La dictadura militar de Tailàndia es reforça amb una mascarada electoral
Els contraris a la junta obtenen el 46% dels vots, però l’exèrcit es reserva 250 escons
BangkokLa imatge més pintoresca a les escoles, temples budistes o fins i tot benzineres que aquest diumenge han fet de centres electorals a Tailàndia no eren les improvisades urnes de plàstic o els rellotges que no marcaven l’hora. Eren els nombrosos joves que es feien selfies davant del lloc on havien dipositat la seva papereta, satisfets d’haver pogut votar en unes eleccions per escollir el seu líder després de cinc anys de govern militar. Però sembla que no servirà de gaire. Perquè la junta militar que controla el país no està disposada a cedir el poder a les forces democràtiques.
Eel mateix colpista que es va apoderar del govern per les armes es presentava als comicis i, tot i aconseguir un 30% dels vots i estar en desavantatge davant les forces democràtiques, té totes les paperetes per passar de dictador a primer ministre electe. El front democràtic, amb més vots, té poques opcions. I la clau pot estar en un partit que té com a principal argument la legalització de la marihuana.
El 2014 les elits benestants representades per les forces militars van preparar un cop d’estat per forçar la sortida del govern electe i aconseguir el control de Tailàndia. El general Prayuth Chano-cha va aconseguir el poder i es va atorgar el càrrec de primer ministre. També va prometre eleccions un any més tard, però any rere any va retardar els comicis. Prayuth no va permetre la celebració d’unes eleccions fins que no pogués comptar amb un pla que permetés als militars aconseguir un control total del país.
El general va supeditar la celebració d’eleccions a l’acceptació en referèndum d’una Constitució a la seva mida. El text preveu que fins a 500 escons s’escullin a les eleccions, però també un senat amb 250 parlamentaris elegits a dit pels militars. La suma dels 750 escolliria el nou primer ministre. El militar en té prou per formar govern amb 126 escons gràcies al cantat suport del senat, mentre que els contraris en necessiten 376. A més, la comissió electoral serveix els interessos de la junta militar.
La segona clau dels militars va ser la creació de Phalang Pracharat, un nou partit format per conservadors i ultramonàrquics que de sobte es va convertir en la formació amb més presència i pressupost. A última hora el partit va anunciar que Prayuth seria el seu únic candidat a primer ministre.
Fins a 80 partits es presentaven a les eleccions, tot i que només una desena podien optar a formar govern. S’esperava que guanyés els comicis Pheu Thai, més conegut com la formació dels vermells, contraris a les tradicions i al control militar. Però la nova llei electoral no els deixava presentar-se a tot el país. L’altra important força democràtica és Future Forward, un partit reformista i contrari a la junta militar. A la mitja nit entre els dos sumaven provisionalment el 46% dels vots. El partit de Prayuth, Phalang Pracharat, sumava un 28% i es posicionava com a inesperada primera força. Pot comptar amb el suport del Partit Democràtic, de caràcter conservador i monàrquic, que va obtenir menys d’un 11% als resultats provisionals.
La clau pot estar a Bhumjaithai, un partit que es va fer famós amb propaganda electoral amb fulles de marihuana per tot el país. Afirma que legalitzant l’herba els camperols pobres podrien trobar un nou mètode de subsistència. Amb un 12% provisional dels vots poden donar el poder als militars o als seus contraris.
Nombroses irregularitats
Les irregularitats han estat nombroses tota la jornada i van retardar el desenllaç final. Els resultats definitius es poden demorar fins a la segona setmana de maig, i els provisionals s'han retardat de manera sospitosa fins passada la mitjanit. Molts observadors han expressat les seves sospites. A les xarxes socials es van veure imatges d’alcaldes forçant els veïns a votar Prayuth, per exemple. Més sobtada va ser la xifra de més de 2,5 milions de vots que es van declarar nuls, i en alguns districtes on van guanyar els militars el nombre de vots era superior al d’electors. La suposada baixa participació del 65% també va aixecar suspicàcies.
Però, com apunten molts comentaristes polítics, les opcions són clares: o governa Prayuth o el nou executiu serà tan inestable que finalment Prayuth o algú altre tornarà a apoderar-se del país en un cop d’estat.
