Dos lots de la vacuna d'AstraZeneca posen en alerta diversos països de la UE

Dinamarca, Noruega i Islàndia en suspenen l'administració i Itàlia i Àustria retiren almenys dos partides diferents

La vacuna d'Oxford/AstraZeneca.

Londres / BarcelonaHistèria entorn de la vacuna d'AstraZeneca. Després que la direcció general de Sanitat de Dinamarca n'hagi anunciat aquest dijous la suspensió temporal de l'administració per haver-se registrat "greus casos de trombes" en persones que l'havien rebut, Noruega ha fet el mateix anunci de suspensió i Itàlia, també aquest dijous, ha retirat un lot (ABV2856) de vials de la producció de la farmacèutica anglo-sueca. Aquestes decisions gairebé en cascada han tingut lloc arran de la que va prendre diumenge Àustria, que va deixar d'administrar les vacunes d'Oxford/AstraZeneca del lot ABV5300, mentre s'investiga una mort per trastorns de coagulació i una malaltia per embòlia pulmonar. Islàndia s'hi ha sumat també a la suspensió temporal.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A Dinamarca, un dels casos que ha alertat les autoritats sanitàries està relacionat també amb una mort. Però en un comunicat les autoritats sanitàries del país han remarcat que encara no es pot concloure que hi hagi una relació entre la vacuna i la formació dels coàguls de sang. De fet, hores abans de l'anunci danès, dimecres a la tarda l'Agència Europea de Medicaments (EMA) assegurava en un altre comunicat que havia iniciat una investigació sobre aquesta qüestió però que "actualment no hi ha indicis que la vacunació hagi provocat aquestes afeccions, que no figuren com a efectes secundaris amb aquesta vacuna". I aquest mateix dijous, arran de l'anunci danès, l'EMA ha tornat a assegurar el mateix en un altre comunicat.

"Ens trobem enmig del programa de vacunacions més gran i important de la història danesa, i ara mateix necessitem totes les vacunes que puguem obtenir. Per tant, posar una de les vacunes en suspens no és una decisió fàcil. Però precisament perquè vacunem tantes persones hem de respondre amb l'agilitat oportuna quan es tingui coneixement de possibles efectes secundaris greus. Hem d’aclarir-ho abans de poder continuar utilitzant la vacuna d’AstraZeneca", ha dit aquest matí Soren Brostrom, director de la Junta Nacional de Salut. Més de 140.000 danesos ja han rebut la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca. "Encara no sabem si els coàguls de sang i la mort es deuen a la vacuna, però s'ha d'examinar a fons per seguretat", afirma Tanja Erichsen, de l'Agència Danesa de Medicaments.

A Àustria la preocupació se centra en una dona de 49 anys que va morir a causa d'una trombosi múltiple (formació de coàguls de sang als vasos sanguinis) i en una altra de 35 anys que va desenvolupar una embòlia pulmonar (bloqueig de les artèries pulmonars). Aquesta última, però, s'està recuperant. La primera pacient va morir deu dies després de la vacunació. Des del 9 de març s’han rebut dos informes més de casos d’esdeveniments tromboembòlics per a aquest lot.

Estadísticament inapreciable

El comitè de seguretat de l’EMA, PRAC, està revisant la situació derivada del lot específic d'AstraZeneca, així com tots els altres casos d’esdeveniments tromboembòlics i altres afeccions relacionades amb coàguls de sang que s'han conegut després de la vacunació. Segons l'Agència Europea, la informació disponible fins ara indica que el nombre d’aquesta mena de casos en persones vacunades "no és superior a l'observat en la població general". Fins al 10 de març, l'EMA havia informat de 30 casos entre els gairebé 5 milions de persones immunitzades amb la vacuna d'AstraZeneca a l'espai econòmic europeu, que inclou els 27 països de la Unió més Islàndia, Liechtenstein i Noruega.

A part de Dinamarca, que investiga casos concrets de possibles afectacions, la decisió de Noruega és "cautelar", segons Geir Bukholm, director de Prevenció i Control de les Infeccions a l'Institut Noruec de Salut Pública, en una conferència de premsa.

D'altra banda, la decisió austríaca de suspendre l'administració del lot ABV5300 va provocar que Lituània, Estònia, Luxemburg, Grècia i Letònia també retiressin els vials de la mateixa partida. D'acord amb la informació facilitada per l'EMA, vials del mateix lot austríac sota sospita s'han distribuït a 17 països de la UE, i en total són un milió de dosis que han anat a parar a Àustria, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Estònia, França, Grècia, Islàndia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Espanya i Suècia.

