Coronavirus
Internacional26/05/2021

Devastadora venjança contra Boris Johnson de qui en va ser el màxim assessor

Dominic Cummings titlla de "pel·lícula de terror fora de control" la manera com el Regne Unit va fer front a l'esclat de la pandèmia

LondresCaos absolut. Lleons liderats per ases. El govern del Regne Unit i, especialment el primer ministre britànic, Boris Johnson, "van fallar estrepitosament" a la ciutadania del país en el moment de l'esclat de la pandèmia de covid-19. És una de les moltes i extremadament dures afirmacions que l'ex màxim assessor de Johnson, Dominic Cummings, ha deixat anar aquest dimecres en la seva esperada compareixença davant de la comissió conjunta de sanitat i assistència social i ciència i tecnologia del Parlament de Westminster.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La gent va morir innecessàriament per les "errades d'un govern" encapçalat per un home que va menystenir la pandèmia –"poc més que [un episodi] com el la pesta porcina", ha assegurat que en va dir Johnson–. "El confinament s'hauria d'haver fet molt abans, la primera setmana de març. Però no hi havia cap pla per a res", ha afirmat Cummings, també.

Cargando
No hay anuncios

El seu testimoni no ha estalviat, tampoc, judicis generals sobre qui havia estat el seu cap i que continua al davant del país. En la darrera part de la compareixença també ha comentat la seva sortida de Downing Street, decisió relacionada amb Carrie Symonds, la parella del primer ministre, que intentava canviar el resultat d'un procés de contractació oficial d'una manera "completament poc ètica". Tot plegat va contribuir a deteriorar una relació condicionada pel fet que, "fonamentalment, el considerava no apte per a la feina".

De l'arrogància habitual del personatge, amb què es va presentar l'any passat davant de la premsa, sense penedir-se gens després de saltar-se el confinament, Cummings ha passat avui a exhibir una certa humilitat: llop amb pell de xai, però. I, en conseqüència, ha admès, també, errors propis, lamentant-se de "no haver pitjat el botó del pànic molt abans". I fins i tot, en part, disculpant-se per haver trencat el confinament la primavera del 2020.

Cargando
No hay anuncios

De fet, segons pròpia confessió, no va urgir Johnson a canviar de política fins al 12 de març. I el primer ministre no va començar a virar el rumb fins quatre dies més tard, quan va advertir a la població que limités els contactes i el viatges no essencials. Encara, però, es va resistir set dies a decretar el confinament, i pubs, restaurants i comerços en general van tancar.

Cargando
No hay anuncios

Cummings ha dit que l'administració britànica no creia que l'opinió pública acceptés mesures com les que s'havien pres a Wuhan o a la Llombardia. De fet, el govern encara considerava a principis de març de l'any passat que una "opció viable podia ser la immunitat de ramat", ha assegurat Cummings, possibilitat i objectiu polític que el portaveu de l'executiu ha desmentit aquest migdia, un cop més.

Cargando
No hay anuncios

Per descomptat, Cummings també ha assenyalat les errades dels altres, i ha aprofitat per denunciar el que entén que és un problema estructural de la política britànica, quan el sistema ha permès "algú com jo, no especialment intel·ligent [ser al poder], de la mateixa manera que l'hi ha permès a Boris Johnson, i que la tria de les darreres eleccions fos entre Johnson i Jeremy Corbyn". "Hi ha en aquest país milers de persones molt millors que aquestes dues per dur el lideratge, i alguna cosa profundament equivocada per part dels partits passa quan [aquests candidats] són els únics que poden oferir". Una afirmació probablement encertada però igualment cínica, perquè Cummings ha treballat amb Johnson i és un dels grans artífexs i responsables que expliquen que sigui al poder.

Especialment escruixidores han sigut les crítiques de Cummings cap al ministre de Sanitat, Matt Hancock, que ha titllat de "mentider en sèrie, estúpid, criminal i una desgràcia". Johnson, ha dit l'exassessor del premier, l'hauria d'haver acomiadat per "almenys 15 o 20 raons diferents, inclòs el fet d'haver mentit a tothom en moltes ocasions, en les reunions del govern, o públicament". El secretari del govern hi estava d'acord, i tampoc no hi confiava, ha reblat.

