Rousseff, en la seva defensa: “Som a un pas del cop d’estat”
El futur polític de la presidenta està en mans de 81 senadors
São PauloDilma Rousseff va firmar ahir el testament polític en una compareixença al Senat, que avui o demà acabarà gairebé amb tota probabilitat amb la seva destitució com a presidenta del Brasil per haver comès presumptament delictes de responsabilitat fiscal. Per fer-la fora definitivament del govern, es necessiten dos terços dels 81 senadors, convertits també en jutges, i es calcula que només té assegurats 18 vots. Conscient que el discurs de defensa era, de fet, l’últim acte com a cap de l’estat i l’executiu, la dirigent del Partit dels Treballadors (PT) va aprofitar el púlpit, la monopolització de l’opinió pública brasilera i l’atenció internacional per llançar un missatge transcendent, que en qüestió d’hores formarà part de la història contemporània del gegant sud-americà. “Som a un pas del cop d’estat, hi ha el risc d’una ruptura democràtica per culpa dels interessos de l’elit conservadora”, va assenyalar.
La presidenta va comparar l’ impeachment amb les tortures patides durant la dictadura militar, de les quals encara arrossega seqüeles físiques. “Ara no s’utilitza violència física, sinó la violència moral en què el món de les aparences amaga el món dels fets”, va sentenciar. “Torno a sentir el gust amarg de la injustícia, entre els meus defectes no hi ha la covardia ni la deslleialtat, no vaig cedir a la tortura, sempre he estat al costat bo de la història i he lluitat sempre per un Brasil més sobirà i amb menys promeses, i ara, prop de fer els 70 anys, no abdicaré dels meus principis”, va indicar en un to solemne.
Per a Rousseff, la destitució és “una trama” creada artificialment, perquè no han pogut demostrar” que hagués comès “cap delicte contra la Constitució”. Segons la presidenta, s’han creat “armes i retòriques jurídiques per lluitar contra la democràcia i un govern escollit en una votació en què van participar 110 milions d’electors” que li van donar “54,5 milions de vots”.
Indignació de l’elit
La gènesi de la destitució, segons la dirigent, és en les eleccions del 2014, que van representar “un cop dur a l’elit conservadora” perquè “una dona va tenir la gosadia de guanyar dues eleccions seguides”. “Amb el suport de la gran premsa i l’articulació colpista del llavors president del Congrés, Eduardo Cunha -destituït per corrupció-, dos mesos després de la reelecció ja es va començar a parlar de l’ im- peachment ”, va apuntar, i va criticar un Congrés dominat per la dreta que, “sistemàticament, va prendre mesures per paralitzar el govern i per augmentar el dèficit públic enmig d’una rescissió”. Rousseff considera que els aliats de Temer “han creat una constant inestabilitat i una crisi política que ha sigut més profunda que l’econòmica”.
Rousseff va disparar contra l’executiu que encapçalarà l’actual president interí, Michel Temer, el seu exvicepresident, a qui va titllar “d’usurpador”. “És un govern escollit indirectament, sense dones ni negres, la seva existència és un cop a la Constitució”, va apuntar, i va avisar que la nova fase política posa en perill les conquestes socials de 13 anys de governs del PT, la sobirania en la gestió del petroli en aigües profundes i l’autoestima del país.
Rousseff va respondre durant hores als senadors en un clima tens, que va trencar amb la dinàmica d’insults i enfrontaments entre les dues parts que hi havia hagut des que dijous es va obrir a la cambra alta el judici a Rousseff, que conclourà el procés d’ impeachment.