La manca d'estratègia conjunta i les divisions en el govern amenacen el calendari del Brexit de Theresa May

LondresLes divisions en el si del govern britànic i la “manca d’una estratègia conjunta” sobre com abordar la negociació del Brexit amenacen el calendari que la primera ministra, Theresa May, s’ha imposat a si mateixa per començar les negociacions oficials amb Brussel·les per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Així ho denuncien aquest matí 'The Times' i BBC Radio4, d’acord amb un memoràndum elaborat per consultors de l'oficina del govern (Cabinet Office), la maquinària administrativa que greixa l’oficina del 'premier' i els departaments de l’executiu. El text posa en qüestió la capacitat de Downing Street per arribar a finals de març del 2017 amb els mínims deures fets per engegar les converses, voluntat que May va anunciar a primers d’octubre.

El document, 'Actualització del Brexit', datat el 7 de novembre, assegura que els diferents ministeris treballen en fins a 500 projectes relacionats amb el Brexit, i que es podrien arribar a necessitar contractar 30.000 funcionaris nous per donar sortida a la càrrega de treball que tot el procés implica. Les reaccions a l'informe no s'han fet esperar i des de primera hora les diferents emissores de televisió n'estan informant.

Algunes de les revelacions de l’informe minen especialment la reputació d’eficàcia que, des del primer dia i amb el buit lema “Brexit significa Brexit”, Theresa May ha volgut imprimir al seu lideratge. Es critica, de fet, l’estil de govern de la 'premier', de qui s’assegura que està "adquirint una reputació de prendre decisions en detall per resoldre els afers per si mateixa", enfocament que es descriu com a "poc probable que sigui sostenible" en el temps, i gens operatiu. És, si fa no fa, la mateixa crítica que es feia al primer ministre laborista Gordon Brown, a qui s’acusava de voler-ho controlar tot, actuació que finalment entorpia la tasca del govern.

Segons 'The Times', el memoràndum sosté que "cada departament ha desenvolupat un pla de treball de baix a dalt sobre quin podria ser l’impacte del Brexit” i el seu pla concret per fer front al “pitjor escenari” possible. Malgrat tot, s’assegura igualment que, “si bé això és necessari, queda molt lluny de [suposar que això és] tenir una estratègia governamental conjunta per al Brexit, en tant que no hi ha cap prioritat definida ni s’ha establert cap vincle amb una visió general de la negociació". Definir-la podria comportar fins a 6 mesos més de feina. Ocupats en desenvolupar els més de 500 projectes esmentats, els ministeris es troben amb molta més feina de la que poden absorbir. El resultat és la impossibilitat de "desenvolupar-la ràpidament”.

Alguns dels paràgrafs més durs amb l’actual situació de paràlisi i fins i tot de desconcert és el que es refereix al departament d’Indústria, del qual s’assegura que “l'única prioritat és la supervivència política”, sense que s’entrevegi una “clara estratègia econòmica” al darrere. No és l’únic, però, del qual es descriu una situació similar. Perquè Cultura s’interessaria “només pels interessos de les companyies de telecomunicacions”, i Negocis i el Tresor, bàsicament, pels de les grans indústries i pels de les grans institucions financeres de la City respectivament.

Aquests serien els efectes més evidents de les divisions entre els integrants del govern May, que són prou conegudes pràcticament des del primer dia. Un cop més, el memoràndum les posa negre sobre blanc i les identifica, d'una banda, amb els tres ministres del Brexit —David Davis, Boris Johnson i Liam Fox—, i amb el d’Economia, Philip Hammond, i Greg Clark, d’una altra.

Aquest matí Downing Street no ha volgut admetre que l’autoria del document sigui del govern, en tant que és d’uns “assessors” de l'oficina del govern. La fórmula de negació emprada, però, evidencia tot el contrari del que es pretenia. Un cop més les dificultats del Brexit queden al descobert, a la vegada que s’evidencien les mancances de previsió a l’hora de dibuixar uns mínims en cas de victòria del 'no' a la UE en el referèndum, com així va succeir.