El tiroteig massiu que ha deixat 20 morts a Texas serà tractat com a "terrorisme intern"
La retòrica de Trump, en el punt de mira per encoratjar la violència supremacista
WashingtonCosta sentir aquest concepte als Estats Units, però els investigadors federals van anunciar ahir que estan tractant el tiroteig d’El Paso com un acte de “terrorisme intern”. A més, consideren acusar d’un delicte d’odi l’únic detingut, Patrick Crusius, de 21 anys. El fiscal del districte d’El Paso, Jaime Esparza, va anunciar ahir que buscaran la pena de mort. “Som una comunitat bona i bondadosa, però hem de fer justícia”, va apuntar.
Només dinou minuts abans que sonés el telèfon d’emergències alertant de l’atac en un centre comercial d’El Paso va aparèixer a internet un manifest en què s’anunciava un atac imminent contra immigrants. El text, que els investigadors estan intentant certificar si està escrit pel mateix Crusius, advertia que els blancs estan sent reemplaçats per estrangers i anticipava un atac com a “resposta a la invasió hispana de Texas”. A més, s’hi pot llegir: “Si podem desfer-nos dels suficients, la nostra forma de vida pot ser més sostenible”. Titulat com “La veritat inconvenient”, sembla inspirat per l’autor de la massacre de Nova Zelanda al març, un supremacista blanc que va deixar 51 persones mortes en dues mesquites del país al qual s’elogia en el manifest.
La retòrica del document troba ressò en molts dels comentaris del president Donald Trump, que en més d’una ocasió s’ha referit com a “invasió” a l’arribada d’immigrants per la frontera amb Mèxic. El precandidat demòcrata a les presidencials del 2020, Beto O’Rourke, que va néixer a El Paso, va apuntar contra Trump i el va acusar de promoure “l’odi i el racisme oberts que s’estan veient”. El president “ho està encoratjant”, va dir d’O’Rourke, fent referència a intervencions de Trump com, per exemple, quan va qualificar de “violadors” els mexicans en plena campanya electoral o quan va assegurar que l’islam els “odia”. Un cop a la Casa Blanca, Trump ha aconseguit tirar endavant la prohibició d’entrada al país de ciutadans d’alguns països de majoria musulmana.
“Reculls el que sembres”, va reflexionar Cory Booker, un altre dels precandidats demòcrates i senador per Nova Jersey, per a qui les paraules de Trump “han estat alimentant el supremacismo blanc i li han donat llicència”. “Avui estem veient els horribles resultats d’aquest odi”, va afegir. Entre els capítols més recordats de la política de Trump, la laxitud amb què el president va condemnar per igual supremacistes i antifeixistes en els disturbis de Charlottesville, Virgínia, en què un supremacista blanc va atropellar i va matar Heather Heyer, de 32 anys. Trump va dir llavors que havia “gent molt bona en tots dos costats”, la qual cosa li va suposar els elogis de David Duke, exlíder del Ku Klux Klan, que va aplaudir “la seva honestedat i coratge”.
El president, des del seu club de golf de Nova Jersey, es va limitar a condemnar a través de Twitter els atacs d’El Paso i Dayton, que va qualificar d’“actes odiosos” i “covards”, i va enviar benediccions a les dues poblacions. En una entrevista televisiva, el cap de personal de la Casa Blanca, Mick Mulvaney, va considerar “injust” que s’apunti cap a Donald Trump després del que ha passat a El Paso. Malgrat que va reconèixer que l’increment de la violència ocasionada per supremacistes blancs és un “problema seriós” (Trump el va reduir al març a un “petit grup de gent que té problemes molt i molt seriosos”), va rebaixar-ne la gravetat en comparació amb les “armes nuclears “. Armes que, actualment, no han causat morts de nord-americans.
Debat sobre les armes
Els tirotejos també reobren per enèsima vegada el debat sobre les armes als EUA. L’única mesura de la Casa Blanca de Trump fins avui ha sigut la prohibició dels coneguts com a bump stocks, complements que converteixen les armes semiautomàtiques en automàtiques. Els va usar, per exemple, l’autor de la matança de Las Vegas de l’octubre del 2017, que va deixar 58 morts i centenars de ferits. La majoria demòcrata de la Cambra de Representants va aprovar a principis d’any una proposició de llei que requeriria la revisió d’antecedents de tots els compradors. El Senat, de majoria republicana, ni tan sols l’ha portada a debat a la cambra alta.
