Dimiteix el govern de Bulgària

Barcelona.El govern de Bulgària va convertir-se ahir en l'enèsim executiu europeu a sucumbir a les protestes massives d'uns ciutadans escanyats per l'austeritat. El primer ministre, Boiko Boríssov, un antic guarda de seguretat que va arribar al poder el 2009 entre promeses d'eradicar la corrupció i revifar el país més pobre de la Unió Europea, va anunciar ahir la seva dimissió després de setmanes de manifestacions contra el seu govern.

Un augment d'un 13% del preu de l'electricitat el juliol passat va iniciar unes manifestacions antigovernamentals que s'han intensificat fa dues setmanes fins a convertir-se en les més multitudinàries dels últims 16 anys, segons els experts.

"Boríssov ha estat el típic populista que va arribar prometent escoltar la gent i al final s'ha trobat que el poble se li llança a la jugular", explica a l'ARA Dimitar Bechev, cap de l'oficina búlgara del think tank European Council on Foreign Relations.

Tot i tenir l'electricitat més barata de la Unió Europea, Bulgària té també els salaris més baixos (uns 400 € de mitjana al mes que fa quatre anys consecutius que estan congelats) i és ara, durant els mesos més freds de l'any, que una societat amb un atur de l'11,9% nota especialment l'augment a les factures.

Amb les eleccions generals previstes pel juliol, Boríssov es resistia a dimitir, i dilluns, en un intent de calmar els ànims, va fer fora el ministre de Finances i va amenaçar de retirar la llicència a l'energètica txeca CEZ, a qui acusa de cobrar més del compte. L'elèctrica, participada en un 70% pel govern txec, va acusar Sofia d'utilitzar els inversors estrangers com a "boc expiatori" per espolsar-se la responsabilitat. The Economist alertava que el pitjor que pot fer Bulgària és foragitar els inversors estrangers, vitals per a les arques del país balcànic. Aquesta mesura desesperada exemplifica, segons Bechev, el tarannà "erràtic" de Boríssov i la seva tendència a planificar a curt termini, "sense sospesar les conseqüències". El seu ha estat un govern feble, diu l'analista, "lligat a monopolis energètics i xarxes oligàrquiques que no ha fet res per aturar la corrupció ni el nepotisme".

Aquest excinturó negre de karate que havia estat el guarda de seguretat del dictador comunista búlgar, Todor Jivkov, va arribar a l'alcaldia de Sofia el 2005. Aquest estiu es jugava la reelecció com a primer ministre i, segons Bechev, si ha dimitit és perquè el temps li anava en contra. "Ha calculat que si s'aferrava al poder perdria tota la legitimitat. Ara almenys té alguna possibilitat de mantenir suports", diu a l'ARA.

Classe política en descrèdit

Però el seu partit, el centre dretà Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària, ha perdut pistonada davant els socialistes, que lideren els sondejos després dels disturbis. Cap de les formacions, però, té un suport majoritari i els analistes preveuen un Parlament fragmentat, on els socialistes podrien fer coalició amb els liberals conservadors liderats per una antiga comissària europea, i el partit de la minoria turca i eslavomusulmana.

La dimissió de Boríssov no ha aturat uns manifestants que no estan dirigits per partits polítics ni sindicats. Són joves que s'han organitzat a les xarxes socials i que exigeixen "reformes de la Constitució que permetin una participació ciutadana d'almenys un 50% en tots els nivells del poder", segons va dir ahir a la seva pàgina de Facebook un dels organitzadors d'unes mobilitzacions que han passat de protestar contra el preu de l'electricitat a carregar contra tota la classe política.

Les protestes d'aquesta setmana han estat violentes, amb una quinzena d'hospitalitzats dimarts i 25 detinguts per haver-se enfrontat a la policia. "No participaré en un govern on la policia colpeja el poble", va argumentar ahir l'home que liderava les forces de seguretat búlgares del 2001 al 2005. En un intent d'escenificar el seu compromís democràtic, Boríssov va declarar: "El nostre poder ens el va donar el poble i avui el retornarem al poble". Comença el pols per recuperar-lo.