb el pagament de les seves obligacions financeres", ha explicat el portaveu de Guterres, Stéphane Dujarric.