Dinamarca enviarà a Kosovo presos extracomunitaris que no pot deportar

BarcelonaDinamarca ha signat un acord amb Kosovo per llogar una presó del país balcànic per enviar-hi 300 reclusos. D'aquesta manera, pretén alleugerir el col·lapse que pateixen algunes de les instal·lacions penitenciàries del país escandinau, que el govern atribueix a l'augment de presoners estrangers.

La setmana passada, l'executiu danès, governat en minoria pels socialdemòcrates, va signar un acord amb tres partits més per millorar les condicions a les presons, on ja s'esmentava la possibilitat de llogar 300 places a un tercer país, que s'utilitzaran per enviar-hi extracomunitaris condemnats a deportació. "Això augmentarà la capacitat a curt termini i alleugerirà els greus problemes de personal a les presons daneses", esmentava el document, que afegia: "A més, enviarà un senyal clar que els estrangers condemnats a deportació han de sortir de Dinamarca".

"Els estrangers condemnats a deportació ocupen massa places a les presons daneses, que en general estan pressionades per una sobreocupació i una gran escassetat d'oficials de presons", afegia el document signat el 15 de desembre. Detallava que el 2020 aquest col·lectiu va ocupar una mitjana de 368 places a les presons i que llogar cel·les a un tercer país seria més barat que mantenir-los a Dinamarca.

L'objectiu del govern és que a aquestes persones se les torni al seu país d'origen sempre que sigui possible un cop finalitzada la seva pena, però hi ha casos en què això no passa, per exemple quan no hi ha un acord de readmissió amb els països dels quals provenen. Tot i això, el govern danès vol deixar clar que no són benvinguts. "El vostre futur no és a Dinamarca i, per tant, tampoc no hauríeu de complir condemna aquí", ha subratllat el ministre de Justícia danès, Nick Haekkerup, en una roda de premsa des de Pristina.

Haekkerup ha viatjat aquest dimarts a la capital kosovar per signar una carta d'intencions –prèvia a l'acord final– amb la ministra de Justícia del país balcànic, Albulena Haxhiu, a través de la qual el govern danès es compromet a pagar 15 milions d'euros anuals per llogar aquestes 300 places durant un període inicial de cinc anys, amb una pròrroga automàtica de cinc més. L'objectiu és que els primers reclusos arribin a la presó de Gjilan –una instal·lació construïda el 2016 i ubicada a uns 50 quilòmetres de Pristina– el 2023, i Haekkerup ha assegurat que els reclusos compliran les seves condemnes conforme a la legislació danesa i en el marc de les obligacions internacionals de Dinamarca.

Mà dura contra la immigració

No és la primera vegada que un país europeu utilitza serveis penitenciaris d'un altre estat, sinó que anteriorment Noruega i Bèlgica han llogat cel·les a presons dels Països Baixos per alleugerir la pressió a les seves instal·lacions.

Amb tot, l'acord de Dinamarca va més enllà d'una qüestió pràctica, com evidencien les declaracions del ministre de Justícia sobre els extracomunitaris pendents de deportació. A mitjans d'aquest any, el Parlament danès va aprovar una controvertida llei per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil a països fora de la UE, amb la idea que estigui ubicat a l'Àfrica. Darrere la mesura hi ha la voluntat de dissuadir potencials peticionaris d'asil, tenint en compte que l'objectiu de l'executiu socialdemòcrata és avançar cap als "zero refugiats" espontanis, tal com va manifestar la primera ministra, Mette Frederiksen, a principis d'any.

Fa tres anys, el país escandinau va viure una polèmica relacionada amb la qüestió dels estrangers pendents de deportació que omplen les presons daneses, quan la llavors ministra d'Integració, Inger Støjberg, va proposar enviar sol·licitants d'asil rebutjats que haguessin comès delictes greus a una illa deshabitada de Dinamarca.

Expulsada del Parlament

Støjberg, la cara més visible de la línia dura en immigració de l'anterior govern danès, una coalició de liberals i conservadors, ha tornat a ser notícia aquest dimarts, quan el Parlament ha votat a favor d'expulsar-la i deixar-la sense escó. La votació arriba després que a principis d'aquest mes Støjberg fos condemnada a dos mesos de presó per ordenar la separació il·legal de parelles de refugiats en un cas d'impeachment, molt poc habitual al país escandinau.

L'exministra va decidir el 2016 que s'havien de separar i allotjar en llocs diferents totes les parelles en què un dels dos fos menor d'edat, sense excepcions, amb l'argument d'evitar matrimonis forçats. La mesura va afectar 23 parelles, i el tribunal especial que l'ha jutjada va considerar que violava la Convenció Europea de Drets Humans i les lleis daneses. Aquest dimarts, la majoria de parlamentaris ha considerat que la condemna és incompatible amb ser membre del Parlament, on des del febrer Støjberg ocupava un escó com a independent.