Dolça victòria de Cameron

LondresNi empat tècnic ni avantatge lleuger. David Cameron s'ha imposat per majoria absoluta a les eleccions generals al Regne Unit contra tots els pronòstics i sondejos. Si les expectatives ja eren bones per als conservadors amb les enquestes a peu d'urna, l'alegria s'ha apoderat d'ells a mesura que, escó per escó, s'ha anat completant l'escrutini. Cameron no necessitarà teixir cap aliança, perquè amb els seus 325 escons pot governar en solitari. "És la victòria més dolça del món", ha dit en un discurs improvisat davant la seva gent, al seu districte electoral, on a les sis del matí la comissió el proclamava diputat electe.

Una anècdota demostra que la victòria conservadora ha agafat tothom fora de joc. La reina Elisabet era al castell de Windsor i ha hagut de tornar d'urgència a Londres per complir amb la tradició de convidar el candidat que es proclama guanyador. La cita reial és a les 12.30 –una hora més tard a Catalunya–, i Cameron ha de sortir amb el vistiplau de la monarca a formar govern.

La llarga nit només ha servit per certificar la derrota sense pal·liatius del partit laborista, i el seu líder, Ed Miliband, no ha trigat gaire a admetre que la seva ha estat una desfeta amb totes les lletres. Són els pitjors resultats de la seva història. La formació torna a entrar en la mateixa crisi de fa cinc anys, perquè Miliband ha presentat la seva renúncia seguint els passos del seu predecessor, Gordon Brown, que el 2010 va abandonar el lideratge en perdre 91 diputats. Ara, la caiguda ha estat menor, 29 menys, però és significativa perquè els progressistes han perdut Escòcia, fins ara un feu incontestable.

Terratrèmol escocès

La líder del partit independentista escocès (SNP), Nicola Sturgeon, ha qualificat els seus resultats com el "moviment de la placa tectònica a Escòcia". Un terratrèmol que ha girat el mapa electoral com un mitjó fins a pintar-lo del groc corporatiu de la formació independentista, que aconsegueix 56 dels 59 escons en joc al seu territori. Un èxit total que, amb l'aritmètica parlamentària, però, farà que no tingui gaire capacitat de modular l'acció del govern.

Sturgeon ha demanat a Cameron que no faci servir la majoria a Westminster com si a Escòcia no passés res i l'ha instat a "escoltar la veu" dels escocesos que, després de rebutjar la independència en el referèndum del 18 de setembre, ara s'han bolcat en el partit que el va convocar i han castigat els laboristes, que van fer pinya amb els conservadors pels postulats unionistes.

Clegg plega

Un altre que ha passat una mala nit ha estat Nick Clegg, el líder dels Liberals Demòcrates, que fa tot just cinc anys va tenir la clau per fer Cameron primer ministre i ara s'ha de conformar amb vuit diputats que no seran decisius.

El mateix Clegg ha patit per mantenir-se al Parlament en la seva circumscripció, on la seva formació ha vist reduïda la diferència amb els laboristes de 15.000 vots a tan sols 2.000 vots. En el seu discurs d'acceptació de l'escó, Clegg no ha tingut altre remei que acceptar que l'electorat ha "castigat" el partit per haver donat suport a un govern conservador.

Els resultats han deixat un reguitzell de dimissions, i a la més sonada, la del progressista Miliband, se sumen les de Clegg i la del xenòfob i antieuropeista Nigel Farage, que ha patit la derrota en persona en no obtenir l'escó del seu districte, que s'ha endut el candidat conservador. El UKIP és la tercera força al Regne Unit, però a causa del sistema electoral, que premia el bipartidisme, es queda només amb un representant a Westminster.

Acomiadat per simpatitzants d'altres partits al crit d'"adéu, adéu", Farage ha avisat que el seu partit lluitarà per un sistema electoral més representatiu, que eviti situacions com la seva, en què amb més de 3,6 milions de vots i el 9% dels sufragis s'haurà de conformar amb un escó, mentre que l'SNP escocès, amb presència només a Escòcia i el 4% del cens britànic, es convertirà en la tercera força a la cambra.