1.100 dofins mutilats a les costes franceses
Les morts de cetacis a causa de les xarxes de pesca s’eleven fins a un rècord històric a l’Atlàntic
BarcelonaDurant els primers tres mesos del 2019 han aparegut 1.100 dofins morts a la costa atlàntica de França, una xifra rècord des que se’n té registre científic en aquest país, fa més de 40 anys. La majoria presentaven mutilacions, talls i ferides profundes, causades per les xarxes de pesca on haurien quedat atrapats, i en molts casos també pels estris tallants que els pescadors fan servir per treure’ls de les malles. Però aquests 1.100 dofins que, segons l’observatori Pelagis de França, han arribat morts a les costes franceses el primer trimestre de l’any (el 2018 van ser 700 i el 2017, 846) són només una petita part dels dofins que queden atrapats a les xarxes de pesca, perquè més del 80% dels cadàvers acaben dins el mar.
Dels que arriben a la costa, més del 90% de les autòpsies realitzades per l’observatori “van revelar una mort per asfíxia als estris de pesca”. Les eines de pesca no selectiva, com les àmplies xarxes d’arrossegament, capturen tot el que hi ha a l’aigua, i molts dofins hi queden atrapats. Com que no podenpujar a la superfície a respirar, els mamífers moren asfixiats i en l’intent d’alliberar-se es fan ferides profundes. Alguns talls observats als cadàvers revelen l’intent d’algun pescador de tallar la xarxa per treure’ls. “Alguns pescadors els tallen i els obren en canal per fer-los desaparèixer en les profunditats del mar, i per això trobem alguns exemplars molt mutilats”, denuncia a l’ARA la presidenta de l’organització ecologista Sea Shepherd France, Lamya Essemlali.
Vaixells francesos i espanyols
Les morts de dofins a l’Atlàntic no han parat d’augmentar els últims 30 anys, des que va començar l’expansió dels “mètodes de pesca no selectiva”, explica Essemlali. Però les xifres actuals són realment devastadores per a l’espècie. “Actualment els dofins s’acosten a l’extinció, a causa d’unes taxes de mortalitat a les quals no podran sobreviure”, alerta l’activista de Sea Shepherd. Segons aquesta ONG, els vaixells dels pescadors són avui molt més mortals per als dofins que no les massacres de cetacis que es fan voluntàriament al Japó o a les illes Fèroe, on la caça d’aquests animals és una macabra tradició.
Segons l’observatori Pelagis, la pesca d’arrossegament és la que acostuma a registrar més captures -i morts- accidentals de dofins a l’oceà Atlàntic, però no l’única. “La revisió d’alguns dels cadàvers recents de dofins mostra senyals que fan pensar que s’emboliquen a les xarxes de la pesca de fons” -diu l’observatori-, un tipus de vaixell que pesca majoritàriament lluç, però també llobarro, a l’Atlàntic durant l’hivern. “També s’hauria de prestar una atenció especial als grans arrossegadors espanyols que treballen a la plataforma continental del golf de Biscaia”, afegeix l’observatori.
L’activista de Sea Shepherd France denuncia que no són només vaixells francesos els implicats en les morts dels dofins. “També n’hi ha d’espanyols i d’alemanys” que pesquen en aquesta àrea de l’Atlàntic, un hàbitat del dofí comú, que hi acudeix a la recerca de peix per menjar. Per a Essemlali, la solució és clara: “Cal prohibir tota la pesca no selectiva” per eliminar l’amenaça a la supervivència dels dofins, una proposta que cap govern sembla disposat a aplicar. Com a mesura d’emergència, els activistes també exigeixen al govern d’Emmanuel Macron que imposi “observadors obligatoris” als vaixells de pesca, per vigilar i evitar la interacció amb els dofins, una figura que ja és present a les zones pesqueres d’Austràlia.
“Els mètodes de pesca no selectiva intenten obtenir un volum de peix molt per damunt del que els mars poden proveir”, alerta Essemlali: “I a sobre eliminen els dofins”.