Itàlia retira un altre lot

Pel que fa a la retirada a Itàlia del lot ABV2856, el regulador del país (AIFA) ho ha justificat després d'haver detectat "alguns esdeveniments adversos greus en concomitància temporal amb el subministrament" de dosis amb un mateix origen, l'esmentat lot ABV2856. L'AIFA, però, sosté que es tracta d'una mesura preventiva i que de moment "no s'ha establert cap vincle de causalitat entre l'administració de la vacuna i aquests esdeveniments".

El comunicat de l'agència italiana no precisa quins són aquests casos, però fonts citades per Reuters assenyalen que es tracta de dues morts a Sicília. En concret, una de les víctimes és un home de 43 anys que va morir aquesta setmana, suposadament a causa d'un atac de cor, l'endemà d'haver-se vacunat. L'altra és un home de 50 anys que va emmalaltir 24 hores després de rebre la vacuna i que va morir al cap de 12 dies, aquest cap de setmana, a causa d'una trombosi venosa profunda que va derivar en una hemorràgia cerebral.

Mentrestant, les autoritats sanitàries neerlandeses han comunicat que han registrat un cas de trombosi en una persona que havia rebut la vacuna d'AstraZeneca. Es tracta, diuen, d'una situació de poca gravetat i que no ha requerit hospitalització. El cas s'està analitzant per determinar si efectivament hi ha alguna relació entre el problema de salut i la vacuna. Per ara els Països Baixos no han pres cap decisió sobre la suspensió de la campanya amb les dosis d'AstraZeneca. Tampoc no s'ha precisat si la vacuna en qüestió corresponia al lot retirat a Àustria.

Crida a la tranquil·litat

Des de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, el doctor José María Soria Fernández ha fet una crida a la calma i a la tranquil·litat ara que el govern espanyol està a un pas d'autoritzar l'ús d'AstraZeneca a les persones de més de 55 anys perquè, ha insistit, els "mecanismes de control i de seguretat de la vacuna funcionen molt bé" i aturar el subministrament d'un fàrmac que ja és al mercat entra dins dels paràmetres normals i, de fet, durant almenys un any des de la seva comercialització es manté sota un estricte seguiment per comprovar si té afeccions greus. L'especialista, cap de la Unitat Genòmica de Malalties Genètiques, ha indicat que amb la poca informació de què es disposa sobre els casos danesos encara és aviat per assenyalar si hi ha una relació de causa-efecte amb les dosis subministrades.

Des de fa 10 mesos Soria lidera el projecte Precis-covid-19, que analitza el risc de patir trombes en els pacients de coronavirus. De fet, explica que amb les dades a la mà s'ha comprovat que la trombosi té una alta incidència entre els malalts i, per exemple, afirma que el 60% dels que arriben a les UCI en pateixen i els coàguls patològics –que obstrueixen venes i artèries i ocasionen ictus o embòlies pulmonars– són els responsables d'un terç de les morts.

L'especialista relata dos casos mortals que les autoritats austríaques també estan investigant per si tenen relació amb la vacuna d'AstraZeneca. Es tracta de dues sanitàries de 30 i 49 anys que van patir trombes després de ser immunitzades. Una d'elles va morir i l'altra està hospitalitzada amb una embòlia pulmonar. No obstant això, el doctor Soria vol transmetre calma i evitar generar angoixa a l'espera dels resultats de les investigacions.

En el mateix sentit s'ha pronunciat la ministra espanyola de Sanitat, Carolina Darias. En declaracions a La Sexta ha fet una crida a la "prudència" i la "tranquil·litat", ha recordat que a Espanya no s'ha notificat cap incident d'aquestes característiques i ha recordat que l'EMA està analitzant els fets per prendre alguna decisió.

També el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha destacat que aquest tipus d'investigacions es donen sempre amb qualsevol vacuna i que, malgrat que "cal tenir-hi els ulls posats i molta cautela", ha apuntat que l'alerta que ha emès l'agència espanyola per explicar la situació a Dinamarca "no recomana la retirada" de la vacuna. "S’han observat a Dinamarca, com ja va passar a Àustria, alguns efectes que coincideixen en el temps amb la vacuna d’AstraZeneca. La farmacovigilància dels països, davant d’aquests esdeveniments, sempre inicien una investigació per comprovar si hi ha res més enllà d’una coincidència o relació temporal o si la vacuna és la causa d’aquest efecte", ha explicat.

stats