Cargando
No hay anuncios

"Una pel·lícula de terror fora de control"

Cummings, l'home que va liderar la campanya de Johnson en el referèndum del Brexit i en les eleccions del 2019, i que va abandonar Downing Street enmig d'una agra disputa amb el premier el novembre passat, ha posat exemples molt gràfics de la incompetència generalitzada del govern. Sovint, ha dit, "vivíem una pel·lícula de terror fora de control". I ha comparat la situació de la primavera passada amb una superproducció de Hollywood. "Això és com una escena d'El dia de la independència amb Jeff Goldblum dient «Els extraterrestres són aquí i tot el vostre pla no serveix i en necessiteu un de nou»". El problema és que no n'hi havia. "Ni tan sols per enterrar els morts".

Cargando
No hay anuncios

En tot cas, el caos els dies previs que Johnson anunciés finalment un primer confinament era absolut, segons Cummings. I el paroxisme va arribar "el matí del dia 12, de sobte, que la gent del Comitè de Seguretat Nacional va aparèixer dient-nos: «Trump vol que ens sumem a una campanya de bombardeig de l'Orient Mitjà aquesta nit». I hem de tenir reunions amb Cobra [Comitè de Seguretat i Seguiment de Crisis] durant el dia, també. Per tant, tota la feina de Cobra sobre el covid aquell dia va quedar interrompuda. Una situació embogida en què una part de l'edifici [Downing Street] estava preocupada per què fer amb el confinament, una altra es preguntava si ens sumaríem a la campanya de bombardeig del Pròxim Orient".

La cirereta del pastís va ser, segons el testimoni de Cummings, Carrie Symonds, la nòvia de Johnson, "completament fora de si" per una notícia que el Times havia publicat sobre ella i el seu gos, i "volia que el departament de premsa hi fes alguna cosa". Finalment, aquella nit es va rebutjar la invitació de Trump i es va pitjar el botó del pànic en relació amb la pandèmia.

Cargando
No hay anuncios

El regne del caos

Més enllà del possible afany de revenja de Cummings, demostrat també per la denúncia de la reforma del pis que Johnson ocupa al número 11 de Downing Street; més enllà dels seus pocs escrúpols i manca de consciència, exhibida durant tot el procés del Brexit, el paisatge que ha esbossat aquest deixeble avantatjat de Rasputin al llarg de més de sis hores de testimoni no pot estranyar a cap ciutadà que hagi viscut la pandèmia al Regne Unit. Manca de preparació, manca dels assessors científics del govern a l'hora de preveure la catàstrofe que s'acostava, irresponsabilitat del primer ministre en admetre-la, també; ineficàcia del departament de Sanitat per programar el sistema de rastrejament, etcètera, etcètera, tot plegat condueix al mateix: Downing Street estava sumida en el caos més absolut fa un any, fet potser comprensible per l'excepcionalitat de la situació.

Cargando
No hay anuncios

Però si ho era al març, ja no al setembre, quan Johnson, contra el parer del comitè científic, es va negar a decretar un confinament curt i ràpid, de dues setmanes, al·legant que "el covid només està matant la gent de 80 anys en amunt", segons que ha revelat el Daily Mail. Una afirmació que Johnson no ha gosat negar obertament en seu parlamentària, durant la sessió de control d'aquest dimecres. El nombre de morts per sobre d'aquesta edat al Regne Unit s'ha elevat als 83.000, dels més de 152.000 morts que hi ha hagut. Cummings, a més, també ha afirmat que va sentir Johnson dir que "preferia veure els cossos amuntegar-se per milers" abans que decretar un segon confinament. La frase ja fa temps que circula per Westminster, ha sigut publicada per la premsa i Johnson l'ha negat. Però, un cop més, ha tornat als titulars.

El relat de Cummings, al cor del govern entre el juliol del 2019 i el novembre del 2020, és sens dubte un testimoni de càrrec viciat. Però justament per ser on era és també un personatge clau a tenir en compte en el moment d'emetre un veredicte sobre la sens dubte desastrosa gestió de la pandèmia que ha fet el govern conservador, amb l'excepció de la campanya de vacunació.