El dictador de Gàmbia que va inventar una ‘cura’ per a la sida

BarcelonaYahya Jammeh, el dictador que va sotmetre Gàmbia durant 22 anys, presumia de poders sanadors i atenia malalts personalment, assegurant-los una cura miraculosa que ell mateix havia trobat. O més ben dit, inventat. Jammeh passava consulta sense tenir cap coneixement mèdic i amb l’única titulació de president autoritari, acusat d’assassinats, tortures i repressió contra la seva gent. Amb aquestes credencials li va resultar fàcil captar pacients desesperats per curar-se o directament obligar-los a ser tractats en dependències del palau presidencial a Banjul. La farsa va comptar amb el consentiment, forçat, del personal de l’administració, incloent-hi fins i tot el ministre de Salut, aquest sí, amb el carnet de doctor. La cartera de cures era diversa: asma, infertilitat femenina, diabetis o VIH/sida.

El gener del 2007 l’excèntric Jammeh va anunciar al món que havia trobat una fórmula màgica per acabar amb el letal virus de la sida. Per als seropositius, reservava els dimarts i dijous, els únics dies en què, deia, funcionava un tractament que mai va detallar ni va deixar comprovar, malgrat els requeriments mèdics. El Jammeh curandero prescrivia abandonar els antiretrovirals, el cafè, el te, la nou de kola -una fruita amb cafeïna- i el sexe per apostar per un tractament alternatiu aparentment miraculós.

Beuratge d’herbes

Amb la seva eterna túnica blanca impol·luta, una vara i el tasbih [una mena de rosari musulmà], Jammeh es col·locava els guants i aplicava una pasta verda que guardava en un recipient blanc sobre el cos del pacient, a qui esquitxava i feia beure un líquid fosc que guardava en una ampolla reutilitzada d’aigua. La teràpia es completava passant un exemplar de l’Alcorà amb les tapes de cuir per sobre del malalt. Durant les setmanes que durava el tractament, als pacients inclosos en l’anomenat Programa de Medicina Alternativa del President se’ls prohibia el contacte amb familiars i amics i sortir fora del recinte. Tot quedava sota el control de Jammeh, que es feia retransmetre per la televisió mentre feia de fals doctor, explica Saramba Kandeh, advocada d’Aids Free World, una ONG que forma part de la Coalició i la Campanya Jammeh2Justice, disposada a portar el dictador davant de la justícia.

L’entitat representa tres dels supervivents del doctor Jammeh, entre els quals destaca Lamin Cessay, de 62 anys, el primer gambià que va dir públicament que era seropositiu. Amb la seva dona va ingressar a la clínica del president i recorda que, com li va passar a ella, molts dels pacients que hi eren van morir. No hi ha xifres oficials de quantes persones van rebre el tractament, però la lletrada Kandeh assegura que tenen constància de “centenars” de malalts, tot i que la seva organització n’havia estimat fins a 9.000. En tot cas, assegura que té “un cas sòlid” per aconseguir una condemna, de manera que els altres pacients aconsegueixin una via. En aquest cas, Aids Free World ha optat per la via civil per reclamar “compensacions econòmiques”. A més, així s’estalvia el gran obstacle perquè Jammeh sigui jutjat. El dictador viu un exili tranquil a la Guinea Equatorial de Teodoro Obiang, un altre autoritari de llarga durada.

Quinze mesos després de la seva caiguda, després de perdre unes eleccions convocades per guanyar-les, les víctimes de les atrocitats de Jammeh s’estan començant a organitzar per intentar dur el sàtrapa davant de la justícia. Reed Brody, l’advocat nord-americà conegut amb el sobrenom de caçador de dictadors, busca un judici penal, però sap que la possibilitat que Obiang accepti l’extradició del seu hoste és remota. Però, a més, Gàmbia no disposa de les condicions polítiques i institucionals per garantir un procés segur, malgrat els avenços. “Portar-lo a Gàmbia seria jugar amb foc”, conclou el lletrat.

No obstant, s’ha obert una porta a l’esperança perquè Jammeh segueixi el camí d’Hissène Habré, l’expresident del Txad extradit per Bèlgica i jutjat en un tribunal emparat per la Unió Africana a Dakar, el 2016. En el cas de Gàmbia, aquesta setmana Human Rights Watch ha acusat Jammeh de l’assassinat de 50 ciutadans de Ghana i Nigèria el juliol del 2002, quan uns paramilitars van confondre el grup per mercenaris que volien derrocar el règim gambià i els van executar. Brody, advocat de l’ONG, interpel·la els governs dels dos països africans perquè emulin el Senegal i en nom dels seus nacionals obrin judici. El més important, subratlla l’advocat, és que ara que les víctimes de tortures, persecució i familiars d’assassinats s’han atrevit a trencar el silenci es tindrà “consciència dels crims” comesos a Gàmbia. Amb el dictador Habré, sentenciat a cadena perpètua per crims contra la humanitat, Brody va trigar 16 anys, un temps que espera que “sigui més curt” amb Jammeh.