La dimissió del primer ministre del Sudan agreuja la crisi política al país
La renúncia deixa els militars al capdavant gairebé en solitari i retorna el país a un nou escenari de contestació
El CaireFent bons els rumors que feia dies que es gestaven, el primer ministre del Sudan, Abdul·là Hamdok, va oferir diumenge a la nit un discurs a la nació en el qual, lluny de transmetre un missatge reconfortant per al nou any, va anunciar que dimitia. Va deixar així el poder del país obertament en mans dels militars que van dur a terme un cop d'estat a finals d'octubre. La renúncia, que va arribar després d’una nova jornada de protestes durament reprimides, simbolitza la fi de la fràgil transició democràtica pilotada per una descompensada aliança entre civils i militars que va iniciar-se al país l'estiu del 2019, poc després de la caiguda de l’exdictador Omar al-Baixir, i retorna el país a una nova fase de contestació.
Hamdok havia actuat com a primer ministre des de la firma de l'acord entre líders civils i militars que va seguir el derrocament d’Al-Baixir, però va ser destituït el 25 d’octubre i va ser posat sota arrest domiciliari pels generals colpistes, que només el van restituir quan va acordar en solitari un nou repartiment de poders i un nou full de ruta amb els militars. El nou pacte, però, va ser rebutjat per tots els principals grups polítics i socials del país, que van mantenir un alt nivell de mobilització i desobediència civil per exigir un govern civil i la rendició de comptes per part dels generals colpistes.
A més de la seva falta de suport social i polític, Hamdok tampoc havia sigut capaç de fer-se valer davant dels militars, ni tan sols en aquelles parcel·les en què, sobre el paper, havia aconseguit concessions, com per exemple la formació d’un govern propi o l’alliberament de presos polítics. L’última setmana, el mandatari tampoc va poder evitar l’escalada de violència contra manifestants per part de les forces de seguretat, que des del 25 d’octubre han matat 57 persones, segons un recompte elaborat pel Comitè de Doctors del Sudan.
“He intentat, en la mesura del possible, evitar que el nostre país caigués en el desastre, i ara el nostre país està travessant un perillós punt d’inflexió que pot amenaçar tota la seva supervivència si no s'hi posa remei aviat”, va alertar Hamdok en el seu discurs televisat.
A efectes pràctics, la renúncia de Hamdok deixa l’exèrcit gairebé en solitari al capdavant del país i treu la cobertura civil que havia volgut donar al seu nou govern després del cop. També dinamita la narrativa dels militars segons la qual el seu moviment buscava corregir la transició i deixa al descobert la seva aposta contrarevolucionària.
“[Hamdok] Era incapaç de fer avançar el país cap a un govern democràtic, perquè des del cop la transició s'havia acabat a la pràctica. El que el retorn de Hamdok va fer va ser permetre una aparença d’aliança on clarament no n'hi havia. I la permanència de Hamdok en el càrrec mentre els militars exercien una repressió violenta al carrer el feia aparèixer com un còmplice”, apunta a l'ARA Kholood Khair, sòcia directora del centre d'investigació a Khartum Insight Strategy Partners.
Taula de diàleg
En un últim intent de marcar l’agenda, durant el seu discurs a la nació Hamdok va suggerir que, a parer seu, la solució a la crisi que travessa el país implica constituir una taula de diàleg que inclogui tots els sectors de la societat i de l’estat per acordar un nou document nacional i un nou full de ruta que permeti reprendre la transició.
A la pràctica, però, la proposta de Hamdok compta amb molt pocs adeptes. D’una banda, els generals colpistes encara no s’han pronunciat sobre la seva dimissió. I, de l’altra, els principals grups polítics i socials del país rebutgen qualsevol mena de negociació o acord amb els militars. Dos d’aquests últims, l’Associació de Professionals Sudanesos (APS) i els comitès de resistència dels barris, estan acabant de definir una declaració conjunta per sortir de la crisi, segons ha explicat a l’ARA Mohaned El Nour, un portaveu de l’APS.
A l’exterior, un dels primers països a reaccionar a la dimissió de Hamdok han sigut els Estats Units, que han cridat els sudanesos a trobar algun tipus de consens entre ells, en un missatge amb un to molt més fred que l’expressat en anteriors ocasions. Per la seva part, el representant especial del secretari general de l’ONU al Sudan, Volker Perthes, es va oferir dilluns a facilitar un procés de diàleg per superar la falta de confiança actual.
