Divisió entre les ONG pel nou codi de conducta al Mediterrani
Només tres entitats signen la normativa que aprova Itàlia
BarcelonaLa Itàlia de Paolo Gentiloni ha quedat més alleugerida després d’aprovar el codi de conducta que havia proposat a la Unió Europea per regular les activitats de les ONG que rescaten immigrants al Mediterrani davant de Líbia. Tot i així, es tracta d’un triomf parcial, ja que el text definitiu només va aconseguir l’aprovació de tres de les vuit organitzacions que operen en aquesta zona, entre les quals hi ha Proactiva Open Arms i Save the Children.
Proactiva Open Arms ha volgut fer “una lectura en positiu del codi de conducta malgrat que hauria preferit que el text fos més concret”, com apunta Gerard Canals, cap d’operacions de l’organització. De totes maneres, l’ONG catalana va acabar firmant el document perquè va aconseguir matisar, després d’intenses negociacions, els punts que “no trobava acceptables en el primer esborrany”. Per exemple, el text inicial prohibia transferir migrants entre vaixells de rescat i només ho permetia “en situacions greus o d’imminent perill”. Aquest era un dels principals obstacles per a Metges Sense Fronteres (MSF) -que va decidir rebutjar el document- perquè “si cada vaixell que rescatava immigrants, per petit que fos, havia de retornar al port per deixar-los, es reduiria la densitat d’embarcacions en alta mar i, en conseqüència, la capacitat per dur a terme els rescats”, considera David Noguera, president de MSF a Espanya. Tot i així, aquest és un dels punts que Proactiva Open Arms va aconseguir modificar i deixar en una simple notificació al Centre de Rescat Marítim d’Itàlia, una gestió que ja es requereix ara, segons l’ONG catalana.
La poma de la discòrdia
La principal línia vermella, però, del codi de conducta -que va portar cinc organitzacions a fer-se enrere-és permetre la presència de policia judicial amb armament a bord per dur a terme investigacions de tràfic de persones. Des de MSF, ho consideren “una distorsió de la seva missió”. Noguera explica que “l’ONG no permet mai que hi hagi personal militar dins dels seus vaixells perquè no és acceptable des de l’òptica humanitària”. Canals, en canvi, creu que “no és una qüestió d’ètica, sinó de seguretat, ja que poden passar coses si hi ha algú armat dins d’un vaixell amb 500 persones”. En aquest punt, Proactiva Open Arms només va poder introduir el matís del “mínim imprescindible”, és a dir, que la policia només pujaria al vaixell quan realment es requerís fer una investigació judicial. Tot i que no va quedar recollit en el document, l’ONG catalana va obtenir “extraoficialment” el compromís d’Itàlia perquè aquest punt “no anés en contra dels principis de cada organització”.
Per al ministeri de l’Interior italià, “l’adhesió al document permet a les organitzacions formar part d’un sistema institucional amb l’objectiu de socórrer al mar, acollir i lluitar contra el tràfic de persones, sense interferir en els seus principis fundadors”. De totes maneres, el cap d’operacions de Proactiva Open Arms matisa que “no es tracta d’un marc legal nou, ja que les ONG s’adscriuen a la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar”. En realitat, els 13 punts definitius del codi de conducta introdueixen unes normes “que ja s’estaven complint”, segons Canals.
El director de MSF a Espanya, que lamenta que no s’arribés a un acord, sosté que “l’ONG ja respecta els codis internacionals i que seguirà rescatant gent al Mediterrani com fins ara”. Ahir van morir vuit immigrants en el seu intent d’arribar a la costa italiana, i van ser rescatades fins a 500 persones. “MSF hi és -segons Noguera- perquè els que han de ser-hi no hi són”. Tot i així, explica que “l’ONG està deixant d’enviar ajuda a altres llocs per destinar deu milions d’euros amb dos vaixells de rescat al Mediterrani”. “Per a nosaltres -conclou-, és una contradicció molt gran treballar en una Europa on hi ha recursos”.