Diàleg amb Pyongyang: Una història d’esperances i decepcions
Les negociacions dels Estats Units amb Corea del Nord per posar fi al seu programa nuclear
Nova YorkLes tensions, provocacions i curts períodes de desglaç diplomàtic han marcat les relacions entre els Estats Units i Corea del Nord des del final de la guerra de Corea (1950-53). Washington i Pyongyang van firmar un armistici -que va posar fi als combats entre les dues Corees i els seus respectius aliats-, però no es va arribar a traduir mai en un tractat de pau. Això podria canviar després de l’inici d’un nou diàleg entre el Nord i el Sud i la històrica trobada d’avui entre el president nord-americà, Donald Trump, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, a Singapur. Tanmateix, les negociacions i acords fallits del passat per reduir la tensió nuclear a la península coreana auguren un procés de resolució del conflicte difícil i complex.
Primer desglaç: 1991-1992
Bush pare ordena la retirada de caps nuclears de Corea del Sud
Els Estats Units van tenir poc o gens de contacte diplomàtic amb Corea del Nord fins a principis dels 90. La firma del Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (START, en anglès) de Washington i Moscou, i la posterior caiguda de la URSS van propiciar un marc per a futures negociacions entre les dues Corees. “El president [nord-americà] George H.W. Bush va contribuir al diàleg entre Nord i Sud amb la seva decisió d’eliminar les armes nuclears de Corea del Sud i reduir els exercicis militars nord-americans i sud-coreans a la península”, afirma James Goodby, analista en política exterior de l’Institut Brookings. Poc després les dues Corees van signar un acord bàsic de no-agressió i la declaració sobre desnuclearització de la península.
Marc Acordat: 1994-2002
Clinton negocia l’acord per evitar la bomba nord-coreana
Malgrat la declaració sobre desnuclearització de Seül i Pyongyang, el règim nord-coreà va continuar el seu programa nuclear. Els EUA, liderats llavors pel president demòcrata Bill Clinton, van estudiar la possibilitat d’atacar el règim nord-coreà. El juny del 1994 l’expresident nord-americà Jimmy Carter va fer un inèdit viatge a Corea del Nord i es va entrevistar amb Kim Il-sung per reduir les tensions entre els seus països. Aquella trobada va obrir la porta a un diàleg entre Washington i Pyongyang que, tot i la mort del líder fundador nord-coreà unes setmanes després, va culminar en el pacte conegut com a Marc Acordat l’octubre d’aquell mateix any. Corea del Nord es va comprometre a desmantellar el seu programa nuclear a canvi d’ajuda per a la construcció de reactors d’aigua lleugera civils i petroli.
“Si Trump vol aconseguir un acord d’èxit amb Corea del Nord ha de tenir el suport tant del seu partit com de l’oposició demòcrata”, assegura Frank Aum, expert en Corea del Nord de l’Institut de la Pau dels EUA. I recorda que el Marc Acordat va fracassar, en part, perquè els republicans, que van guanyar el control del Congrés poc després que el govern de Clinton negociés l’acord, van retardar els lliuraments de petroli pactats.
Grup dels Sis: 2003-2005
L’estratègia de Bush fill: de l’eix del mal a les converses a sis
Amb l’arribada del republicà George W. Bush a la Casa Blanca, les tensions es van multiplicar. El 2002 Pyongyang va tornar encendre el reactor de Yonbyong i Bush, per la seva banda, va incloure Corea del Nord, juntament amb l’Iran i l’Iraq, en l’anomenat “eix del mal”.
La nova crisi entre els Estats Units i Corea del Nord -que va sortir del Tractat de No-Proliferació i va amenaçar de provar una bomba nuclear- va tocar fons el març del 2003 quan els nord-coreans van interceptar un avió d’espionatge nord-americà. Els dos països van acceptar participar en negociacions a sis bandes l’agost del 2003 -juntament amb Corea del Sud, la Xina, el Japó i Rússia. Després de diverses rondes de converses, Corea del Nord va acceptar abandonar el seu programa nuclear el setembre del 2005.
El pacte, però, va fracassar perquè els estats participants en la negociació “van col·locar les seves pròpies prioritats i preocupacions immediates per damunt de la necessitat d’aturar el programa nuclear de Corea del Nord”, diu Scott Snyder, expert en Corea del Nord del Consell de Relacions Exteriors. Els EUA i el Japó van insistir a imposar fortes sancions, mentre que la Xina, Corea del Sud i Rússia s’hi van oposar.
Dia de traspàs: 2011-2012
L’intent fallit d’un Obama més centrat en l’acord amb l’Iran
El juliol del 2011 el govern de Barack Obama va intentar reiniciar el diàleg amb Corea del Nord per desnuclearitzar el país. Amb la mort de Kim Jong-il, es van iniciar negociacions amb el seu fill petit, Kim Jong-un, que van acabar amb l’anomenat Acord del Dia de Traspàs, firmat el 29 de febrer de 2012. Corea del Nord va pactar una moratòria sobre les seves proves nuclears i els seus míssils de llarg abast a canvi d’ajuda alimentària.
L’acord va durar poc perquè l’abril del mateix any el jove Kim va ordenar el llançament d’un satèl·lit que va fer que els EUA se’n retiressin. El 2013 Pyongyang va portar a terme la tercera prova nuclear del règim i les Nacions Unides van imposar noves sancions. Des de llavors n’ha fet tres més, dues el 2016 i una el 2017, enmig d’un creuament de retòrica incendiària amb el nou inquilí de la Casa Blanca. El mateix amb qui avui, finalment, seurà a la taula. La història es dona una nova oportunitat.