Dinamarca enviarà els refugiats a Ruanda i a altres països
Diverses ONG alerten d'una possible onada de mesures antiimmigració si altres països segueixen l'exemple
BarcelonaDinamarca ha aprovat la controvertida llei per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil a països fora de la Unió Europea. La decisió ha sigut durament criticada per organitzacions de drets humans, les Nacions Unides i la Comissió Europea. Aquesta llei pretén subcontractar l'acollida i la gestió de sol·licitants d'asil a través de països de trànsit, entre els quals Ruanda sembla ser la principal opció. De fet, al mes d'abril es va signar un memoràndum entre Dinamarca i Ruanda on es concretaven les línies d'actuació principals.
En aquest document s'explica que "és la visió del govern danès que el procés de sol·licitud d'asil tingui lloc fora de la UE per tal que trenqui l'estructura d'incentius negatius del sistema actual", un sistema que titlla d'"injust i no ètic perquè incentiva nens, dones i homes a embarcar-se en viatges perillosos per les rutes migratòries, mentre els traficants d'humans guanyen fortunes".
La llei aprovada avui concreta que als migrants que arribin al territori se'ls registrarà i se'ls comprovaran les empremtes digitals per assegurar-se que no han demanat asil a cap altre lloc d'Europa. Després, es traslladaran a un altre país que prendrà el relleu. "Dinamarca no haurà de proporcionar protecció en cas que l'estranger obtingui asil després que finalitzi la tramitació efectiva de la sol·licitud d'asil al tercer país. Si bé, la protecció haurà de ser assegurada pel tercer país. Si es denega l'asil a l'estranger, també serà el tercer país en qüestió el que haurà de fer-se càrrec de la deportació de la persona", especifica el text. També s'especifica que un sol·licitant d'asil no serà retornat al país d'on ha fugit, ni tampoc a un país on "s'arrisca a ser condemnat a mort o sotmès a tortures o a penes o tractes inhumans o degradants".
A canvi d'encarregar-se de tramitar totes les sol·licituds de Dinamarca, el país extracomunitari serà compensat econòmicament. El ministre d'Immigració danès, Mattias Tesfaye, va explicar que els governs amb els quals es té més contacte demanen "inversions, ajuts per a la transició ecològica o el desenvolupament". La llista de països candidats que els mitjans danesos van revelar inclou Tunísia, Egipte i Eritrea, però és amb Ruanda amb qui sembla que les negociacions han fluït millor. De fet, Dinamarca, juntament amb Àustria, es va comprometre a donar suport a un camp de Ruanda, operat per l'ONU, creat per rebre refugiats atrapats a Líbia.
La llei s'ha aprovat amb 70 vots a favor i 24 en contra, fet que situa l'estat un pas més a prop d'aconseguir l'objectiu polític marcat per l'anterior govern liberalconservador i que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha continuat i endurit: aconseguir "zero demandants d'asil". Altres mesures que el govern ha pres, àmpliament rebutjades per organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional, han sigut la retirada de permisos de residència a ciutadans sirians, perquè les seves regions d'origen es consideren ja "segures", a parer del govern de Copenhaguen, i una llei antiguetos que limita el nombre d'habitants "no occidentals" dels barris.
Impacte internacional
La decisió pot complicar els esforços de la Unió Europea per revisar la fragmentada legislació sobre migració i asil, un tema extremadament divisori entre els membres. La Comissió Europea ha qüestionat la compatibilitat de la llei amb les obligacions internacionals de Dinamarca. "El processament extern de les sol·licituds d'asil planteja preguntes fonamentals tant sobre l'accés als procediments d'asil com l'accés efectiu a la protecció", ha dit el portaveu de la Comissió, Adalbert Jahnz, que considera que la forma d'actuar aprovada per Dinamarca "no és possible d'executar, segons les normes i propostes vigents a la Unió Europea en virtut del nou pacte per a la migració i l'asil".
Dinamarca ja té una de les posicions més dures d'Europa en matèria d'immigració i només pretén acceptar refugiats sota el sistema de quotes de l'ONU. La nova llei permetrà a Dinamarca traslladar els refugiats que arribin a territori danès a centres d'asil d'un tercer país. "Si sol·liciteu asil a Dinamarca, sabreu que us enviaran de tornada a un país fora d'Europa i, per tant, esperem que la gent deixi de buscar asil a Dinamarca", ha dit a la cadena DR el portaveu d'Estrangeria i Integració del govern, Rasmus Stoklund.
Els països de la UE van debatre sobre la creació de centres externs entre 2016 i 2018 després que hi hagués un gran augment de sol·licitants d'asil a la Mediterrània que va desbordar la unió. Les preocupacions legals, humanitàries, polítiques, de seguretat i financeres eclipsaven les propostes d'aleshores. Les organitzacions de drets humans denuncien que traslladar el procés d'asil a països amb menys recursos mina la seguretat i el benestar dels refugiats i vulnera els seus drets humans.
"La idea d'externalitzar la responsabilitat de tramitar les sol·licituds d'asil és alhora irresponsable i una falta de solidaritat", diu Charlotte Slente, secretària general de l'ONG Consell Danès dels Refugiats. "Models similars, com l'australià o el dels anomenats "punts calents" de les illes gregues, han implicat greus incidents de detencions, agressions físiques, processos d'asil lents, falta d'accés a l'assistència sanitària i a assistència jurídica", afegeix Slente. "El Parlament ha votat un projecte de llei que prepara el camí per a un model que encara no existeix i que, per tant, no saben què implica realment. Això significa que ha votat a cegues", critica.
Des del Consell Danès dels Refugiats, hi ha també preocupació per l'impacte internacional de la llei: "Si un país ric com Dinamarca no està disposat a assumir responsabilitats, hi ha un risc significatiu que els països que acullen un nombre molt més gran de refugiats també optin per renunciar als esforços mundials per trobar solucions conjuntes i sostenibles". L'agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) també va advertir el mes passat de l'inici d'una possible cadena de polítiques antiimmigració. "Aquestes pràctiques soscaven els drets de les persones que busquen seguretat i protecció, les demonitzen i les castiguen, i poden posar en risc la seva vida", va dir l'alta comissària adjunta de l'ACNUR, Gillian Triggs.
El nombre de refugiats que van demanar asil a Dinamarca ha baixat constantment fins a poc més de 1.500 sol·licitants l'any passat, passant d'un pic de més de 21.000 el 2015. El 2020, 1.547 persones van sol·licitar asil, la xifra més baixa des del 1992. La pandèmia hi va contribuir, però més ho van fer els esforços de l'executiu per aconseguir aquesta fita.