Dilma Rousseff, destituïda

São PauloDilma Rousseff va ser apartada ahir de la presidència i, amb el seu adéu forçat, el Brasil va tancar una etapa cabdal en la seva història contemporània: el lulisme, la revolució pacífica que ha canviat la composició social del gegant sud-americà en aquest segle, amb la inclusió de 40 milions de persones al mercat de consum. En altres paraules, es tracta de la fi de manera traumàtica de 13 anys i vuit mesos de governs ininterromputs del Partit dels Treballadors (PT).

Per una àmplia majoria, 61 vots a favor i 20 en contra, i superant els dos terços necessaris, el Senat -dominat pels partits de centre i dreta- va destituir la primera dona presidenta. El seu antic aliat i exvicepresident, i fins ara president interí, Michel Temer, va ser nomenat per a un càrrec que assumirà fins al final de la legislatura, el 2018.

La cambra alta va condemnar Rousseff per haver signat tres decrets suplementaris sense l’aval del Congrés i haver utilitzat els fons dels bancs públics, en lloc del Tresor, per finançar diversos programes agraris, en el que es coneix com a pedalades fiscals. Poc després que es formalitzés la derrota, Rousseff compareixia, vestida de vermell però amb cara de tristesa, per tornar a insistir en la seva innocència i va augurar que “la història serà implacable” amb els que “se senten guanyadors” per una destitució “sense base constitucional”. Molt emocionada, la ja expresidenta va assenyalar que l’impeachment és un cop “misogin, homòfob i racista” i que és el segon que pateix, després del militar contra el qual va lluitar de ben jove.

La derrota va ser inapel·lable i reforça una base de suport àmplia a Michel Temer. Això sí, els opositors a Rousseff van tenir un punt de magnanimitat en decidir no inhabilitar-la per a l’exercici de càrrecs públics durant vuit anys, i a la votació la iniciativa no va arribar als dos terços de suport: 42 sís, per 36 nos. Així, la presidenta, que passarà a cobrar una pensió d’uns 1.400 euros, podrà exercir de docent a centres universitaris públics.

Factors de la caiguda

La intersecció d’una de les pitjors crisis econòmiques i polítiques de les últimes dècades i la corrupció sistèmica que ha esquitxat el cor del PT ha inflamat el procés d’impeachment. Rousseff ha pagat els plats trencats de la polarització de les últimes eleccions, d’un trencament irreconciliable amb el Congrés i el Senat, i d’una recessió profunda, que està castigant tots els sectors de l’economia brasilera i que va fer miques els seus índexs de popularitat.

Ahir, coincidint amb la fi de l’era PT, es coneixia la retracció del 0,6% del PIB, que exemplifica la desacceleració: per sisè trimestre consecutiu hi ha hagut resultats negatius, en la seqüència més extensa des de l’inici de la dècada dels 90. Les previsions dels analistes indiquen que, malgrat que els inversors i el mercat confien en Temer, en aquest 2016 el PIB tancarà amb un 3% negatiu.

Segons Rousseff, el seu executiu ha sigut víctima de la recessió global, de la desacceleració de la Xina, de la caiguda dels preus de les commodities -el Brasil és exportador de petroli, minerals, cafè i cereals- i de la fortalesa del dòlar, que ha suposat la depreciació de les monedes dels emergents. El país viu en un escenari de pessimisme generalitzat, des dels mercats financers fins a la nova classe mitjana sorgida amb Lula. La inflació és del 9% i l’atur, en augment, ja afecta l’11,8% dels brasilers.

Ingovernabilitat

El segon mandat de Rousseff, que ha durat un any i vuit mesos, s’ha caracteritzat per la impossibilitat d’articular acords amb el Congrés i el Senat, dominats pels conservadors. El PT acusa la dreta d’haver buscat la inestabilitat, bloquejant sistemàticament tots els projectes i aprovant el que es va conèixer com a “pauta bomba”, amb iniciatives que augmentaven el dèficit públic.

La caiguda de Rousseff ha sigut una història de traïcions, que es va iniciar al març quan el PMDB (Partit del Moviment Democràtic Brasiler), la formació de Michel Temer i principal aliat del PT, va decidir abandonar el govern. Els centristes, a través de la figura polèmica del llavors president del Congrés, Eduardo Cunha, van passar a liderar i articular tots els moviments parlamentaris per destituir Rousseff. La sortida del PMDB de l’executiu va representar un cop mortal per a la presidenta i va provocar un efecte crida entre els altres aliats, que van deixar els ministeris i també van canviar de bàndol en qüestió d’hores.

Tots ells han votat sistemàticament contra la presidenta durant tots els tràmits parlamentaris del judici polític que ahir tenia com a colofó el cessament. La creació del bloc batejat com a Centrão, amb el Partit Socialdemòcrata del Brasil (PSDB) d’Aécio Neves, ha suposat l’aïllament del PT i l’esquerra brasilera, que ha anat perdent totes les votacions fins a la derrota final de l’ impeachment.