Deu assassinats a Belfast, innocents mig segle després

LondresIrlanda del Nord continua el seu dolorós procés de fer front al passat dels anomenats Troubles, els trenta anys d'enfrontaments entre la comunicat catòlica i la protestant, des de finals dels anys seixanta i finals dels noranta del segle passat. S'ha trigat quasi mig segle, si no a fer justícia, sí a conèixer la veritat al voltant d'una massacre més del període; o quasi tota la veritat. Les deu persones assassinades a sang freda a l'oest de Belfast l'agost del 1971 eren "innocents" i almenys nou van ser tirotejades per militars de l'exèrcit britànic.

La jutge Siobhan Keegan, que ha dut a terme la històrica recerca, la més extensa sobre la violència dels Troubles, iniciada el novembre del 2018, no ha pogut determinar qui va matar la desena víctima, un home anomenat John McKerr. A més, encara n'hi va haver una onzena, implicada en els fets de forma igualment dramàtica, la mort de la qual, però, no ha cobert la present investigació.

La conclusió de Keegan, que ha donat a conèixer aquest dimarts al migdia a la capital de la província, és contundent. Cap dels deu morts no era membre de cap organització paramilitar, no tenia armes en el moment en què van morir o van ser ferits de mort ni representava una amenaça concreta per a l'ordre públic.

El veredicte ha tingut lloc després d'una llarga campanya en demanda de justícia dels familiars dels assassinats. La matança va tenir lloc a la zona de Ballymurphy, a l’oest de Belfast, zona republicana, entre els dies 9 i 11 d'agost d'aquell 1971. Entre els assassinats hi havia un sacerdot catòlic local i una dona mare de vuit criatures.

Sense justificació

Els fets es van produir arran d'una onada de protestes que civils republicans van dur a terme contra l'anomenada operació Demetrius, l'arbitrària facultat de les forces de seguretat britàniques ocupants d'Irlanda del Nord de detenir i empresonar, sense judici previ, tots els sospitosos o potencials sospitosos de formar part de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) o d'altres grups de paramilitars. Anteriors investigacions sobre els deu assassinats havien conclòs en un veredicte obert, sense l'assenyalament directe de cap responsable. Com era habitual a l'època, l'exèrcit britànic tenia carta blanca i amb escampar sospites sobre activitat paramilitar dels republicans a la zona n'hi havia prou per justificar qualsevol represàlia.

El dictamen del forense aporta alguns detalls sobre la mort d’aquestes persones. Com Joan Connolly, de 44 anys, que hauria sobreviscut si hagués rebut atenció mèdica, però que va quedar ferida a terra durant diverses hores fins a dessagnar-se. O Joseph Murphy (41 anys), que va tenir temps de denunciar que havia sigut colpejat i que li havien disparat de nou mentre estava sota custòdia. Quan el seu cos va ser exhumat, l’octubre del 2015, es va descobrir una segona bala que segons els activistes republicans corroboraria la seva versió. O Paddy McCarthy (44 anys), que es va enfrontar amb un grup de soldats arran dels fets que s’esdevenien a Ballymurphy. La família ha al·legat sempre que se li va posar una arma buida a la boca i que van prémer el gallet. McCarthy va patir un atac de cor i va morir.

La publicació del veredicte de la jutge Keegan ha coincidit amb la presentació a Westminster del programa legislatiu del govern per a l'any vinent, l'anomenat Discurs de la Reina, en què el l'executiu de Boris Johnson s'ha compromès a legislar per crear un nou sistema amb què fer front al passat de la violència a Irlanda del Nord. La intenció del govern és centrar-se en la "recuperació de la informació [a l'abast] i la reconciliació" en comptes de tirar endavant processos penals contra els responsables.

Els últims anys algunes investigacions contra membres de la policia o l'exèrcit han despertat tota mena de recels entre la comunitat i els partits unionistes, que han insistit davant de Londres per aturar aquestes investigacions. Poc després de saber el veredicte, Maura McGee, filla de Joan Connolly, una de les víctimes, ha assegurat en declaracions a Associated Press que "qualsevol suggeriment d’amnistia per als soldats suposa una vergonyosa derogació dels compromisos". Aquest és un sentiment molt comú entre els republicans. La tragèdia dels Troubles, que encara s'arrossega com un fantasma entre el passat i el futur d'Irlanda del Nord, va costar més de 3.500 vides.