El diplomàtic català (desconegut a Catalunya) que va contribuir més a la pau

BarcelonaProbablement, el nom de Francesc Vendrell soni a pocs catalans, o el confondran amb qui va ser diputat del Partit Popular al Parlament. Amb tot, Francesc Vendrell és potser el català que ha tingut més influència en la diplomàcia estrangera per fomentar la pau i la defensa dels drets humans. Va ser representant de les Nacions Unides a l'Afganistan, i després de la Unió Europea, i un dels poquíssims alts funcionaris internacionals que es van reunir en nombroses ocasions amb els talibans i va arribar a conèixer el seu màxim líder, el mul·là Mohammad Omar. L'enorgullia presentar-se com a català a les esferes internacionals (no pas com a espanyol) i mai no va deixar de parlar català malgrat que va passar la major part de la seva vida a l'estranger. Vendrell va morir aquest diumenge a Londres als 82 anys a causa d'una greu malaltia. Sorprèn que la seva mort passi aquí tan desapercebuda.

Francesc Vendrell va néixer a Barcelona el 15 de juny de 1940. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, però va haver de marxar d'Espanya per la seva implicació en el moviment estudiantil contra Franco. Al Regne Unit va continuar estudiant al King's College de Londres i després es va graduar en història moderna a la Universitat de Cambridge. El 1968 va ingressar al cos diplomàtic de les Nacions Unides i va participar activament en els processos de pau del Salvador, Nicaragua, Guatemala i el Timor Oriental, així com en missions diplomàtiques a Nagorno-Karabakh, Haití, Cambodja, Papua-Nova Guinea i Birmània. També va ser director de les Nacions Unides a Nova York per a Àsia i el Pacífic.

Afganistan: un os difícil de rosegar

Quan Vendrell va arribar a l'Afganistan el 1999 ja era un diplomàtic reconegut, però sobretot singular pels seus principis, compromís i empatia. Va aterrar a Kabul sabent que li tocava un os difícil de rosegar. Era el setè enviat especial de les Nacions Unides a l'Afganistan en onze anys, i el seu predecessor, Lakhdar Brahimi, havia dimitit al no haver aconseguit cap avenç cap a la pau a causa del boicot dels països veïns i de les faccions en guerra a l'Afganistan: els talibans i l'Aliança del Nord. Qualsevol altre diplomàtic hauria evitat aquell destí.

El novembre de l'any 2000 Vendrell se'n va sortir que el cap dels talibans, el mul·là Mohammad Omar, i els líders de l'Aliança del Nord, Ahmad Shah Masud i Burhanuddin Rabbani, signessin un acord per començar negociacions de pau i acceptessin la implicació de la diàspora afganesa a les futures estructures de govern. Tot se'n va anar en orris, però, amb els atemptats contra els Estats Units de l'11 de setembre del 2001 i la posterior intervenció nord-americana a l'Afganistan per capturar el terrorista Ossama bin Laden, considerat el cervell dels atacs.

Després de la caiguda del règim talibà, la comunitat internacional, liderada pels Estats Units, va formar un govern de transició a l'Afganistan en què els criminals de guerra de l'Aliança del Nord van ocupar els principals ministeris. Vendrell no hi va estar mai d'acord i no es va mossegar la llengua per posar-ho de manifest. El resultat va ser que al cap de poc va deixar de ser el representant de les Nacions Unides a l'Afganistan. No està clar si va dimitir o si el van convidar diplomàticament a deixar el càrrec.

Vendrell va ser nomenat després, el juliol del 2002, representant especial de la Unió Europea a l'Afganistan i va continuar defensant que el país asiàtic no tenia cap futur si no es feia justícia i no s'apartava del poder els criminals de guerra. El desembre del 2007 la seva mà dreta a Kabul, el diplomàtic Michael Sample, va ser expulsat de l'Afganistan per mantenir negociacions secretes amb els talibans a l'esquena del govern afganès. No se sap si Vendrell estava al cas de les negociacions, però, si hi hagués estat, hauria estat tot un visionari. Anys després els Estats Units s'asseurien a dialogar amb els fonamentalistes. Sigui com sigui, aquest incident va precipitar la seva marxa de Kabul.

Si Vendrell hagués continuat al càrrec, segurament no haurien ocorregut molts dels successos que van tenir lloc després a l'Afganistan. Per exemple, que el 2017 el llavors representant de la UE al país, Franz-Michael Mellbin, rebés amb tots els honors Gulbuddin Hekmatyar, un dels principals criminals de guerra de l'Afganistan. O que el 2016 Brussel·les condicionés les ajudes al govern de Kabul a la repatriació de milers de refugiats afganesos des d'Europa.

Després de marxar de l'Afganistan, Vendrell va continuar vinculat al país com a membre del comitè assessor d'Afghanistan Analysts Network (AAN), un dels centres d'estudis més prestigiosos i que millor coneixen el país. Possiblement, a l'Afganistan molts lamentaran la seva mort, encara que aquí, a Catalunya, pocs sàpiguen qui era.