Dinamarca i Suècia: la nit i el dia en l’acollida de refugiats
Els dos països del nord d’Europa topen per les diferències en les polítiques d’asil
Tan sols quaranta quilòmetres i un espectacular pont separen Copenhaguen, la capital danesa, de Malmö, la tercera ciutat més gran de Suècia. Els dos països tenen lligams en la història, la llengua i la cultura, i tant l’un com l’altre tenen mercats laborals oberts, impostos elevats i un estat del benestar generós. En la política migratòria, però, Dinamarca i Suècia són com la nit i el dia. En són un exemple les diferents respostes a la crisi migratòria del 2015.
El govern de centredreta de Dinamarca -que compta des del juny amb el suport del Partit del Poble Danès, radicalment contrari a la immigració- va publicar al setembre anuncis en quatre diaris libanesos advertint els ciutadans d’aquest país de les dificultats a les quals haurien de fer front si emigraven a Dinamarca. De mala gana, va oferir-se a acollir 1.000 refugiats ja arribats a altres països europeus, després d’oposar-s’hi en un primer moment. Suècia, per contra, va obrir els braços als refugiats. Al llarg del 2015, més de 160.000 persones, sirianes i afganeses majoritàriament, han trobat asil en aquest país de 10 milions d’habitants. Una xifra que, proporcionalment, és superior a la d’Alemanya, que amb un milió de refugiats encapçala el rànquing de l’acollida a la UE.
Aquesta situació, però, va canviar el 24 de novembre, quan el govern socialdemòcrata suec de Stefan Löfven va cedir davant la pressió migratòria. La viceprimera ministra, Asa Romson, va estar a punt de plorar quan va anunciar mesures destinades a reduir el flux de refugiats a Suècia. A partir de l’abril, la majoria de refugiats tindran només protecció temporal i el seu dret a la reunificació familiar es veurà reduït. Una decisió que marca un abans i un després en un país considerat, durant molt temps, com la consciència d’Europa. Els controls aplicats ahir a la frontera danesa reflecteixen també aquest canvi de política.
Creix la tensió entre els governs
Les noves mesures a Suècia són velles conegudes a Dinamarca, que al juliol va aplicar una nova ronda de restriccions als refugiats i que podria aplicar-ne més, incloent-hi la possibilitat de confiscar diners i objectes de valor als nouvinguts per pagar la seva estada al país. “La gent mirava cap a Suècia i se’n reia”, diu un funcionari danès. “[Els suecs] han sigut ingenus”, afegeix.
No obstant això, Dinamarca faria bé de contenir la seva alegria. Cal tenir en compte que els països de la UE han preferit fins ara perjudicar el veí en lloc de participar en una política coordinada d’acollida. I així com el tancament de fronteres a Hongria va causar estralls a Croàcia i Eslovènia, els canvis unilaterals a Suècia tindran repercussió a Dinamarca. Les sol·licituds d’asil en aquest últim país, que el 2015 van fer rècord (al voltant de les 20.000), podrien créixer encara més. I això podria empitjorar la relació entre els dos països, que no havia sigut tan dolenta en molts anys, tal com admet Lykke Friis, una exministra danesa.
Les pors de Dinamarca davant l’arribada de refugiats es van plasmar aquest desembre en un referèndum en què els ciutadans van oposar-se a cedir més poders a Brussel·les. El país gaudeix d’unes condicions especials que li han permès no estar subjecte al marc legal comunitari en diverses matèries i no haver d’assumir les quotes de refugiats proposades per la UE. Molts danesos pensen que la voluntat de ser políticament correcte ha ofegat el debat migratori a Suècia, a diferència de Dinamarca. Això, afegeixen, ha permès a la formació d’extrema dreta Demòcrates de Suècia, amb arrels neonazis, situar-se al capdamunt de les enquestes d’opinió a Suècia com l’única alternativa al consens a favor de la immigració. Tot i això, la línia dura de Dinamarca en matèria d’asil tampoc ha desarmat els populistes. Amb els anys, el Partit del Poble Danès -que en les últimes eleccions va aconseguir el 21% dels vots- ha arrossegat les formacions moderades cap a les seves tesis: fins i tot els socialdemòcrates s’han posicionat en la línia dura contra la immigració.
Les diferències entre Dinamarca i Suècia en l’àmbit de la immigració solien ser poc més que una curiositat nòrdica, però actualment -amb milers de persones buscant asil a Europa- s’han convertit en part important del problema dels refugiats al continent. La situació en dos dels països més pròspers de la UE demostra com de difícil serà resoldre la crisi migratòria.