Donald Trump: "Ens esperen dues setmanes molt, molt dures"

WashingtonNo hi haurà miracle ni les esglésies s'ompliran el 12 d'abril per celebrar el renaixement dels Estats Units com havia imaginat. Per contra, aquest diumenge de Pasqua pot ser un dels més dolorosos en un abril que es preveu tràgic. La negació no atura la propagació del coronavirus i Donald Trump sembla haver aterrat a una realitat que projecta que, cap a mitjans de mes, els nord-americans lamentaran la mort de 2.200 persones cada dia. És el que adverteixen els models de predicció que ha presentat el mateix president a la Casa Blanca dimecres a la matinada, en la compareixença més ombrívola de la seva presidència. L'acte públic més llarg des que va assumir el càrrec. Dues hores, onze minuts i deu segons que es resumeixen en una frase: "Això serà molt dolorós. Molt, molt dolorós [durant] dues setmanes ".

A l'admetre-ho, el president ha semblat tocar de peus a terra. Els científics de l'equip de la Casa Blanca que gestiona la crisi del coronavirus li van presentar un panorama descoratjador. Els Estats Units podrien perdre entre 100.000 i 240.000 vides en aquesta pandèmia. Són les estimacions positives, les que compten que cada nord-americà segueixi durant trenta dies les recomanacions de quedar-se a casa, respecti les mesures d'higiene i mantingui la distància de seguretat interpersonal. Mesures bàsiques que va recomanar el govern a mitjans de març i que Donald Trump va arribar a plantejar que es relaxessin. Números esgarrifosos que procedeixen de models de diverses universitats. Entre elles, de la Universitat de Washington, que projecta entre 38.000 i 162.000 morts fins a l'estiu si s'apliquen mesures restrictives a tot el país.

Fins a aquest dimecres encara quedaven més d'una desena d'estats sense emetre ordres que, en tot cas, són menys estrictes que la vigent a Espanya. L'últim a sumar-se a mesures restrictives, Florida, amb gairebé 7.000 positius. El seu governador, el trumpista Ron DeSantis, ha reculat després de setmanes resistint. Ha admès que havia parlat amb Trump abans d'anunciar la decisió. Aproximadament el 80% dels ciutadans estan en aquest moment obligats a quedar-se a casa. És potestat dels estats ordenar aquest tipus de mesures, però les directrius de la Casa Blanca són essencials per empènyer els reticents.

No tothom sembla prendre-s'ho seriosament, però. Ni tan sols a Nova York, epicentre del drama nord-americà, amb gairebé ja 84.000 positius i on el nombre de morts s'ha doblat en tres dies fins a acostar-se als 2.000. El governador Andrew Cuomo ha anunciat el tancament de les instal·lacions esportives dels parcs públics de la ciutat. El que va començar sent una apel·lació a la responsabilitat individual ha derivat en una ordre a causa d'alguns comportaments irresponsables. Es permeten els passejos, però s'insisteix que s'evitin les aglomeracions. Per a Cuomo és una qüestió ja personal. El seu germà, Chris Cuomo, presentador de la cadena CNN, va haver de fer el seu últim programa des del soterrani de casa, en quarantena després d'haver donat positiu.

Una "prova" sense precedents

És possible que els que continuen anant a la seva creguin en la seva immortalitat o visquin allunyats de la realitat. És cert que el president Trump no ha estat prou responsable en la gestió de la crisi ni tampoc els mitjans de la ultradreta que li serveixen d'altaveu. Però ja no hi ha mitges tintes en el missatge. El mateix mandatari reconeix que el país està "enmig d'una prova com cap altra a què s'hagi hagut d'enfrontar mai". La doctora Deborah Birx, coordinadora de l'equip de la Casa Blanca, ha sigut molt clara a l'advertir que "no hi ha vacunes ni tractaments màgics". Tampoc els d'un medicament contra la malària que el president fa setmanes que promociona sense que se n'hagin completat els assaigs clínics pertinents. Tot depèn, ha subratllat Birx, "del comportament" dels ciutadans. El doctor Anthony Fauci, director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, ha compartit que "aquesta ha de ser ser la resposta" al problema.

No només sobre la terra, el drama del coronavirus també es viu al mar. El capità d'un portaavions de l'exèrcit, el Theodore Roosevelt, que és en aigües del Pacífic, va escriure dilluns una carta adreçada al Pentàgon amb un SOS davant el brot de coronavirus detectat a bord. Brett E. Crozier adverteix que la vida dels més de 4.000 membres de la tripulació està en perill si no s'aïlla els malalts de la resta. El vaixell està atracat a l'illa de Guam, on, segons el secretari de l'Armada, Thomas B. Modly, no hi ha prou llits per acomodar tota la tripulació.