La diplomàcia del caviar
L'Azerbaidjan s'ha servit d'un senador del PP valencià per amagar la brutalitat del règim. Una investigació apunta que Pedro Agramunt és un dels membres del Consell d'Europa que ha subornat.
BARCELONA.Un quilo de caviar àzeri val entre 1.300 i 1.400 euros. Amb el control de la pràctica totalitat del caviar del mar Caspi, l'Azerbaidjan és ric en aquesta preuada delicadesa. La "diplomàcia del caviar" té una llarga trajectòria en aquesta nació caucàsica. La Iniciativa Europea per l'Estabilitat (IEE) -un reconegut organisme independent sense ànim de lucre dedicat a l'anàlisi política, especialment de l'esfera exsoviètica- va publicar ahir un informe en què detalla que l'Azerbaidjan ha subornat el Consell d'Europa. La investigació apunta directament al senador del PP valencià Pedro Agramunt Font de Mora. L'IEE defensa que Bakú va utilitzar la diplomàcia dels ous d'esturió per guanyar i mantenir el segell de legitimitat que dóna ser membre del Consell d'Europa -una institució nascuda fa cinquanta anys a Estrasburg per defensar els drets humans i la democràcia parlamentària-, i Agramunt Font de Mora s'hauria prestat a aquest suborn.
Els focus dels mitjans internacionals s'han centrat en l'Azerbaidjan perquè dissabte acull el Festival d'Eurovisió. Amb un llarg historial de repressió contra la dissidència i els periodistes, el país ha rebut les denúncies d'organitzacions tan prestigioses com Human Rights Watch. Malgrat aquest panorama, les missions d'observadors electorals del Consell han declarat en tots els comicis que les autoritats han seguit estàndards democràtics.
La indulgència del senador
L'informe afegeix que "l'Azerbaidjan ha obtingut la indulgència de dos relators a l'interior del Consell d'Europa". Un d'ells és el senador Agramunt, president del Comitè Electoral del PP valencià, portaveu de senadors del PP al País Valencià i vicepresident del Partit Popular europeu en aquesta institució amb seu a Estrasburg. Agramunt és el relator del Consell a l'Azerbaidjan, on viatja dues vegades a l'any per "garantir que compleix amb l'estàndard del Consell d'Europa", en paraules seves. L'IEE apunta que, sota la supervisió d'aquesta institució, l'actual president, Ilham Aliyev, va ser reelegit sense entrebancs el 2008 i que l'any següent es va assegurar un canvi constitucional que li permet ser president de per vida.
L'informe de l'IEE acusa Agramunt i l'altre relator del Consell a Bakú, el maltès Joseph Debono Grech, d'endarrerir la publicació d'un informe sobre la situació al país a l'espera que l'atenció internacional es redueixi a l'Azerbaidjan un cop hagi acabat el Festival d'Eurovisió. Els dos diplomàtics van visitar el país el gener del 2011 i l'IEE recorda que, a diferència del que havien fet els seus predecessors, es van negar a fer una primera valoració del que havien vist. L'informe afegeix que els anteriors relators van ser destituïts pel fet de "ser excessivament crítics amb Bakú".
En declaracions al diari ARA, Agramunt es va mostrar "sorprès" per les acusacions de l'informe. Va negar rotundament haver rebut cap suborn del govern de Bakú i va defensar que ha de tornar al país el mes vinent per acabar de tancar l'informe, sobre el qual no va voler avançar res més que "l'Azerbaidjan no està malament". Després de recordar-li que la final del polèmic Festival d'Eurovisió és aquest dissabte, el senador es va limitar a "desitjar" que "el concurs s'acabi i que la gent deixi de parlar-ne" perquè al país "hi ha altres coses més interessants".
Agramunt tampoc va voler valorar els informes de Human Rights Watch que documenten que el govern àzeri ha empresonat i reprimit periodistes i activistes que denuncien que Bakú ha desnonat centenars de famílies per derrocar els seus pisos i així guanyar espai per construir el recinte que dissabte acollirà el festival.
Observador amb els ulls grossos
El senador valencià va ser observador del Consell d'Europa en les eleccions presidencials del 2003 i les parlamentàries del 2005 i el 2010. És en el marc d'aquestes últimes legislatives en què l'IEE posa el crit al cel. En contrast amb les denúncies que en va fer l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) -institució amb una dilatada i reconeguda experiència en l'observació d'eleccions-, Agramunt hi va veure un "ambient positiu, eficiència i transparència". On ell veia "professionalitat", l'OSCE parlava de "les eleccions més fraudulentes que mai havien seguit en un país membre del Consell d'Europa".
Segons l'informe d'aquesta ONG, el costum de subornar els membres del Consell d'Europa es remunta al 2001, és a dir al mateix moment que l'Azerbaidjan entra a formar part de la institució. Però va ser el 2003, amb l'arribada d'Aliyev al poder, que aquesta pràctica va arribar als nivells més alts. "Cadascun dels nostres amics al Consell d'Europa rep en cada sessió, quatre vegades a l'any, mig quilo de caviar", va dir l'any passat una font àzeri a l'IEE.
