Diccionari dels dies foscos que s’acosten

BarcelonaAlt-Right

La “dreta alternativa” és un aparell ideològic ultradretà basat en la idea que la “identitat blanca” està amenaçada pel multiculturalisme i el que és políticament correcte. Critiquen la dreta tradicional com a part de l’establishment, i adopten el supremacisme blanc com a principi bàsic. Steve Bannon, mà dreta de Trump, n’és el principal exponent.

Il·liberalisme

Poder escollir el president a les urnes és només una part de la democràcia. Ho demostra que arreu del món cauen dictadures i s’estableixen sistemes d’elecció. Però això no ha suposat avenços en l’estat de dret, el respecte a les minories o la llibertat de premsa. Aquestes “democràcies il·liberals”, són una nova tendència, des de les Filipines fins al Perú, i ara també els EUA.

Masclisme

Un depredador sexual declarat que no amaga la seva misogínia ocupa avui la presidència dels Estats Units. El triomf de Donald Trump -el mascle que es vanta de relacionar-se amb les dones combinant una actitud paternalista i l’ús de la força per satisfer els seus desitjos sexuals- ratifica el masclisme com un instrument polític i simbòlic molt útil per al poder. Com el racisme, ven un missatge de control i seguretat davant d’un electorat angoixat per les incerteses.

Negacionisme

La recepta econòmica de Trump (i els seus negocis privats) passen per accelerar l’activitat constructora, tant immobiliària com de grans infraestructures, per impulsar la creació de llocs de treball als Estats Units. Aquest és l’objectiu amagat al darrere del seu negacionisme de l’origen humà del canvi climàtic, que va contra l’aclaparadora majoria de la comunitat científica.

Populisme

Trump a la Casa Blanca, Viktor Orbán al govern d’Hongria, Marine Le Pen al capdavant de totes les enquestes a França, com el xenòfob Geert Wilders a Holanda, i Alternativa per a Alemanya amb perspectives de triplicar el vot al setembre. La ultradreta avança arreu, davant d’una esquerra incapaç de plantar-li cara, sense organitzacions que puguin oferir alternatives i canalitzar el malestar dels treballadors i les classes mitjanes, que són la principal base electoral del populisme de dretes. Euroescepticisme, racisme, patrioterisme, antielitisme, demagògia, antiintel·lectualisme i negació de la política són ingredients comuns als populismes de dretes que estan creixent.

Por

La por es respira en l’ambient i no para de créixer. Por al terrorisme, a l’atur, a la pèrdua d’una posició còmoda, a la diferència. I la por és una gran arma política: quan la gent se sent amenaçada demana ser protegida. I si algú s’erigeix en salvador, amb un sistema de partits en decadència, és imparable.

Ultraliberalisme

Fa dues dècades la bandera contra la globalització la portaven moviments internacionalistes d’esquerres que amb el lema “Un altre món és possible” protestaven per l’economia ultraliberal de les multinacionals heretades de Reagan i Thatcher. Avui l’ultraliberalisme abraça un populisme dretà que sedueix els electors promulgant una tornada a l’orgull nacional i la defensa de murs i fronteres.

Postveritat

La paraula triada pel Diccionari Oxford com a neologisme l’any passat no és més que una variant de la desinformació. La política de la postveritat (també anomenada postfactual ) es basa en la idea que els fets objectius tenen un pes secundari davant l’apel·lació a les emocions alhora de modelar l’opinió pública. El principi és que és més important que una cosa sembli veritat que no pas que respongui a la veritat. El mecanisme és molt antic: es tracta de repetir una mentida prou vegades perquè es converteixi en veritat, ignorant les evidències aportades per experts o pels mitjans de comunicació. Una manera més elaborada de propaganda política, que en lloc de falsejar la veritat la relega a un segon pla.

Proteccionisme

Una de les banderes que aixequen Donald Trump, Marine Le Pen, l’ultradretà britànic Nigel Farage i els seus correligionaris és la defensa de polítiques econòmiques de protecció de les respectives produccions nacionals contra les polítiques de lliure canvi de la globalització, a qui atribueixen tots els mals. Amb aquest discurs el populisme de dretes capitalitza el malestar popular contra les polítiques neoliberals i de desregulació i entona el “primer els de casa” també en sentit econòmic. El proteccionisme, però, l’únic que fa és accelerar la crisi.

Relocalització

En el marc de les polítiques proteccionistes, el populisme de dretes reclama també revertir la deslocalització de fàbriques cap a països amb menys drets laborals per retornar els llocs de treball al país de l’empresa mare. Tant Trump com Le Pen han presentat incentius (rebaixes d’impostos, inversions, condicions de treball), i també algunes sancions contra les empreses que deslocalitzin la seva producció. Molts alerten que el remei serà pitjor que la malaltia.

Unilateralisme

La frase més sonada del discurs d’investidura de Trump resumeix la seva visió de la política internacional: “Amèrica primer”. És el mateix que diu Marine Le Pen quan defensa que França “no ha d’entrar en guerres que no són seves”. Una visió que planteja que cada país actuï al món només en funció dels seus propis interessos, i que arriba en plena crisi de l’ONU i del sistema sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

Mur

En un món on creixen les desigualtats, la resposta del populisme de dretes és aixecar murs, emparats en una falsa retòrica del risc d’immigració. Els murs són físics, però també legals, barreres que continuen un cop dins del territori europeu o dels Estats Units, en forma de lleis discriminatòries. Els musulmans són els més criminalitzats i estan en el punt de mira de les polítiques xenòfobes.