Una nova dimissió al seu govern deixa May a un pas del final

LondresEl govern de Theresa May va entrar ahir al vespre en estat final de descomposició. La líder de la Cambra dels Comuns, la ministra Andrea Leadsom, encarregada de tirar endavant el programa legislatiu, membre del sector brexiter del Partit Conservador i que fins ara havia donat suport a la cap de l’executiu en la interminable negociació per treure el Regne Unit de la Unió Europea (UE), va dimitir a última hora de la tarda.

Leadson protestava així per les suposades concessions que la premier ha fet en el projecte de llei del Brexit, que May va presentar ahir al Parlament, i els punts bàsics del qual ja havia avançat el dia anterior.

La possibilitat, tot i que molt remota, que els diputats poguessin decidir sobre si l’acord del Brexit s’hauria de sotmetre a un segon referèndum, i la de votar també si el Regne Unit s’hauria d’integrar en una unió duanera amb la UE, han estat les gotes que han fet vessar el got de la paciència de Leadsom. I també de molts diputats tories, que ahir van mostrar una especial agror davant May, tant en l’habitual sessió de control setmanal com en els torns de rèplica a la declaració específica que la primera ministra va fer sobre el “nou pacte” del Brexit.

Una candidata més

El moviment de la ministra Leadsom no és del tot desinteressat, ni motivat només per raons d’estricta coherència ideològica. Amb la renúncia -la 7a del govern de l’era May, la 36a si es tenen en compte els càrrecs mitjans de l’administració que han anat sortint per la porta del darrere- pren posicions també en la cursa per substituir May. Fa dues setmanes, Leadsom va anunciar que aspirarà al lideratge tory un cop quedi vacant la cadira de Downing Street.

Leadsom, que va competir contra May el 2016 després de la dimissió de David Cameron, va posar de manifest quatre raons per justificar la decisió. Entre d’altres, les ja apuntades de l’hipotètic segon referèndum i la possible votació sobre la unió duanera, però també, crucialment, la falta d’acord del govern pel que fa a les successives etapes del Brexit i el “trencament de la responsabilitat col·lectiva” de l’executiu.

A l’hora de tancar aquesta edició no s’havia fet oficial cap altra dimissió, però al llarg de la tarda diversos ministres van demanar d’entrevistar-se amb May per exposar-li les seves reserves sobre el projecte de llei que havia avançat. Un projecte que ja va néixer mort dimarts i que, gairebé amb tota seguretat, ni veurà la llum ni tampoc serà sotmès a votació la setmana del 3 de juny, tal com era la intenció de la primera ministra.

Entre els ministres que volien desfilar per Downing Street hi havia el de l’Interior, Sajid Javid, el d’Exteriors, Jeremy Hunt, i el responsable de la cartera d’Escòcia, David Mundell. Els dos primers són considerats dos seriosos aspirants a la corona del conservadors.

D’altra banda, tot i que Leadsom no ocupava una de les carteres de més pes del govern, la seva renúncia suposa el cop de gràcia per a May.

Ahir, fins a mitja tarda, la premier encara havia aconseguit guanyar 48 hores més, després que els diputats tories de segona fila retardessin fins demà la decisió de canviar les regles del partit per permetre la presentació d’un moció de confiança.

Més assetjada que mai, només es va salvar de la humiliació que hauria suposat la modificació ad hoc de les normes, perquè avui el Regne Unit celebra les eleccions europees en què no hauria d’haver participat. Però el cop de Leadsom acaba amb qualsevol esperança de la premier. Si no dimiteix els pròxims dies, en especial dilluns, quan siguin públics els catastròfics resultats electorals, només serà perquè el 3 de juny arriba Donald Trump en visita d’estat. Sigui com sigui, May ja és història, un zombi polític, com el Brexit.