"A Rousseff se l'acusa d'un delicte que tots els governs brasilers haurien comès"

BarcelonaSón moments convulsos al Brasil. La presidenta Dilma Rousseff passa per les seves hores més baixes, a un pas d'haver de sotmetre's a un 'impeachment' per presumptament haver maquillat el dèficit del país. Antoni Traveria, director de Casa Amèrica a Catalunya, qüestiona en aquesta entrevista que s'engegui ara el procés contra la líder esquerrana, que estava decidida a passar el relleu al seu predecessor, Lula da Silva, perquè fos candidat a les eleccions del 2018. El judici polític que podria arrencar a les portes de l'estiu, ja que cal el pas previ pel Senat, pot canviar-ho tot.

¿Creu que l''impeachment' contra la presidenta és un procediment que ha anat massa lluny, tenint en compte la gravetat de les acusacions?

No hi ha cap prova definitiva que culpi o faci responsable Dilma, almenys no en l'actual legislatura. Potser en l'anterior. El Tribunal de Comptes del Brasil va rebutjar els comptes del 2014, el mateix any de la seva reelecció a la presidència. A Rousseff se l'acusa de les anomenades 'pedalades fiscais', és a dir, d'utilitzar fons de bancs públics per cobrir despeses socials, de maquillar el dèficit públic. És cert que hi ha una llei que prohibeix aquesta pràctica però tots els governs brasilers en democràcia ho haurien fet. Sí que hi ha proves que ho va fer Henrique Cardoso [president del país abans de Lula].

Llavors es pot parlar d'una revenja, de passar comptes contra Rousseff?

Alguna cosa d'això hi ha. Un 60% dels diputats que van donar suport al fet que s'iniciés l''impeachment' estan en curs o inculpats en processos judicials per corrupció. Quan Dilma i els seus ministres, com el mateix Lula, parlen que el procés és un cop es refereixen a un cop d'estat tou, que a l'Amèrica Llatina ja s'ha viscut amb [Manuel] Zelaya a Hondures, per exemple. El 1989 Lula va intentar ser president per primer cop i, tres mesos abans de les eleccions, les enquestes l'assenyalaven guanyador fins que uns mitjans molt poderosos com 'O Globo' es van inventar un candidat, que va ser Fernando Collor de Mello, i que va ser el primer a tenir 'impeachment' dos anys després per casos nítids de corrupció. Lula no aconseguiria ser president fins al quart intent.

I ara, qui hi ha al darrere?

Una interpretació que té versemblança és que els poders econòmics estan al darrere d'una operació orquestrada per treure l'esquerra del Brasil. Si Dilma acabés el seu mandat suposaria 20 anys seguits d'esquerra. Mitjans com 'Época', el grup O Globo o 'Folha de São Paulo' no estarien disposats a una nova candidatura de Lula, i més tenint en compte que les enquestes apunten a una victòria. És una tesi que no em sembla absurda perquè ja s'ha vist aquesta equació el 1989.

Però el Partit dels Treballadors de Rousseff i Lula també té casos de corrupció.

Molts càrrecs del PT han estat involucrats en corrupció, però no hi ha cap partit que estigui net i lliure de la corrupció. A l'escàndol de Petrobras hi estan involucrats tots els partits i centrar-ho tot en la figura del Dilma no té sentit, perquè com deia no hi ha cap prova de les acusacions. La situació actual obligaria a un replantejament del sistema polític. El Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMBD) no ha aconseguit mai la presidència, però mani qui mani aconsegueix la vicepresidència perquè té molts vots als estats i té la clau per donar el govern a qui més vots suma per a la presidència. Això és un sistema pervers.

Doncs ara sembla que Michel Temer, líder del PMBD, serà el nou president si prospera el judici.

Sí, i es trobarà a la presidència sense que ningú l'hagi escollit. El problema del Brasil és que el partit que guanya la presidència ha de comprar voluntats de diputats si vol tenir majories al Congrés, amb sobres plens de diners o a canvi de càrrecs. El sistema funciona així. No s'ho ha inventat el PT. Comença amb la recuperació de la democràcia. Caldria un nou sistema d'elecció, més proporcionalitat.

Llegeix aquí el resultat de la votació al Congrés d'aquesta matinada que posa Rousseff a la vora de l'abisme

Les polítiques econòmiques de Lula i de Rousseff no han sigut gaire enemigues dels mercats i les elits financeres. Com s'explica aquesta ràbia de l'establishment, llavors?

L'oligarquia financera no ha tingut cap privilegi dels governs del PT. És cert que tampoc no els han posat contra l'espasa i la paret. Però no els agraden les polítiques socials ni les prioritats de Dilma i Lula... Aquests mateixos poders que estan a l'ombra de l''impeachment' són els mateixos que van impedir a Lula ser president fins a la quarta vegada.

En tot cas, la fi de Rousseff dificulta o facilita la cursa de Lula cap a la presidència l'any 2018?

Per una banda pot acabar reforçant-lo si es demostra que tot plegat ha estat una campanya política per destruir la presidenta. Pot tenir un efecte contrari al buscat i aconseguir que es mobilitzi una base social. El PT pot estar qüestionat però Lula no, encara és un gran valor. Lula va plegar de la presidència amb una popularitat del 80%.

La caiguda de Rousseff pot posar nerviosos els mercats?

El dia que caigui la Dilma no els caurà cap llàgrima. Més enllà del fet que ho hagi pogut fer bé o malament. Però l'acusació necessita més fonaments dels que s'han demostrat fins ara. No ho acabo de veure.

A les portes dels Jocs Olímpics a Rio de Janeiro, ¿com pot afectar aquesta crisi política l'organització?

Els Jocs es faran però sense Dilma. El problema més seriós és que el país està totalment dividit i els contraris i partidaris de Dilma estan rabiosos. Això és perillós. Tot l'Amèrica Llatina està pendent del que passa allà perquè el Brasil és un factor d'estabilitat i ha tingut un paper clau en l'estabilitat regional. El Brasil va moderar i va evitar conflicte entre Veneçuela i Colòmbia perquè no arribessin a les armes. El país ha substituït el rol que jugava Mèxic, ara amb molts problemes interns de corrupció i violència.