El 'deute' de 30 anys de proves nuclears de França a la Polinèsia

ParísDurant trenta anys, entre el 1966 i el 1996, França va fer 193 assajos nuclears a la Polinèsia que han tingut conseqüències desastroses en la salut dels habitants de l'arxipèlag i en el seu medi ambient. Segons va assegurar l'expresident de la Seguretat Social polinèsia Patrick Galenon abans que aquesta setmana el president de la República, Emmanuel Macron, visités l'arxipèlag, "les dones polinèsies d'entre 40 i 50 anys tenen la taxa de càncer de tiroides més alta del món". A més, malgrat que des de les institucions franceses s'eviti investigar gaire en aquest sentit, diferents informacions periodístiques i recerques científiques apunten que les proves nuclears han provocat, entre els polinesis, una xifra molt elevada de càncers, malalties cardiovasculars i nadons que neixen amb malformacions i amb dificultats psicomotrius.

"La nació francesa està amb deute amb la Polinèsia francesa", va assegurar Macron aquesta setmana. Per bé que va anar un pas més enllà que l'anterior president de França, François Hollande, que ja va reconèixer el "dret a les reparacions" als polinesis el 2016, diferents associacions anti proves nuclears a la Polinèsia s'esperaven que ara Macron demanés perdó en nom de l'estat francès. "Esperem una disculpa del president. [...] Esperem que declari que el que va passar aquí al Pacífic va ser una forma de colonització vinculada a l'energia nuclear", va dir Auguste Uebe Carlson, director de l'Associació de Víctimes de les 193 proves nuclears.

En aquest sentit, Macron sí que va admetre que no s'haurien hagut d'ordenar aquest tipus de proves des de la França continental. "No hauríem fet els mateixos assaigs a la Cruesa o a la Bretanya. Els vam fer aquí perquè estava més lluny, perquè estava perdut enmig del Pacífic, és veritat".

Sota les ordres de Charles de Gaulle, l'exèrcit francès va llançar-hi la primera bomba atòmica, que es calcula que va ser almenys sis vegades més potent que la que va arrasar Hiroshima. I l'última prova es va fer durant el mandat de Jaques Chirac, que va ajornar el final dels assajos que havia marcat el seu antecessor, François Mitterand, i va provocar un núvol radioactiu que es calcula que va poder arribar a contaminar fins a 110.000 persones, inclosos els tahitians, que viuen a més de 1.000 quilòmetres d'on van fer explotar l'artefacte.

En el seu moment es va prometre per activa i per passiva que aquestes explosions es feien de tal manera que no tenien conseqüències negatives. Des del govern francès, de fet, les anomenaven "bombes netes".

Promeses inconcretes de Macron

Tot i que el president de França no es va disculpar, sí que va deixar anar algunes promeses inconcretes: es va comprometre a millorar i accelerar el procés de tramitació d'indemnitzacions —fins ara només 63 polinesis han estat compensats econòmicament— i a obrir tots els arxius sobre assajos nuclears, menys els que poden comprometre la seguretat militar. "Vull veritat i transparència", va remarcar el president de la República. Però, precisament, un dels retrets dels manifestants contra l'Elisi és l'opacitat que envolta totes les informacions respecte a les conseqüències dels assajos.

L'última polèmica que hi va haver en aquest sentit va ser al febrer, quan diferents associacions van denunciar el "negacionisme" d'un estudi que va contractar l'exèrcit francès a l'Institut Nacional de Salut i de Recerca Mèdica. L'estudi assegurava que "els resultats són insuficients per treure una conclusió sòlida sobre els vincles entre l'exposició a la radiació i l'aparició de patologies com el càncer de tiroides o altres malalties". Cal dir que, fins i tot Macron, com ja havia fet Hollande, va admetre aquesta vinculació.

Les promeses de Macron són el resultat d'una taula de negociació entre l'Elisi i el govern de la Polinèsia, que ha estat molt criticada per diferents organitzacions de la societat civil polinèsia, ja que també demanen que se'ls tornin els 670 milions d'euros que la Seguretat Social de l'arxipèlag s'ha gastat des del 1985 per tractar les malalties provocades per l'excés de radiació, i més inversions en memòria històrica perquè els 30 anys d'assajos no caiguin en l'oblit. També hi ha associacions que estudien portar a França al Tribunal Penal Internacional i acusar-la de crims contra la humanitat. "Som aquí per recordar-li a Macron el genocidi contra el nostre poble", va dir Uebe Carlson.

Macron sap molt bé, com els seus antecessors, que ser president de França significa veure's obligat a rebre fantasmes del passat que de tant en tant truquen a la porta. Ara és el dels assajos nuclears a la Polinèsia, fa uns mesos era el del genocidi de Ruanda, i constantment és el d'un llegat colonial a l'Àfrica incòmode.