Del "diners i armes" de Zelenski al sopar amb 'Las Meninas': els moments clau de la cimera de l'OTAN

MadridDesprés de tres dies frenètics, l'OTAN posa punt final aquest dijous a la cimera que s'ha celebrat a Madrid i en què l'Aliança Atlàntica s'ha reformulat per preparar-se per a una nova era que estarà marcada per les confrontacions amb Rússia i, sobretot, amb la Xina, considerada el gran desafiament per al futur d'Occident. Aquests han sigut els moments clau d'una cita que ja forma part de la història.

La foto amb Erdogan

El primer gran moment de la cimera de l'OTAN a Madrid va arribar abans d'hora. Estava previst que el bloqueig de Turquia al procés d'adhesió a l'Aliança Atlàntica de Suècia i Finlàndia seria un dels temes espinosos de la trobada. Però dimarts al vespre, i sorprenent a molts, els tres mandataris –el turc Erdogan, el finlandès Saüli Niinisto i la sueca Magdalena Andersson– sortien a anunciar, amb la presència clau del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que Ankara aixecava el veto a l'entrada dels nòrdics, a qui acusava de protegir organitzacions kurdes que el govern turc considera terroristes. Evidentment, Hèlsinki i Estocolm han hagut de pagar un peatge –de conseqüències encara imprevisibles per a les comunitats kurdes que viuen als seus països–, però per a l'OTAN l'acord era una gran notícia: a part del potencial militar que tenen els dos estats, és una mostra més de la unitat i la cohesió que els socis occidentals volen mostrar davant Vladímir Putin.

Biden, Sánchez i ningú més

Una de les altres imatges també va ser prematura. El mateix dimarts, el president espanyol, Pedro Sánchez, rebia a la Moncloa el seu homòleg dels Estats Units, Joe Biden. Probablement un escenari somiat per a Sánchez, conscient de la cotització geopolítica de l'inquilí de la Casa Blanca i conscient també que, fa només un any, el seu govern va voler vendre com una "trobada" una efímera conversa de 30 segons que tots dos van protagonitzar en un passadís de la seu de l'OTAN a Brussel·les. En la cimera de Madrid, i evidentment a conseqüència del seu paper d'amfitrió, Sánchez ha curat ferides i s'ha situat en una posició privilegiada que li ha permès tenir un tracte pròxim i constant amb Biden i amb la majoria de grans líders internacionals. És cert que la imatge internacional d'Espanya en surt reforçada: "Perfecta, impecable, excel·lent", responia Stoltenberg quan li preguntaven per l'organització i gestió de la cimera.

Zelenski per via telemàtica

S'havia especulat gairebé fins als últims dies si el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, seria presencialment a Madrid. Finalment, el seu govern ho va desestimar: la guerra no afluixa i les bombes continuen matant civils cada dia. Finalment, el mandatari, vestit amb la seva icònica samarreta verda, va participar en la cimera a través d'una videoconferència. La seva petició principal va ser la mateixa dels últims mesos: armes i diners. I que Occident no els abandoni. "Ucraïna tindrà la nostra ajuda tant de temps com calgui", sentenciava Stoltenberg a la roda de premsa posterior a la primera sessió de treball. Res del que ha passat aquests dies a la capital espanyola s'entén sense l'ofensiva russa contra territori ucraïnès.

El nou full de ruta

Evidentment, el gran fruit d'aquesta cimera és el nou full de ruta que l'Aliança va aprovar dimecres i que marcarà el rumb dels aliats en els pròxims deu anys, orientant-lo sobretot a fer front a una nova era de confrontacions amb Rússia i amb la Xina. Madrid ha sigut escenari de dos dies que passaran a la història: s'enceta un nou context geopolític –més impredictible, més perillós", afirmava Stoltenberg–, en el qual les amenaces s'han multiplicat, segons Occident. Els Estats Units, i, per tant, l'OTAN, veuen perillar l'hegemonia a causa del creixent poder de Pequín. Per preparar-se, l'Aliança aposta pel rearmament i el reforç de la presència militar a Europa, també per adaptar-se als reptes del ciberespai, per posar en el punt de mira regions com el Sahel o per trobar més eines per combatre la crisi climàtica i el terrorisme. Durant dècades es parlarà sobre el nou Concepte Estratègic de Madrid.

La rellevància dels convidats

A part dels 30 líders dels països membres de l'Aliança, a Madrid també hi han participat, com a convidats, Finlàndia i Suècia –per motius obvis–, així com Austràlia, Corea del Sud, el Japó i Nova Zelanda. A més, Àustria, Xipre, Irlanda i Malta. La llista de convidats deixa intuir cap on vol avançar l'OTAN. D'una banda, el grup dels australians, coreans, japonesos i novazelandesos respon a la preocupació d'Occident respecte al que passa a l'Àsia, especialment al Pacífic i l'Índic, on Pequín exhibeix la seva ambició expansionista. Tot el que passi en aquesta regió serà clau. De l'altra, els països europeus responen a l'objectiu dels aliats d'obtenir una coordinació i una relació en defensa més gran amb la Unió Europea, motiu pel qual també van assistir a la cimera Charles Michel, president del Consell Europeu; Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i l'Alt Representant de la UE, Josep Borrell.

El simbolisme del Prado

Serà una estampa que passarà a la història: els membres de l'aliança militar més potent del món passejant per la sala principal del Museu del Prado i badant amb les nombroses obres d'art que el poblen, des de Las Meninas de Velázquez fins a Les Tres Gràcies de Rubens. Pedro Sánchez, en el seu paper d'amfitrió, va organitzar el sopar de dimecres a l'interior de l'icònic museu madrileny. Abans de l'àpat es van veure nombroses escenes d'unitat i sintonia entre els líders: abraçades, rialles i bromes. Macron i Boris Johnson van separar-se un moment del grup per contemplar de ben a prop les pintures. Biden, que anava acompanyat també de les seves netes, va conversar durant una bona estona amb Sánchez i Begoña Gómez. En un altre gest simbòlic dirigit a Rússia, l'orquestra simfònica de Kíiv va amenitzar el sopar, que havia estat dissenyat pel xef asturià José Andrés, molt actiu en l'acollida als refugiats ucraïnesos.