Els deu cadàvers en una camioneta grisa que expliquen la violència a Mèxic

Ciutat de MèxicEl crim organitzat té tant de poder a Mèxic que es pot permetre executar deu persones, posar-les dins d’una camioneta i plantar-la davant del Palau de Govern. L’episodi fa referència a l’última execució macabra que han viscut a l’estat de Zacatecas, al centre de Mèxic, i que va tenir lloc dijous passat a la matinada. La camioneta, de la marca Mazda i de color gris plata, va ser deixada al davant de l'edifici per un home que, immediatament, va fugir corrents. Minuts després, les autoritats trobaven els deu cadàvers, cossos colpejats i lesionats. Segons el governador d'aquest estat, convertit en el nou focus de la violència criminal del país llatinoamericà, els responsables de l'episodi ja van ser detinguts, però els interrogants, la impotència i la inseguretat s'acumulen.

“Hem passat de l’epidèmia de violència a la violència endèmica”, assegura a l’ARA l’analista de seguretat pública Alejandro Hope. Nou pobles de Zacatecas, que són a mig camí entre els ports del Pacífic i la frontera dels Estats Units, s'han quedat aquest any sense policies locals, que han decidit renunciar a les seves places a causa de la violència sense fre que es viu a l'estat. En diverses localitats, i en una tàctica de terror similar a la de la camioneta, s'han exhibit penjats de ponts cadàvers torturats. El narco actua desacomplexadament. Cada cop més. La xifra d'assassinats puja: si el 2020 se'n van registrar 1.200, el 2021 van ser 1.700.

Per frenar la crisi de violència –endèmica o no–, el govern va llançar una estratègia, anomenada Pla Zacatecas 2. Consisteix en augmentar la presència d’elements de l’exèrcit i de la Guàrdia Nacional a la regió, en part pel degoteig de baixes de les autoritats locals. El mateix dia que es va trobar la camioneta, i en una compareixença d'urgència, el governador estatal, David Monreal, sortia a defensar el pla a través d'un vídeo publicat a les xarxes i enregistrat des del lloc dels fets: “El 25 de novembre va ser aquí el president [de la república] amb el Pla Zacatecas 2, que ha estat donant resultats [...]. Al desembre ja van començar a disminuir tots els índexs delictius”.

Segons el govern, els homicidis estan vinculats als grups de delinqüència organitzada que es disputen el territori. “No hi ha ni un problema de consum ni de producció de droga que ve de l’Àsia. El territori se’l disputen pel tràfic i l’emmagatzematge”, explica el consultor en seguretat Juan Miguel Alcántara. I és que Zacatecas suposa un punt clau per al tràfic de drogues d'aquests grups, ja que està connectat amb els principals estats fronterers i, a més, té accés al mar. En el mateix vídeo, Monreal demanava als ciutadans, i a Déu, “seguir lluitant” davant dels crims. “No hem de desistir, cal demanar a la nostra gent que estiguem atents, que ens cuidem”, deia el governador.

Les abraçades d'AMLO

Però la resposta del govern a les múltiples execucions que s’han viscut a Zacatecas en els últims mesos il·lustra, precisament, el problema de l’estratègia de pau del president Andrés Manuel López Obrador. Des que va prendre possessió, el desembre del 2018, AMLO, acrònim pel qual se’l coneix, va posar fi a l’anomenada guerra contra el narcotràfic. Amb aquest nom es coneixia l’estratègia de combat que operava des del 2006 i que va consistir en militaritzar la seguretat pública. En lloc seu va instal·lar la coneguda per la cèlebre frase abrazos, no balazos, és a dir, apostar per la intel·ligència per sobre de les armes, desplegar un cos de seguretat pública inspirat en la Guàrdia Civil però que, de facto, té naturalesa castrense —la Guàrdia Nacional— i donar beques a joves perquè tinguin alternatives de vida que no siguin la delinqüència. 

Just passat l’equador del seu mandat, abrazos, no balazos s’ha saldat amb una mitjana de gairebé 100 homicidis dolosos diaris i s'ha batut el rècord del 2019, amb 34.690 en un any, segons dades oficials. Dit d'una alta manera: 105.000 assassinats des que AMLO va arribar al càrrec, ara fa tres anys.  

L'analista Alejandro Hope qüestiona aquestes xifres i creu que l’estratègia del govern evidencia la seva ignorància del problema. “Pensen en la lògica de càrtels com estructures jeràrquiques perfectament identificables, però sobre el territori hi ha un sistema més aviat de xarxes o ecosistemes”, explica. Per a ell, la lectura d’enfrontaments entre organitzacions criminals és una manera simple d’explicar el problema. Segons han publicat mitjans nacionals, hi ha setze organitzacions criminals operant al país. El Cártel de Sinaloa i el Cártel Jalisco Nueva Generación són els més nombrosos, d’acord amb l’Administració de Control de Drogues dels Estats Units (la DEA, per les sigles en anglès), i, en conjunt, proveeixen la majoria de drogues il·lícites als americans.

"Sabem que no s'investiga"

Però les activitats d’aquestes organitzacions no es limiten només a la producció i al tràfic de drogues. “Hi ha una diversificació de les fonts d’ingressos”, assegura Hope. Entre elles, l’extorsió a productors d’alvocat o el robatori de combustible de la petroliera estatal, Pemex. Un altre fenomen que s’ha observat ha sigut la dispersió geogràfica, bàsicament, per l’auge de les drogues sintètiques, que poden produir-se en qualsevol lloc del país sense dependre dels cultius. Entre l'abril del 2020 i l'abril del 2021, el govern dels Estats Units estima que es va batre el rècord de 100.431 morts per sobredosi, la immensa majoria per consum d’opioides.

“Sabem que no s’investiga; sabem que no se sanciona; sabem que no hi ha estratègia de reducció de la violència, que aquesta està alimentada per les armes que venen dels EUA i connectada amb els mercats il·lícits, entre ells, el de les drogues”, diu Hope. “Sabem menys del que necessitaríem per contenir el fenomen”, afegeix. Un informe de l’organització civil Impunidad Cero estimava que el 89,6% dels homicidis dolosos queden impunes, d’acord amb les dades del 2019.

La segona meitat del mandat d’AMLO pot marcar la diferència en el combat contra la delinqüència organitzada. L'octubre passat els governs dels Estats Units i Mèxic van acordar un nou marc de col·laboració binacional per combatre el narcotràfic. El pla de treball començarà a concretar-se aquest mes de gener. Mentrestant, els cadàvers a la via pública són un recordatori del poder de les organitzacions delictives.