La diplomàcia vaticana naufraga a Ucraïna
Francesc intenta fer de mediador en el conflicte però admet que ni tan sols ha pogut acostar-se a l'església ortodoxa russa
RomaEl desglaç en les relacions entre Cuba i els Estats Units el 2014 no hauria estat possible sense la mediació del papa Francesc. Jorge Mario Bergoglio, encara fresc el seu nomenament com a summe pontífex un any abans, va posar la diplomàcia vaticana al servei dels negociadors de Washington i l'Havana per assolir un acord històric que va posar fi a dècades d'hostilitats. Uns mesos més tard, des de la capital cubana, Francesc va demanar bastir ponts i trencar murs, un desig recurrent en els seus discursos, que està sent ignorat en el conflicte entre Ucraïna i Rússia.
La petita illa caribenya va ser l'escenari d'un altre esdeveniment històric només uns mesos més tard: la trobada entre el cap de l'Església catòlica romana i el patriarca de l'Església ortodoxa russa, les dues branques principals del cristianisme des que Moscou i Roma van trencar relacions fa mil anys. La breu reunió, celebrada el febrer del 2016 a l'aeroport de l'Havana, va marcar l'inici d'un llarg procés de reconciliació encara en marxa, que havia d'escriure el segon capítol a Jerusalem aquest mes de juny. Però la Santa Seu va cancel·lar la reunió entre Francesc i el patriarca Kirill per evitar enviar “senyals ambigus”, segons va confirmar el pontífex en una entrevista al Corriere della Sera.
Francesc va reconèixer al diari italià que els seus intents per aconseguir una mediació que freni l'escalada de la violència no han estat fructífers. I va confessar que ni tan sols pot comptar amb la col·laboració del líder de l'Església ortodoxa russa, ja que a la conversa per videoconferència que tots dos van mantenir al març “els primers vint minuts em va llegir totes les justificacions de la guerra”. Unes declaracions que el Patriarcat de Moscou va definir ahir com a “lamentables” i poc útils per a “l'establiment d'un diàleg constructiu”.
El multimilionari patriarca ortodox, braç espiritual del president rus Vladímir Putin, està en el punt de mira de les sancions impulsades per la Unió Europea per les seves arengues a favor de la invasió d'Ucraïna. Una guerra que ha justificat amb vehemència des del seu privilegiat púlpit utilitzant fins i tot proclames homòfobes, com quan va afirmar que l'objectiu de l'atac era acabar amb el lobi gai que, segons el líder religiós, impera a Occident.
Missatges per la pau
Des que Rússia va atacar Ucraïna al febrer, Francesc ha posat en marxa tota la maquinària diplomàtica vaticana, encapçalada pel cardenal Pietro Parolin, per obrir una via de diàleg amb Moscou. Tot just 24 hores després que esclatés la guerra, Bergoglio es va presentar a l'ambaixada de Rússia davant la Santa Seu, a escassos metres de la plaça de Sant Pere, per deixar un missatge en contra de la guerra. “La Santa Seu està disposada a tot per la pau”, va llançar el pontífex en un dels primers Àngelus després de l'inici del conflicte.
El seu primer moviment oficial va ser enviar dos dels seus cardenals de més confiança a Kíiv: l'almoiner papal, Konrad Krajewski, i el responsable del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral, Michael Czerny, que es van reunir amb representants locals de l'Església ortodoxa. Tot i així, en aquell moment els nuncis vaticans -una mena d'ambaixadors de la Santa Seu- ja estaven treballant a ple rendiment a través dels canals diplomàtics.
Cap iniciativa ha donat resultat i ni tan sols l'autoritat moral de què gaudeix el pontífex ha estat suficient per frenar el vessament de sang. No ha servit de res tampoc la prudència mostrada les primeres setmanes del conflicte, en què Francesc va intentar ser conciliador en els seus discursos per no posar en perill el diàleg ecumènic amb l'Església ortodoxa. El pontífex evitava anomenar Rússia i Putin en públic, mentre que en privat parlava per telèfon amb Volodímir Zelenski. El papa Francesc va mostrar al president ucraïnès el seu interès per visitar Kíiv, però recentment el pontífex ha reconegut que abans que viatjar a Ucraïna, el seu desig és reunir-se amb el líder del Kremlin a Moscou per demanar-li que aturi la guerra. “Encara no hem rebut resposta, però seguim insistint, encara que em temo que Putin no pot i no vol tenir aquesta reunió ara mateix”.