Aleksei Navalni, condemnat a tres anys i mig de presó

BarcelonaEl líder opositor rus Aleksei Navalni, víctima d'un enverinament l'estiu passat, ha sigut condemnat aquest dimarts a complir una pena de tres anys i mig de presó. El Servei Federal de Presons (SFP) l'acusava d'haver incomplert repetidament els termes de la llibertat condicional que se li va imposar l'any 2014, quan es va deixar en suspens l'aplicació d'una sentència de tres anys i mig de privació de llibertat per un delicte de malversació (una sentència que el Tribunal Europeu de Drets Humans va considerar "arbitrària i poc fonamentada"). En conseqüència, l'organisme ha demanat que s'anul·lés la suspensió de la pena i que se l'obligués a complir-la de manera efectiva. El Tribunal de la Ciutat de Moscou ha acceptat la petició, tot i que ha accedit a reduir el temps efectiu de la condemna perquè Navalni ja va passar uns mesos en arrest domiciliari. A la pràctica, doncs, Navalni haurà de passar dos anys i vuit mesos entre reixes. El seu advocat ja ha anunciat que recorrerà la decisió.

Immediatament després de fer-se pública la sentència, l'equip de Navalni ha cridat els seus partidaris (que durant el judici s'havien concentrat al voltant del tribunal, custodiat per la policia des de primera hora del matí) a manifestar-se al centre de Moscou. Segons l'organització OVD-Info, fins a la mitjanit (hora de Moscou) la xifra de detinguts al llarg de la jornada superava les 800 persones. Els dos últims caps de setmana, diverses ciutats russes han viscut manifestacions multitudinàries de suport al líder opositor, que s'han saldat amb prop de 10.000 detinguts en total.

Pressió internacional

La decisió del tribunal també ha sigut ràpidament criticada des de l'exterior. Minuts després que es fes pública la decisió del tribunal, el ministre d'Afers Estrangers britànic, Dominic Raab, ha emès un comunicat en què demanava l'alliberament "immediat i incondicional" de Navalni i dels "manifestants pacífics i periodistes" que han sigut detinguts aquestes últimes dues setmanes. "La perversa sentència d'avui, dirigida contra la víctima d'un enverinament i no contra els que en van ser responsables, demostra que Rússia no compleix els compromisos més bàsics que s'esperen de qualsevol membre responsable de la comunitat internacional", ha afegit Raab.

Per la seva banda, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, s'ha mostrat "profundament preocupat" per la condemna i ha advertit que treballaria coordinadament amb els seus aliats per assegurar-se que Rússia assumeix les seves responsabilitats per la vulneració dels drets dels seus ciutadans. Mentrestant, l'alt representant de la Unió Europea per als afers exteriors, Josep Borrell (que dijous viatjarà a Moscou), ha denunciat que la sentència contra Navalni "va en contra dels compromisos internacionals de Rússia sobre l'imperi de la llei i les llibertats fonamentals". La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'hi ha sumat condemnant la sentència "en els termes més forts possibles".

Lituània, un dels països membre de la UE, ha anat un pas més enllà. El seu president, Gitanas Nauseda, ha qualificat la sentència com un "delicte contra els drets humans", ha acusat Rússia d'afrontar el cas Navalni des d'una perspectiva "estalinista" i ha animat la Unió Europea i la comunitat internacional a imposar sancions a Rússia. El ministre d'Exteriors del país, Gabrielius Landsbergis, ha afegit que "el diàleg entre la UE i Rússia ja només és possible en el llenguatge de les sancions" i ha avisat que si Brussel·les no actua aviat, Lituània n'imposarà unilateralment.

També ha demanat l'alliberament de Navalni el ministre d'Afers Estrangers alemany, Heiko Maas, que ha qualificat la sentència de "cop dur contra les llibertats fonamentals i l'imperi de la llei" a Rússia. I des de França el president Emmanuel Macron ha dit que la decisió judicial és "inacceptable" i ha remarcat que "un desacord polític mai no és un delicte".

Fins i tot abans del judici d'aquest dimarts, el cas ja havia tensat molt les relacions entre Rússia i els països occidentals, que havien criticat la violència policial i les detencions de les últimes setmanes i havien demanat la posada en llibertat de Navalni. El judici ha comptat amb la presència d’una vintena d’observadors internacionals, cosa que ha generat malestar a Moscou. “Això ja no és només una intromissió en els afers interns d’un estat sobirà, és una prova del paper indecorós i il·legal d’Occident en l'intent de contenir Rússia. O és un intent de pressionar el jutge?”, s’ha preguntat a Facebook Maria Zakharova, portaveu del ministeri d’Afers Estrangers rus.

"Passarà a la història com un enverinador"

Navalni estava en presó preventiva des del 17 de gener, quan va ser detingut minuts després d'aterrar en un aeroport de Moscou procedent de Berlín, on era des de l'agost per recuperar-se de l'enverinament que va patir i que va estar a punt de costar-li la vida. Des de llavors, l'opositor ha acusat el president rus, Vladímir Putin, de ser al darrere del seu intent d'assassinat. Durant els últims mesos una investigació periodística ha assenyalat directament els serveis secrets russos com a responsables de l'enverinament i el mateix Navalni va publicar uns vídeos en què un membre dels serveis d'intel·ligència confessava la seva participació en els fets. Però el Kremlin defensa la seva innocència i ha acusat l'opositor d'estar al servei de la CIA. Putin fins i tot va arribar a afirmar que, si realment hagués volgut matar Navalni, els serveis secrets "haurien arribat fins al final".

Dins la sala, segons informava Efe, Navalni ha insistit que Putin "va cometre un intent d'assassinat" i ha avisat que el president rus "passarà a la història com un enverinador". "La seva única forma de lluita és l'assassinat", ha afegit l'opositor, que ha declarat des de l'interior d'un cubicle de vidre, com és habitual en els judicis a Rússia. En els seus al·legats finals, Navalni s'ha referit també a la seva detenció a l'aeroport: "Algú no volia que fes ni un sol pas en territori del meu país com un home lliure. I sabem qui és i sabem per què: l'odi i la por d'un home que viu en un búnquer i a qui jo he ofès al sobreviure després que intentés que em matessin", ha dit segons Reuters. Navalni ha elogiat també les persones que s'han manifestat a favor del seu alliberament durant les últimes setmanes i ha expressat la confiança que no es deixaran intimidar per un judici que, segons ha denunciat, pretén espantar-los. En aquest sentit, l'opositor s'ha dirigit a la seva dona, Iúlia Navalnaia, que era a la sala tot i que diumenge va ser detinguda i se li va imposar una multa de 20.000 rubles (uns 220 euros): "Diuen que estàs violant l'ordre públic constantment i que ets una mala noia, però estic orgullós de tu", li ha dit.

De totes maneres, el gruix de la vista s'ha centrat en si Navalni havia incomplert o no l'obligació de presentar-se davant les autoritats penitenciàries dos cops al mes, tal com se li exigia en aplicació de la llibertat condicional. L'opositor ha argumentat que mentre va ser a Alemanya va estar uns dies en coma i que posteriorment va informar el servei de presons d'on era, però l'SFP assegura que abans de l'enverinament ja havia deixat de presentar-se a la cita en sis ocasions només durant el 2020 i que, a més, a mitjans d'octubre ja estava plenament recuperat i hauria pogut tornar a Rússia i comparèixer davant les autoritats.