Rousseff: "No hauria imaginat haver de tornar a lluitar en contra d'un cop d'Estat al Brasil"
La ja expresidenta denuncia ser víctima d'un sabotatge, mentre Michel Temer es fà càrrec del país durant el temps que duri l''impeachment'
São Paulolluitar un cop més en contra d'un copDilma RousseffSenat hagi votat a favor del seu judici polític
pogut cometre errorsno he comès cap delicte "presidenta electa"sabotatge
"mobilitzats, units i en pau"la lluita per la democràcia
Fet històric
suspensió del mandat de RousseffMichel Temer, de 75 anysRousseff.
L’hereva de Lula da Silva, reescollida en segon mandat el gener del 2014, ha quedat apartada del càrrec temporalment per un espai que pot arribar fins als 180 dies. Automàticament, el fins ara vicepresident ha assumit el càrrec de cap interí de l’executiu, amb un nou equip ministerial.
La derrota històrica al Senat suposa la fi precipitada de 13 anys i 4 mesos de governs ininterromputs del Partit dels Treballadors (PT). El centristes del PMDB, amb una agenda econòmica ortodoxa i neoliberal, han desembarcat amb l'objectiu concret de reflotar el gegant caigut: intentar aprovar al Parlament en un temps rècord un paquet fiscal, que calmi els inversos i l’empresariat, i que imprimeixi la confiança necessària per intentar tallar l’hemorràgia de la recessió, l’augment de l’atur i el dèficit públic.
La desfeta de Rousseff no només escenifica l’aïllament parlamentari del PT sinó que és també un avís molt seriós que l’oposició compta amb els dos terços necessaris (54 de 81 vots) per apartar la fins ara presidenta definitivament del càrrec i perquè Temer es mantingui en el poder fins el final de la legislatura, el 31 de desembre del 2018.
La sortida de Rousseff, no per esperada, obre un escenari d’incerteses i de conseqüències imprevisibles. Per exemple, Lula da Silva, que està sent investigat pel cas de corrupció a Petrobras, ha deixat aquest dijous oficialment de ser ministre (encara que el seu nomenament estava bloquejat al Suprem Tribunal Federal) i, per tant, ha perdut l’estatus d’aforament privilegiat.
L’expresident i candidat més que probable del PT a les eleccions de l’octubre del 2017 perd la xarxa de protecció davant el jutge federal, Sergio Moro. Avui mateix, alguns columnistes indicaven, de fonts judicials, que no està descartada la possibilitat que l’històric dirigent acabi detingut els propers dies.
Des de primera hora del matí, el PT ha fet una crida a la mobilització permanent. Diversos senadors del partit, minuts després de la votació han abraçat tesis optimistes, recordant que només necessiten dos canvis de vots, perquè la presidenta sigui reintegrada al càrrec els propers sis mesos.
En el primer pronunciament ja com a expresdienta, Rousseff ha reforçat el discurs que està sent víctima “d’un cop (d’Estat)” i que el nou govern de Temer és il·legítim per haver arribat al poder via indirecta.
L’aterratge de Temer a la presidència té lloc en un ambient generalitzat d’escepticisme, reflex de les darreres enquestes que assenyalen que el 92% de la població es mostra en contra al seu nomenament. El fet que la votació que va apartar a Rousseff fos a primera hora del matí d’un dia laborable, precedida per una sessió que es va estendre interrompudament durant tota la nit, va fer que es visqués amb indiferència, despullat de l’emotivitat i la mobilització que sí que hi va haver quan el Congrés va votació a favor de l’'impeachment', la tarda del diumenge 17 d’abril en horari de 'prime time'.
Avui, els únics discursos d’eufòria i alegria desfermada a les xarxes socials van ser dels moviments cívics, patrocinats per la formació d’Aécio Neves (Partit de la Social Democràcia–PSDB) que va perdre les darreres presidencials, que han organitzat les multitudinàries manifestacions oposicionistes durant la segona legislatura de Rousseff i que han exposat la polarització present a la societat brasilera. Vem pra Rua o Movimento Brasil Livre es congratulaven per la fi de la seqüencia de governs del PT, mentre la xarxa començava bullir pel fet que, per primera vegada des del 1979, amb el govern d'Estornell Geisel en plena dictadura militar, el nou l’executiu no comptaria amb cap dona ministra.