La dona que aspira a salvar l'esquerra italiana
Elly Schlein és feminista, ecologista i activista a favor dels drets LGTBI, i vol dirigir el Partit Democràtic
RomaLa dimissió d'Enrico Letta com a secretari general del Partit Democràtic (PD), després del fracàs a les urnes que va donar la victòria a Giorgia Meloni, no va ser una sorpresa a Itàlia. L'ex primer ministre socialdemòcrata, que va abandonar el 2014 la política després de la traïció d'alguns dels seus correligionaris, havia tornat per intentar rescatar el partit, però la seva fallida aliança amb el Moviment 5 Estrelles i les guerres fratricides que es lliuren dins de la formació des de sempre van acabar amb el projecte abans de començar.
Letta, igual que els nou líders socialdemòcrates que l'han precedit des del 2007, es va veure obligat a fer un pas enrere, donant el tret de sortida a un nou procés de refundació de l'esquerra italiana; un més. A l'octubre, el líder dimissionari del PD va inaugurar un congrés que es tancarà amb l'elecció d'un nou secretari general en unes primàries que se celebraran entre el febrer i el març, gairebé sis mesos després de les eleccions generals que van evidenciar la crisi en què està immers el PD, que va obtenir el 19% dels vots davant del 26% de Germans d'Itàlia.
“Vaig començar la meva militància política de jove, vaig ser ministre el 1998 i és correcte que entri en joc una classe dirigent més jove capaç de desafiar el govern de Giorgia Meloni, una dona jove”, va declarar Letta, anunciant el seu comiat i subratllant la necessitat de renovar la direcció del partit amb noves cares. La batalla per succeir-lo ja ha començat. De moment, són tres els candidats que han mostrat la intenció de presentar-se a les primàries, dues dones i un home.
Moltes expectatives
L'última a fer-ho i qui més expectatives ha despertat entre la militància progressista ha estat Elly Schlein, exeurodiputada i exvicepresidenta de la regió de l'Emília-Romanya, que s'enfrontarà a l'exministra Paola De Micheli i, sobretot, al seu excap, Stefano Bonaccini, un dels barons del PD amb més suports dins de la formació.
Elly Schlein va anunciar la seva candidatura en un esdeveniment en què va exigir “una renovació a tots els nivells” del partit, tant a la direcció com a les prioritats. Amb un discurs fortament orientat a l'esquerra, a favor del feminisme i la defensa del medi ambient, Schlein, nascuda a Suïssa fa 37 anys, és l'antítesi de Meloni. “Soc una dona, estimo una altra dona i no soc mare, però no per això soc menys dona”, va deixar anar durant la campanya electoral passada, parafrasejant el mantra nacionalpopulista de la cap de Germans d'Itàlia –“Soc la Giorgia, soc una mare, soc italiana, soc cristiana”–, amb què l'actual primera ministra solia tancar els mítings.
“No n'hi ha prou amb ser dona per ajudar altres dones si no defenses els drets de les dones. Hi ha una gran diferència entre lideratge femení i feminista”, va denunciar Schlein, que per a molts representa la gran promesa de l'esquerra italiana. Feminista, ecologista i activista a favor dels drets LGTBI, va començar a interessar-se per la política com a voluntària a la campanya electoral d'Obama. De tornada a Itàlia, va llançar la campanya Occupy PD, en protesta pels 101 parlamentaris del PD que el 2013 van votar en contra de l'elecció de l'històric líder del partit, Romano Prodi, com a president de la República. Un any més tard va ser escollida eurodiputada a les llistes del PD.
El seu nom va començar a sonar amb força el 2020 durant la campanya per a les eleccions regionals a l'Emília-Romanya, en què es va enfrontar a Matteo Salvini i va impedir, contra tot pronòstic, que la Lliga conquistés aquest històric feu de l'esquerra. Bonaccini va nomenar Schlein vicepresidenta de la regió, després que la jove es convertís en la persona més votada en aquelles eleccions. I ara, gairebé tres anys després i des de la seva recentment inaugurada butaca a la Cambra de Diputats, Schlein es prepara per desafiar el seu antic cap defensant un projecte que aspira a recuperar el vot treballador, que els últims anys ha abandonat en massa el PD a favor del Moviment 5 Estrelles i fins i tot la ultradreta.