Dinamarca vol externalitzar les sol·licituds d'asil a Ruanda

BarcelonaA Copenhaguen els diputats danesos estan debatent un projecte de llei que, si s'aprova –i s'hauria d'aprovar sense dificultats–, permetrà a Dinamarca subcontractar l'acollida i la gestió de sol·licitants d'asil, tal com ha avançat el diari francès Le Monde. L'objectiu és repartir els refugiats entre un o més països de trànsit abans d'accedir a Dinamarca. Entre els aspirants a ocupar aquesta posició, Ruanda és el favorit, tal com es deixa entreveure en un memoràndum signat per tots dos països i consultat per l'ARA. El projecte podria acontentar l'extrema dreta europea, que fa temps que reclama externalitzar la gestió de les persones refugiades que busquen arribar al Vell Continent.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, s'ha reafirmat en la línia dura que va marcar el govern liberalconservador anterior, i des del seu accés al poder, i condicionada per no perdre vots davant de l'extrema dreta, sempre ha defensat la política de "zero demandants d'asil". Durant el seu mandat ha endurit encara més una política migratòria que ja era restrictiva. El 2020 1.547 persones van sol·licitar asil a Dinamarca, la xifra més baixa des del 1992. La pandèmia hi va contribuir, però més ho van fer els esforços de l'executiu per aconseguir aquesta fita.

El procés de sol·licitud externalitzat

Segons el projecte de llei, els migrants que arribin a Dinamarca seran registrats i es comprovaran les seves empremtes digitals per assegurar-se que no han demanat asil en cap altre lloc d'Europa. Després, es traslladaran en avió a l'Àfrica, on prendrà el relleu un altre país. El text especifica que "Dinamarca no haurà de proporcionar protecció en cas que l'estranger obtingui asil després que finalitzi la tramitació efectiva de la sol·licitud d'asil al tercer país. Si bé, la protecció haurà de ser assegurada pel tercer país. Si es denega l'asil a l'estranger, també serà el tercer país en qüestió el que haurà de fer-se càrrec de la deportació de la persona".

Hi haurà, però, algunes poques excepcions. Les persones molt malaltes, per exemple, podrien evitar-ho si "no hi ha accés a l'atenció sanitària necessària i adequada al tercer país". Un sol·licitant d'asil no serà retornat al país d'on ha fugit, ni tampoc a un país on "s'arrisca a ser condemnat a mort o sotmès a tortures o a penes o tractes inhumans o degradants". D'altra banda, no hi haurà excepcions per als menors no acompanyats.

Davant crítiques unànimes de les ONG, Mattias Tesfaye, el ministre d'Immigració danès i fill d'un refugiat, ha assegurat que el sistema serà "més humà i equitatiu" perquè "reduirà considerablement el nombre de refugiats i migrants que s'ofeguen al Mediterrani i estan exposats a abusos en les rutes migratòries".

La llista de possibles països de trànsit

Sense fer pública la llista, Mattias Tesfaye, ha explicat que els governs amb els quals està més en contacte demanen "inversions, ajuts per a la transició ecològica o el desenvolupament". El ministre ja va deixar clar que "no són necessàriament democràcies tal com les entenem". En els últims dies, els mitjans danesos han revelat que delegacions daneses han visitat Tunísia, Egipte i Eritrea. Però és amb Ruanda amb qui sembla que les negociacions han fluït millor. Tal com va informar el govern ruandès, a finals d'abril, enmig de la controvèrsia sobre el retorn dels refugiats sirians, Mattias Tesfaye va viatjar a Kigali, on va signar un memoràndum d'entesa amb el govern ruandès per col·laborar en l'asil.

En aquest document s'especifica la voluntat de crear "un mecanisme bilateral de cooperació per a la gestió de l'asil i la migració dins dels estàndards internacionals". S'explica que "és la visió del govern danès que el procés de sol·licitud d'asil ha de tenir lloc fora de la UE per tal que trenqui l'estructura d'incentius negatius del sistema actual", un sistema que titlla d'"injust i no ètic perquè incentiva nens, dones i homes a embarcar-se en viatges perillosos per les rutes migratòries, mentre els traficants d'humans guanyen fortunes".

El director d'Amnistia Internacional a Europa, Nils Muižnieks, en canvi, ha criticat la notícia afirmant que "qualsevol intent de transferir els sol·licitants d'asil que arriben a Dinamarca cap a Ruanda per gestionar-ne l'asil seria, no només inconcebible, sinó potencialment il·legal". Nils Muižnieks considera que, en cas que aquesta externalització es fes realitat, s'establiria un "precedent perillós a Europa i a escala mundial" i que "la idea que els països rics puguin deixar de banda les seves obligacions internacionals i retirar als sol·licitants d'asil el seu dret, fins i tot, a considerar les seves demandes a Dinamarca, és preocupant".

Des del 2019 Ruanda acull un centre de trànsit per a refugiats gestionat per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides (ACNUR). Durant diversos anys, el país també ha acollit els refugiats rebutjats per Israel, molts dels quals llavors van intentar arribar a Europa. Per la seva banda, l'ACNUR ha expressat preocupació per "l'erosió del sistema de protecció internacional" i adverteix: si altres països imiten Dinamarca, "l'asil i la protecció seran cada vegada més inaccessibles i els refugiats es trobaran en un buit legal".