Un ‘diamant de la pau’ contra els de ‘sang’

BarcelonaL’han batejat com el diamant de la pau perquè és la cara del profitós i sovint brut negoci dels diamants. La pedra en qüestió pesa 140 grams, és de 709 quirats i la setmana passada es va subhastar a Nova York per 6,53 milions de dòlars, uns 5,5 milions d’euros. Aparentment una operació ordinària, seguint estrictament les lleis del mercat dels minerals. No obstant, hi ha un fet extraordinari en tota aquesta història i és que, per primer cop, el 100% dels beneficis de la venda aniran a parar a les arques públiques d’un estat africà, en aquest cas al govern de Sierra Leone. El país havia estat durant anys a la llista negra de l’ONU, fins al punt que el 2000 se’n va prohibir durant tres anys la importació dels diamants en comprovar que la venda servia per finançar il·legalment la guerra civil, que durant més d’una dècada va matar més de 50.000 persones i va obligar a marxar de casa dos milions de ciutadans cap a països veïns o altres regions del país. Hollywood va fer popular aquests diamants de sang amb una pel·lícula titulada així i protagonitzada per Leonardo di Caprio, com a traficant d’armes de Zimbàbue.

La història del diamant de la pau arrenca a principis de març al districte de Kono, al sud-est de Sierra Leone. Emmanuel Momoh, un pastor evangelista, i un grup petit de treballadors d’una mina de la zona van trobar una pedra sense polir que va resultar ser un dels diamants més grans que s’havien localitzat mai al món.

Tutela pública

Momoh es va adreçar als funcionaris públics per lliurar el mineral i el govern es va comprometre públicament a tutelar-ne la venda i a donar una quarta part dels guanys als cinc descobridors. Poc després de la troballa, el govern de Freetown va rebutjar una oferta de més de 8 milions d’euros perquè entenia que la peça tenia més valor, tot i que finalment a la subhasta de Nova York va acabar sent més barata. “Potser és el preu de la transparència”, afirmava Martin Rapaport, el president de l’organitzadora de la subhasta que, segons es va encarregar de subratllar, va renunciar a la comissió. El propietari de la pedra és un joier britànic anomenat Laurence Graff.

El president de Sierra Leone és Ernest Bai Koroma, el primer escollit sense supervisió de l’ONU després de la sanguinària guerra, i va haver d’encaixar que la jugada li va sortir malament. Amb tot, un portaveu del govern va assegurar que la subhasta marcava una fita al país. “Hem canviat la història”, va afirmar, abans d’assegurar que els beneficis “ajudarien a transformar la vida de la ciutadania”. Així, el govern de Koroma s’ha compromès a fer obres per millorar els sistemes d’aigua, electricitat i camins, en un dels països més empobrits de l’Àfrica, afectat recentment per l’epidèmia de l’Ebola.

El país ha patit en carn pròpia com traficants i grups armats -inclosos els oficials- han fet negoci amb l’extracció dels diamants. El 2013 el Tribunal Penal Internacional va ratificar la condemna contra l’expresident liberià Charles Taylor, acusat d’instigar la guerra a Sierra Leone, armant els grups rebels a canvi de diamants de sang. Al judici, la model Naomi Campbell va declarar com a testimoni perquè el 1997 un emissari de Taylor li hauria entregat “pedres petites i brutes”. Diamants de guerra.