Els dies més difícils de Salvini

Milà"Demano als italians que em donin plens poders per poder fer el que hem promès", va proclamar un Matteo Salvini radiant, durant un míting electoral celebrat en una platja, entre mojitos i noies en biquini. Era l'agost del 2019. La Lliga fregava el 36% a les enquestes i els italians feien cua per fer-se selfies amb el polèmic ministre de l'Interior, que aquell mateix dia va fer caure el govern amb el Moviment Cinc Estrelles per forçar un avançament electoral que mai es va produir. Giuseppe Conte va repetir com a primer ministre d'una nova coalició amb el PD, fins que va ser substituït al febrer per l'expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi.

Han passat només dos anys, i pel camí Salvini ha perdut 15 punts. Les eleccions municipals d'aquest diumenge i d'aquest dilluns són una prova de foc per a tots els partits de cara a les generals del 2023, però sobretot per a la Lliga, on el Capitano ha deixat de ser intocable. Ja no hi ha cues per fer-se fotos amb ell, i l'últim escàndol que esquitxa el seu col·laborador més estret posa en risc fins i tot el seu lideratge dins del partit.

Quan Matteo Salvini va ser elegit secretari general de la Lliga el 2013, va aparcar el projecte secessionista del seu històric fundador, Umberto Bossi, per impulsar una Lliga nacional amb ADN antieuropeista. L'aposta li va sortir rodona i en uns anys el partit va passar del 4% dels vots al 34,5%. L'espectacular ascens no va ser casualitat, sinó una estratègia perfectament organitzada per la seva mà dreta, Luca Morisi, creador de La Bèstia, l'aparell de propaganda a les xarxes socials de la Lliga.

L'escàndol de Morisi

Morisi és el responsable de la transformació de Salvini –de cadell de la Lliga Nord a líder de la dreta italiana–, però la setmana passada va abandonar el partit i va dimitir de tots els seus càrrecs. Poc després es va saber que estava sent investigat per haver facilitat presumptament estupefaents a dos homes de nacionalitat romanesa, amb qui hauria practicat sexe a canvi de diners. La policia va trobar al seu domicili cocaïna i GHB, coneguda com la droga del violador.

El guru de Salvini dirigia un grup de 35 experts digitals que cobrien durant les 24 hores del dia la vida pública i privada del polític. A través de La Bèstia, Morisi va convertir Salvini en un dels polítics més seguits a les xarxes socials, amb gairebé cinc milions de seguidors a Facebook. I per aconseguir-ho, no va dubtar a enfangar els seus rivals, a atacar a tots aquells que criticaven el Capitano –el sobrenom de Salvini, de fet, també és mèrit de Morisi–, o a posar a la diana els immigrants publicant vídeos o fotografies, sovint manipulades, que escopien missatges racistes, homòfobs i xenòfobs entre els seus electors.

Amb la caiguda en desgràcia de Morisi, Salvini no només ha perdut la seva mà dreta, sinó que ha deixat en evidència la seva pròpia vulnerabilitat. El Capitano ja no és intocable. El recent suport de la Lliga al govern de Mario Draghi va marcar la metamorfosi europeista de Salvini, que va passar de defensar l'Italexit –un Brexit a la italiana– a donar suport sense condicions a un executiu encapçalat per l'expresident del BCE. Molts electors no l'hi han perdonat i han abraçat Giorgia Meloni, el partit de la qual ja supera en intenció de vot la Lliga.

Les urnes, clau

I és que l'ascens de Germans d'Itàlia ha alterat els plans de la Lliga, que aspirava a presentar-se com una força moderada per conquerir l'electorat d'un Berlusconi en hores baixes. En un intent de frenar la sagnia de vots, Salvini ha intentat tenir un peu al govern i un altre a l'oposició, criticant moltes de les mesures aprovades per l'executiu, com la implantació del passaport sanitari per a tots els treballadors. El seu rebuig –sense èxit– va provocar una rebel·lió interna dels presidents lliguistes que governen a les regions del nord del país i que confien que l'extensió del certificat eviti nous confinaments a la tardor.

Per si no fos prou, Giancarlo Giorgetti, l'home de Salvini dins de l'executiu, ja no dissimula el seu distanciament amb el líder. El ministre de Desenvolupament Econòmic, que manté una excel·lent relació amb Draghi, compta amb el suport dels empresaris, orfes d'una dreta moderada i centrista llunyana d'aspiracions sobiranistes. Algunes veus dins del partit comencen a exigir la convocatòria d'un congrés, que es podria precipitar si aquest cap de setmana les urnes municipals donen l'esquena al Capitano.