Divergències entre París i Berlín
Fa just un any Angela Merkel assegurava davant el Parlament Europeu que la UE s’hauria de plantejar un dia tenir un “autèntic exèrcit europeu”. La cancellera alemanya s’apuntava així a les ambicions d’Emmanuel Macron, convençut que davant la inestabilitat trumpista Europa havia de poder defensar-se en solitari. Un any i uns quants desencantaments entre París i Berlín després, la idea d’una defensa continental es manté com el nou terreny de la integració europea que cal explorar si es vol construir aquesta visió d’una UE geoestratègica.
En unes declaracions al setmanari The Economist, Macron declara aquesta setmana la “mort cerebral de l’OTAN” i carrega contra la decisió dels EUA de retirar-se de Síria i contra la recent invasió turca del país. “Afrontem-ho. Compartim aliats a la regió, però no hi ha cap mena de coordinació en la presa de decisions estratègiques entre els EUA i els seus aliats de l’OTAN”, es lamenta el president francès, que reclama a la UE començar a pensar estratègicament com el “poder geopolític” que aspira a ser. Una vegada més, Alemanya diu que vol fer aquest pas endavant. La ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer, aspirant a succeir Merkel, demanava ahir “més coratge” en la defensa dels interessos estratègics i més pressupost militar -música celestial per a Mike Pompeo, el secretari d’Estat nord-americà, que avui visita Berlín-. La defensa europea s’ha convertit en el nou terreny per construir consensos franco-alemanys, sobretot retòrics, ja que estratègicament les visions de París i Berlín sobre temes clau com les relacions amb Rússia, la Xina o la futura ampliació de la UE continuen divergint.
Emmanuel Macron considera que Rússia és essencial per a la seguretat d’Europa i s’ha mostrat disposat a relaxar les sancions europees contra Moscou, una visió que no comparteix Merkel, menys condescendent amb Vladímir Putin. En un discurs pronunciat aquest estiu, el president francès va demanar una nova arquitectura de seguretat entre la UE i Rússia per deixar enrere els “malentesos de les últimes dècades”. En aquesta Europa que “s’estén des de Lisboa fins a Vladivostok -deia Macron-, Rússia és profundament europea”.
Amb els problemes de popularitat interna que té i la incapacitat d’arrossegar Merkel cap als seus ambiciosos plans de reforma de la zona euro, el president francès s’aferra al seu paper de lideratge internacional. Macron acaba de visitar la Xina acompanyat del comissari europeu, Phil Hogan, la ministra alemanya d’Educació i Investigació, Anja Karliczek, que representava Merkel, i empresaris alemanys. La bandera europea va presidir la foto oficial de la trobada del cap de l’Elisi amb Xi Jinping, i Macron es va permetre actuar en tot moment com a líder d’una delegació europea i no només francesa, per reforçar la idea d’unitat davant el gegant econòmic xinès. Macron intenta constantment reactivar un capital polític qüestionat, amb una Angela Merkel en retirada, absorta davant els seus problemes polítics interns i que ja ha decidit no presentar-se a les eleccions a la cancelleria del 2022. L’Europa geoestratègica de Macron i Von der Leyen no podrà ser global i coherent sense construir abans alguns consensos interns.