Diputada a la Duma després de passar 15 mesos a la presó per espionatge als Estats Units

Maria Butina va ser condemnada per haver treballat com a agent encobert abans i després de les eleccions del 2016 a la Casa Blanca

Maria Butina, la presumpta agent russa detinguda l’estiu passat, en una foto d’arxiu.
Valerie Hopkins (The New York Times)
12/12/2021
4 min

MoscouQuan la cambra baixa del Parlament rus, la Duma, es va reunir el mes passat per primera vegada després de les eleccions de setembre, un dels seus membres més novells era un nom molt més conegut als Estats Units que al seu país natal. Maria V. Butina va protagonitzar titulars quan va ser condemnada, fa tres anys, per haver operat com a espia i haver intentat infiltrar-se en cercles polítics conservadors influents abans i després de les eleccions del 2016 a la Casa Blanca.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Ara és diputada, amb el suport del partit del president Vladímir Putin, Rússia Unida. Butina, de 33 anys, va tornar a Rússia l'octubre del 2019 després de passar quinze mesos en diferents centres penitenciaris estatunidencs, en quatre dels quals en aïllament, i ara representa l'empobrida regió de Kirov a la Duma.

El seu ràpid auge polític és considerat pels crítics un "trofeu" del Kremlin, una teoria que ella nega. "No és una recompensa –explicava Butina en una entrevista– No era una espia. No estava treballant per al govern. Només era una civil". Però el desembre del 2018 va declarar-se culpable de conspiració, sota les ordres d'un oficial rus, per haver "establert línies extraoficials de comunicació" amb republicans d'alt rang en pro del govern de Rússia entre el 2015 i el 2017. El fiscal va declarar que havia intentat concretar una reunió entre l'aleshores candidat Donald Trump i Putin durant la campanya electoral del 2016, i el jutge va descobrir que havia estat enviant informació a Rússia quan els seus serveis d'intel·ligència intentaven influir en les eleccions.

Un enfrontament amb Navalni

Des del seu retorn, Butina ha utilitzat la seva experiència a Washington i el temps que va passar a la presó per convertir-se en una experta tant en els Estats Units com en el seu sistema penal. Això es va fer palès a l'abril, quan va emboscar el presoner polític més famós de Rússia, l'opositor Aleksei Navalni, en una visita sorpresa. Hi va poder accedir com a part d'un programa de monitoratge civil. Butina va dir que Navalni estava en condicions semblants a les de les presons nord-americanes en les quals ella havia estat internada.

En un vídeo àmpliament reproduït a la cadena de televisió estatal Russia-24, va dir que havia quedat impressionada pel menjar de la presó i els serveis mèdics. Després es va enfrontar a Navalni, que durant la seva visita estava en plena vaga de fam perquè li havien negat tractament mèdic per un dolor agut a la cama. "Pots caminar perfectament", va dir Butina al pres polític més important de Rússia, que no va consentir ser filmat. Navalni va repetir que se li havia negat accés a un metge, i va marxar. "No jutjo Navalni. Vaig dir al vídeo el que vaig veure", va assegurar Butina a l'entrevista.

Maria Pevchikh, que lidera la unitat d'investigació de l'organització de Navalni, la Fundació Anticorrupció, va dir que creia que l'escó de Butina a la Duma era un regal per la seva actitud cap a l'opositor empresonat. "Si és alguna cosa, és un regal pel que va fer quan va visitar Navalni a la presó, i per aquell episodi a la televisió, que va ser vergonyós. No hi ha gaire gent que hauria acceptat fer això, però ella sí", va dir Pevchikh.

Un boc expiatori

Als Estats Units, el cas de Butina va ser tractat com el guió d'un thriller de la Guerra Freda. Tota la seva vida, pública i privada, va ser explicada amb detall a la televisió. A Rússia, però, els mitjans pro govern van explicar la seva història com un boc expiatori del fracàs dels demòcrates a l'afrontar la victòria de Trump. El ministre d'Afers Exteriors de Rússia va dir que exemplificava la "russofòbia" desenfrenada dels Estats Units.

Butina va insistir durant l'entrevista que volia utilitzar el seu nou estatus com a diputada per millorar les relacions entre Washington i Moscou. "Creia en l'amistat entre les dues nacions, i hi continuo creient –afirmava–. Podem ser amics, i ho hem de ser". Tot i això, en diferents aparicions televisives i a les xarxes socials ha criticat obertament els Estats Units. Després de les eleccions a la Duma, va publicar un post sobre les interferències estatunidenques en eleccions de tercers països durant la Guerra Freda. "La seva lògica era que els Estats Units podien interferir, però Rússia no", va escriure. Butina, que abans treballava per a la cadena russa RT, que té el suport del Kremlin, sovint comenta el racisme sistèmic a la societat nord-americana.

Diaris de presó

L'octubre del 2020 va publicar unes memòries titulades Diaris de la presó, on explica com el seu empresonament va afectar les seves posicions polítiques. Ser a la presó no la va fer menys defensora de l'ús legal de les armes, però sí que va disminuir la seva afinitat pel Partit Republicà. Durant la major part del llibre explica experiències amb reclosos negres, i relata com el temps a la presó la va fer trencar molts estereotipis i com va descobrir com era de racista la visió de molts americans influents que ella havia conegut de prop.

Butina vol utilitzar la seva nova plataforma, la Duma, per ajudar els russos empresonats a l'estranger, i està disposada a començar una campanya contra l'aïllament i les tortures. Però quan se li va preguntar sobre un vídeo recentment publicat que mostra abusos i tortures en una presó russa, va dubtar si comentar-les i va dir que s'havien de verificar.

Les seves connexions amb el govern rus són prèvies a la seva entrada a la Duma i al seu empresonament als Estats Units. Va arribar a Moscou des de la seva ciutat natal siberiana de Barnaul l'any 2011 i de seguida va trobar feina com a assistent especial d'un senador rus, Aleksandr P. Thorshin, un influent membre de Rússia Unida.

Copyright The New York Times

stats