Un diputat conservador denuncia el "xantatge" de Downing Street pel 'Partygate'

LondresUn dels diputats de segona fila de més pes del Partit Conservador britànic, William Wragg, president del comitè d'afers constitucionals i de l'administració pública, ha acusat aquest dijous el govern Johnson de fer xantatge als parlamentaris rebels que, en els últims dies i arran dels escàndols de les festes a Downing Street, s'han manifestat públicament contra el premier i han mostrat la seva voluntat d'iniciar un procés de relleu al capdavant de l'executiu. Wragg ha sigut un dels set parlamentaris tories que han demanat de forma explícita la dimissió de Johnson.

En una sorprenent declaració pública, Wragg ha afirmat: "En els últims dies, diversos companys del Parlament s'han enfrontat a pressions i intimidacions de membres del govern a causa del seu desig declarat o assumit de forçar un vot de confiança per a la direcció del partit". El diputat ha assegurat, també, que han "trencat el codi ministerial a l'amenaçar amb retirar les inversions que es financen amb el patrimoni públic" en els districtes electorals dels considerats rebels. "La intimidació d'un membre del Parlament és un assumpte greu. A més, les denúncies de les quals tinc coneixement semblarien constituir un xantatge. Com a tal, seria el meu consell general que els companys denunciïn aquests assumptes al president de la Cambra dels Comuns i al comissari de la Policia Metropolitana, i també poden contactar amb mi en qualsevol moment", ha reblat.

Posteriorment, el mateix Boris Johnson ha negat, en una entrevista per a ITV News, les al·legacions. "No he vist cap prova que recolzi cap d'aquestes acusacions", ha dit.

Males arts i altres formes de persuasió

Tot i la gravetat de l'acusació, no es pot ignorar que, habitualment, la disciplina dels partits polítics es manté amb fórmules de persuasió i, de vegades, amb l'ús de tota mena de "males arts", en paraules d'un conegut comentarista de Westminster. Però la denúncia de Wragg sembla que va més enllà d'aquests habituals mètodes de pressió. El líder liberaldemòcrata, Ed Davey, ha qualificat l'actuació de "comportament mafiós". L'altre aspecte rellevant de les paraules del diputat és el caràcter potencialment incendiari que tenen i la possibilitat, si es demostrés que són certes, que s'hagués incorregut en un delicte de corrupció com ara fer servir diners públics –en aquest cas, negar-los– per treure'n un rendiment polític. Tot plegat, dona idea de la mala maror que es respira als corredors del Palau de Westminster entre els membres de la bancada conservadora.

L'acusació ha trencat la relativa tranquil·litat amb què Johnson feia front a la jornada d'avui, després de dos dies tumultuosos, amb una entrevista humiliant dimarts i una sessió de control als Comuns dimecres del tot extraordinària, en què un exministre i excompany de gabinet al primer executiu de Theresa May li va demanar "per l'amor de Déu" que abandonés el càrrec. Aliats del primer ministre s'esforçaven aquest matí, en tota mena d'intervencions televisades i radiofòniques, a donar per apaivagada la imminent amenaça d'un cop contra Boris Johnson.

Suposadament, la deserció aquest dimecres d'un diputat conservador de la rodalia de Manchester per unir-se als laboristes –és el primer cop que es produeix aquest fet en quinze anys– "ha unit" als tories, clamen aquestes fonts. Des d'aquest punt de vista, doncs, la "traïció", com alguns conservadors han titllat l'acte de transfuguisme, hauria persuadit els opositors a Johnson a aturar l'envestida. Una situació que s'ha de llegir més com una treva que no pas com una capitulació, a l'espera del resultat de l'informe que la funcionària de l'estat Sue Gray està elaborant sobre el Partygate, i que es preveu que es farà públic la setmana vinent. Aquest migdia, en conferència de premsa, el transfuga Christian Wakeford ha confirmat la greu acusació etzibada per Wragg.

En aquest sentit, informacions que difon també avui el Times i Sky News indiquen que "està creixent la preocupació" entre els cercles més propers a Johnson, ja que Gray hauria trobat proves incriminatòries que demostrarien que el primer ministre va mentir sobre el que sabia i el que no sabia de les festes en la seva residència oficial, especialment la que va tenir lloc el 20 de maig del 2020, i a la qual el mateix premier, segons va admetre la setmana passada, va assitir "durant 25 minuts" tot i creure que es tractava d'una "reunió de feina".

A més, un molt conegut periodista, Robert Peston, d'ITV News, ha piulat en el seu compte de Twitter que "Sue Gray ha trobat el correu electrònic enviat per un alt funcionari a Martin Reynolds, secretari privat principal del primer ministre, en què li advertia que la festa del 20 de maig no hauria de tirar endavant". Reynolds va ser l'home que la va convocar enviant mails a més de cent persones, per "aprofitar al màxim el bon temps". Alhora, instava tothom a "portar les pròpies begudes" al jardí de Downing Street. El clima de volatilitat és enorme i cada hora que passa el vent canvia de direcció, a favor o en contra de Johnson. De bon matí li era favorable i ara, de cop, se li ha congriat una nova tempesta.