Macron cessa la primera ministra per donar un nou impuls al govern

ParísÉlisabeth Borne, la primera ministra de França, ha presentat aquest dilluns la seva dimissió, forçada per la voluntat del president de la República, Emmanuel Macron, de fer canvis al govern i nomenar un nou primer ministre. Borne, que ha estat 20 mesos al càrrec i era la segona dona a ocupar-lo, feia setmanes que estava a la corda fluixa. Macron ha decidit prescindir-ne per donar un nou impuls al seu segon i últim mandat, molt convuls, marcat per les dificultats per aprovar lleis a l'Assemblea Nacional, on el president no té majoria, i per les protestes socials, especialment la que van protagonitzar els sindicats i treballadors contra la reforma de les pensions. S'espera que en les pròximes hores o dies anunciï el nom del nou primer ministre i possiblement altres canvis al govern.

La dimissió –una simple formalitat– l'ha anunciat l'Elisi aquest dilluns a la tarda en un comunicat escrit, però el president ha agraït públicament a Borne la feina feta amb un missatge a la xarxa social X. "Has implementat el nostre projecte amb la valentia, el compromís i la determinació de les dones d'estat. De tot cor, gràcies", ha escrit Emmanuel Macron després de fer-se oficial la dimissió de la primera ministra.

En la seva carta de dimissió, Borne fa una crida a tirar endavant les reformes pendents. "És més necessari que mai continuar les reformes per donar oportunitats i un futur a tothom dins de la República i construir una França més forta i justa en una Europa més sobirana", ha demanat la ja ex primera ministra.

Desgast polític

Élisabeth Borne ha estat al capdavant del govern francès –sempre marcada de prop per Macron– durant un any i vuit mesos i ha hagut de fer front a moments complicats per la falta de majoria parlamentària i pel viratge a la dreta del president, que ha tirat endavant reformes com la d'immigració pactant amb els conservadors. També va desgastar molt Borne la reforma de les pensions, aprovada l'any passat, que va fer sortir al carrer durant setmanes milers de treballadors i va enfrontar la primera ministra amb els sindicats. Amb un perfil més tecnòcrata que polític, l'ex cap del govern francès era de l'ala progressista de l'executiu. Macron podria tornar ara a optar per situar un exsocialista, com Élisabeth Borne, com a primer ministre però amb un perfil més polític.

El president ha decidit rellançar el seu mandat amb un nou primer ministre que aporti aire fresc, que sigui del seu cercle més proper, i que ajudi a donar un nou rumb al govern, sobretot de cara a les eleccions europees del juny. Per ara les enquestes apunten un ascens de Marine Le Pen i Macron confia que els canvis al govern, encara per concretar, serveixin com a revulsiu per frenar l'extrema dreta als comicis europeus.

Nou primer ministre

Macron manté la incògnita sobre el nom del futur primer ministre, però mitjans francesos apunten a una figura que fins ara no sortia a les travesses: es tracta de Gabriel Attal, l'actual ministre d'Educació. Attal, de 34 anys i exportaveu del govern, forma part de l'ala progressista de l'executiu i és una figura fidel a Macron, sorgit –com Borne– del partit socialista. Altres noms que sonen com a futur primer ministre són els dels actuals titulars de les Forces Armades, Sébastien Lecornu; d'Economia, Bruno Le Maire, i de l'Interior, Gérald Darmanin. També figura entre els primers llocs de les travesses l'exministre Julien Denormandie.

L'oposició considera que el relleu de primer ministre no servirà de res. "Es pot canviar l'equip, però la política no canvia", afirmava a BFMTV la líder parlamentària de La França Insubmisa (LFI), Mathilde Panot. A France 2 l'eurodiputat socialista Raphaël Glucksmann denunciava la concentració de poder en mans del cap d'Estat: "Tinc una exclusiva! El nom del nou primer ministre és...Emmanuel Macron", ironitzava.

LFI ha reclamat que el futur primer ministre se sotmeti a una qüestió de confiança a l'Assemblea i amenaça en presentar una moció de censura si el substitut de Borne no ho fa. És habitual que els nous primers ministres se sotmetin per cortesia a la moció de confiança al parlament, però no hi estan obligats per llei. Borne, per exemple, hi va renunciar. En aquesta legislatura, en què el govern no té majoria a l'Assemblea, sotmetre's a la qüestió de confiança és arriscat per a qualsevol primer ministre.