32.000 dòlars, el cost de parir als Estats Units

Washington“Quan van començar a arribar les factures ens vam espantar”. Amaya Pérez, una enginyera espanyola de 42 anys que viu a l’estat de Virgínia, ha donat a llum els seus tres fills als Estats Units. Els dos primers van arribar mentre treballava contractada per la Universitat de Maryland. L’assegurança que li va oferir la universitat, vinculada al seu contracte, va cobrir gairebé la totalitat de les despeses. Però la tercera criatura va arribar en circumstàncies diferents.

L’Amaya es va quedar a casa per tenir cura dels fills i va perdre la cobertura que li oferia la universitat. Embarassada altra vegada, ella i el seu marit, el Brad, que mantenia la família amb diverses feines temporals, van contractar una assegurança privada per internet. La cobertura que s’ajustava més als seus ingressos assumia el 80% de les despeses de la maternitat. “No ens podíem permetre una assegurança que cobrís el 100%, però els nostres ingressos tampoc eren tan baixos per beneficiar-nos del Medicaid”, el programa de salut públic nord-americà destinat a persones amb pocs recursos. Ni l’Amaya ni el Brad van predir aleshores que aquell 20% de les despeses desbordaria la seva economia familiar. “No m’esperava una xifra tan elevada, hem pagat la innocentada”, confessa l’Amaya.

No va ser un problema de manca de previsió. Els experts consultats per l’ARA coincideixen que als Estats Units és impossible saber amb antelació quant pot costar donar a llum. Segons Harold Miller, president del Center for Healthcare Quality & Payment Reform, organització que promou la reforma del sistema sanitari nord-americà, el problema és que “hi ha molts proveïdors involucrats”. L’obstetre, la llevadora, el cirurgià, l’anestesista... Cada servei factura independentment i cada dia a l’hospital suma. Si sorgeixen imprevistos durant el part, això implica més atenció i, per tant, un preu més elevat, “encara que la complicació l’hagin causat les persones involucrades en el procés”. El resultat és que “acabes amb un munt de factures inesperades”, adverteix Miller. Un de cada tres parts es fan amb cesària, que és un 50% més cara que el part vaginal, “quan només un 10% o un 15% de les dones la requereixen realment”, afegeix.

Els Estats Units són el país del món on és més car donar a llum. Un estudi del 2013 de l’organització Childbirth Connection va concloure que els hospitals facturen una mitjana de 32.093 dòlars per parts vaginals sense complicacions i 51.125 dòlars pels practicats amb cesària. Quina part ha de pagar la dona d’aquest cost? Depèn de l’assegurança que es pugui permetre i de les tarifes de l’hospital. En el cas de l’Amaya i el Brad, l’única nena dels seus tres fills va arribar amb un munt de factures que superaven els 8.000 dòlars. “Què fem? Com ho paguem?”, recorda ella que es preguntaven aclaparats. “Vam recórrer a la meva sogra. Però no totes les famílies tenen la sort de tenir una sogra que pugui pagar”, destaca. I menys en un país on la majoria de famílies viuen endeutades.

Els hospitals eludeixen la transparència. Carol Sakala, directora de programes de Childbirth Connections, explica que, tot i que se’ls requereix que exposin les tarifes dels seus serveis als seus llocs web, els centres les emmascaren mitjançant codis i un llenguatge tècnic difícilment comprensible per al ciutadà. “No hi ha relació entre el que costen les coses i el resultat que se n’obté -apunta Sakala-. La qualitat no importa”.

La doctora Steffie Woolhandler, secretària de Physicians for a National Health Program, organització que promou la sanitat universal, coincideix en el diagnòstic. “Hi ha moltes entitats amb ànim de lucre involucrades en l’atenció sanitària i fan tot el que poden per incrementar els seus ingressos”, reflexiona. “Pots preguntar [a l’hospital] quina serà la factura en cas que tot vagi bé. Però si alguna cosa surt malament, no hi ha límit”. Tot i que amb prou feines hi ha estudis sobre aquest tema, la doctora Woolhandler calcula que cada any més de 50.000 famílies s’arruïnen pels costos del part. “Les factures mèdiques contribueixen en prop de la meitat de les fallides” del país.

La prova que la qualitat del servei no va en paral·lel amb el seu altíssim cost són les alarmants xifres de mortalitat materna i infantil. La taxa de mortalitat infantil als Estats Units és una de les més elevades del món industrialitzat. Segons dades oficials del 2017, una mitjana de 5,8 nens de cada 1.000 moren abans del primer any de vida. Gairebé el doble que a Espanya i el triple que a Finlàndia.

Encara són més aterridores les estadístiques de defuncions de mares vinculades al part. Les nord-americanes lideren la classificació del món occidental. Una investigació de USA Today va concloure que cada any moren als Estats Units 700 dones per complicacions vinculades al part (50.000 més pateixen seriosos problemes de salut).

Els tres experts entrevistats per l’ARA coincideixen en un factor fonamental per explicar aquestes xifres tan esgarrifoses: la falta d’atenció mèdica durant l’embaràs i després. Especialment durant la gestació, “quan es poden identificar els problemes amb antelació”, apunta Harold Miller. “Quatre de cada cinc dòlars es destinen a l’ingrés hospitalari per donar a llum, mentre que amb prou feines s’inverteix en el període previ o posterior”, afegeix Carol Sakala.

“No s’haurien d’aplicar copagaments per a les revisions prenatals, especialment per a les dones amb pocs ingressos. Això les dissuadeix de fer ús del servei”, explica Miller. Les dones amb pocs recursos econòmics, però que no poden beneficiar-se del Medicaid, sovint es veuen obligades a pagar el cost de cada visita mèdica, atès que paguen assegurances amb les pitjors cobertures. Milions de nord-americanes no poden permetre’s una medicina preventiva. En el cas del Medicaid, la cobertura s’activa en el moment que la dona demostra que està embarassada i queda bloquejada poques setmanes després del part. Les més afectades són les afroamericanes i les natives americanes. Segons Sakala, “tenen tres o quatre vegades més probabilitats de morir per causes vinculades a l’embaràs que les dones blanques”.