Dinamarca aprova confiscar els béns dels refugiats i limitar el reagrupament familiar

BarcelonaEl Parlament danès ha aprovat aquest dimarts la controvertida llei que permetrà a l'estat confiscar els diners i objectes de valor superiors a les 10.000 corones (1.340 euros) als refugiats i sol·licitants d'asil per finançar-se la seva estada al país. També es preveu ampliar d'un a tres anys el temps de residència al país per poder sol·licitar el reagrupament familiar.

El portaveu dels liberals, Ellemann-Jensen, i els dels socialdemòcrates, Dan Jørgensen, han defensat la "necessitat" de la nova legislació, que redueix també les prestacions als peticionaris d'asil, per assegurar la seva integració i no posar en risc el sistema de benestar danès.

Per contra, Johanne Schmidt Nielsen, líder de l'esquerrana Llista Unitària -quarta força parlamentària- ha acusat el govern de fer "política simbòlica" per "atemorir" els sol·licitants d'asil i aïllar-los en la pobresa, mentre que Ulla Sandbaek, de la centrista L'Alternativa, ha criticat que se'ls "estigmatitzi" i converteixi en "sospitosos".

La reforma de la llei d'estrangeria, a proposta del govern liberal, té el suport del xenòfob Partit Popular Danès, i també del partit socialdemòcrata, que sumen gairebé tres quarts de la cambra. La proposta ha quedat aprovada per 81 vots a favor i 27 en contra. D'aquesta manera, Dinamarca se sumarà a Suïssa i els estats federats alemanys de Baviera i Baden-Württenberg, que ja han aprovat la confiscació de béns dels refugiats.

Sílvia Morgades, investigadora del Grup de Recerca Interdisciplinari en Immigració de la UPF, recorda que el sistema europeu d'asil ja preveu que els estats assumeixin el cost de l'acollida dels refugiats "només quan el demandant d'asil estigui en situació de necessitat". "La idea que els refugiats, si poden, contribueixin a la despesa que generen,no és nova ni necessàriament dolenta: de fet, ja ho feien habitualment fins ara. El que no sembla correcte és que els confisquin tots els seus béns, llevat d'un mínim, per la despesa que puguin arribar a generar. I fins que no tinguem més informació, és difícil veure com s'aplicarà aquesta mesura. El problema és que molts sistemes d'acollida estan desbordats i que potser hi ha més refugiats en situació de necessitat econòmica, després de pagar les elevades sumes que els exigeixen les màfies", afegeix aquesta especilista en dret d'asil.

Després d'alguns retocs la norma, coneguda com a la llei de les joies, exclou els objectes "amb un valor afectiu especial" i triplica el mínim que es permetia mantenir als refugiats en el primer esborrany. El Col·legi d'Advocats, l'Institut per als Drets Humans i Amnistia Internacional han denunciat que la nova llei podria violar les convencions europees, cosa que la ministra danesa d'integració, Inger Støjber, no desmenteix, sobretot en el capítol de les restriccions al reagrupament. Dinamarca, però, manté una excepció en temes de justícia i interior sobre el seu encaix en les polítiques comunitàries. L'ACNUR, l'oficina de l'ONU per als refugiats, assegura que la reforma viola la Convenció Europea pels Drets Humans, la Convenció de l'ONU per als Drets dels Infants i la Convenció de l'ONU per als Refugiats.

Les polèmiques mesures han tingut també un cost per als seus impulsors: el partit liberal ha perdut un eurodiputat i tres diputats socialdemòcrates hi han votat en contra. Dinamarca ja s'ha destacat per altres iniciatives polèmiques, com la campanya als mitjans de comunicació del Líban per desincentivar els refugiats sirians que hi viuen de viatjar al país.

El govern argumenta que amb la nova llei només equipara els immigrants als danesos que sol·liciten ajuts socials o que tenen deutes amb l'estat o amb una persona privada. Per beneficiar-se de les ajudes socials, els aturats o pensionistes també han de renunciar a una part dels seus béns.

A principis d'any, Copenhaguen va imposar controls fronterers amb Suècia després d'haver rebut el 2015 menys de 15.000 sol·licitants d'asil, un terç més que l'any anterior. Enguany preveu rebre uns 20.000 refugiats. Suècia, amb 163.000 persones acollides el 2015, és el país de la UE que té més refugiats per càpita.

Involució

Dinamarca era un dels països capdavanters en l'acollida de refugiats fins que va arribar al poder el Partit Liberal, que va guanyar les eleccions al juny prometent "reduir immediatament" el flux migratori.

"És senzillament cruel obligar persones que fugen d'un conflicte a fer una elecció impossible: endur-se els seus fills i filles o altres éssers estimats en viatges perillosos, fins i tot mortals, o bé deixar-los enrere i afrontar una separació llarga mentre la seva família continua patint els horrors de la guerra", denuncia Gauri van Gulik, directora adjunta per a Europa d'Amnistia Internacional.

La votació arriba l'endemà que diversos estats de la UE anunciessin que volen ampliar fins a dos anys els controls fronterers dins l'espai Schengen, una decisió que posa en perill el futur de l'àrea europea de lliure circulació de persones.